ACN Sitges – ‘Fréwaka’ és la història d’una estudiant d’infermeria, que carrega a la seva motxilla vital un trauma del passat i que afecta tota la seva vida. La protagonista, interpretada per Clare Monnelly, arriba a una casa molt aportada per atendre una dona, Bríd Ní Neachtain, que viu reclosa. La directora i guionista irlandesa, Aislinn Clarke, ha presentat el film de terror, rodat majoritàriament en irlandès, al Festival de Sitges, en el qual forma part de la secció oficial fantàstic competició. Una cinta en què hi tenen cabuda els traumes, el rol de l’església, les supersticions i la mitologia. En una entrevista amb l’ACN, Clarke explica que “hi ha molt dolor i patiment a la història d’Irlanda” i no creu que s’hagi abordat ni afrontat.
La directora assenyala que la pel·lícula ‘Fréwaka’ és com “un microcosmos d’Irlanda” per a ella. Creu que “tot i que hi ha un trauma intergeneracional a la pel·lícula, també insinua traumes culturals més amplis”.
Clarke apunta que “Irlanda és com una gran família, realment, així que tothom té un trauma intergeneracional compartit”. “Hi ha molt dolor a la història d’Irlanda i patiment i no crec que s’hagi abordat”, ha manifestat.
Clarke explica que els irlandesos són coneguts per ser amables, per la seva música, per ser càlids i acollidors, però, en realitat, afegeix, “a sota de tot, hi ha tot aquest gran univers d’emocions i d’una mena de trauma, dolor i dol sense tractar”. En aquest sentit, ho ha comparat amb la protagonista del film, que arrossega amb ella traumes de quan era petita.
‘Fréwaka’ és una crítica al rol de l’església. “Tota la influència de l’Església va ser una cosa molt negativa”, ha lamentat la cineasta. També al film hi apareix la mitologia irlandesa. “Crec que la superstició i el nostre passat mitològic, amb les nostres arrels populars, encara estan molt presents en els irlandesos”. En aquest sentit, considera que els irlandesos són “singularment molt supersticiosos” d’una manera que s’ha aconseguit integrar a la vida moderna.
<strong>Irlandès</strong>
La directora recorda quan va fer la seva primera pel·lícula li va dir al seu agent que li agradaria fer algun dia un film en irlandès. Clarke diu que la idea no es va tornar a plantejar perquè no hi ha moltes possibilitats en termes de finançament per pel·lícules que parlin en irlandès. Anys més tard, però, va sorgir la possibilitat de fer un film en irlandès amb el canal TG4.
Assegura que els aficionats al terror veuen pel·lícules en tots els idiomes i els agrada tenir contingut en llengua estrangera. La directora considera que una pel·lícula té “una textura diferent si està en un idioma diferent”.
Destaca la importància que ha tingut per a ella la llengua irlandesa. “Em vaig criar parlant irlandès i pel meu pare era molt important preservar la llengua, protegir-la, assegurar-se que es parlés i que continués”. Ha remarcat que “és vital per entendre els irlandesos, la llengua”.
