ACN Vic – El Departament d’Agricultura ha incrementat un 80% els ajuts de l’Estratègia Alimentària, que passen dels 10,6 MEUR als 18.5 MEUR. El conseller Òscar Ordeig ha destacat que l’objectiu és impulsar la transformació del sistema agroalimentari i fer front a reptes com el canvi climàtic o el malbaratament alimentari. La primera convocatòria va beneficiar 1.326 projectes amb ajuts directes a tot Catalunya. Ara s’acaba d’obrir la segona convocatòria, que disposa de deu línies d’ajuts. Així ho ha anunciat el conseller en una visita a la Fundació Sant Tomàs, una entitat que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual d’Osona i el Lluçanès, i que va ser beneficiària de la primera convocatòria d’ajuts.
La nova convocatòria compta amb 10 línies d’ajuts dotats amb un import de 18,5 milions d’euros que suposen un increment de 7,8 MEUR en relació al pressupost de la convocatòria anterior. Segons el Departament d’Agricultura, l’augment es justifica pel fet que enguany els ajuts són plurianuals per ampliar l’execució dels projectes i també perquè es convoquen noves línies i sublínies d’ajuts.
A més, també s’inclou una dotació extraordinària de 3,5 MEUR cedits pel Fons de Transició Nuclear, que es destinaran a aquells municipis que estan situats a zones catalogades com a nuclears. Aquest fons es va crear el 2020 amb l’objectiu que el compromís amb la desnuclearització de Catalunya es fes d’una manera justa i no deixés cap territori enrere.
Els ajuts, en la seva segona convocatòria, destaquen per l’increment d’1,15 MEUR en un nou ajut per fomentar les infraestructures compartides per a la distribució i comercialització conjunta de productes agroalimentaris. Una altra novetat de la convocatòria és la promoció del mapa d’infraestructures compartides. Es tracta d’un plànol interactiu que localitza els obradors compartits i escorxadors de baixa capacitat del territori perquè els puguin fer servir petits elaboradors i productors de la zona i fer viables els seus projectes.
D’altra banda, l’ajut per al càlcul del perfil de sostenibilitat ambiental passa d’1 a 5 MEUR perquè s’amplien els sectors productius que poden accedir-hi. A més, es dona continuïtat als projectes liderats per dones i es dota amb 1 MEUR una línia específica com a mesura per promoure la inclusió de la dimensió de gènere i la igualtat.
El conseller ha explicat que s’està treballant en una futura llei de l’alimentació que, entre d’altres, vol posar en valor el primer sector econòmic del país, l’agroalimentari. “Estem treballant perquè en un futur les administracions públiques hagin de comprar com a mínim un 50% de producte de proximitat”, ha dit el conseller, “precisament per enfortir la posició dels nostres productors alimentaris i de tot l’ecosistema”.
<strong>Projecte social contra el malbaratament</strong>
El conseller d’Agricultura, Òscar, Ordeig, ha visitat aquest dilluns la Fundació Sant Tomàs, una entitat que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies a Osona i el Lluçanès. Aquesta entitat ha estat una de les beneficiàries de la primera convocatòria d’ajuts amb un projecte que evita el malbaratament alimentari. En concret, el projecte de la Fundació reaprofita el menjar que elaboren a la seva cuina central i que no s’ha servit a cap dels centres amb què treballen.
De fet, després d’analitzar-ho, ha explicat la cap de Cuina de la Fundació Sant Tomàs, Imma Aumatell, es van adonar que malbarataven uns 35 quilos al dia. Una xifra que anualment significava 7.000 quilos de menjar.
La proposta per combatre-ho passa per refredar el menjar no consumit mitjançant un abatedor de temperatures fins a 4º i envasar-lo amb una termoselladora amb barquetes que s’etiqueten amb el nom del plat, ingredients i al·lèrgens, data de producció i data de caducitat. Els productes reaprofitats es fan arribar a les persones i famílies vinculades a l’entitat que per motius socioeconòmics -determinats per una treballadora social- en tenen necessitat. A més, Aumatell ha explicat que han analitzat les causes del malbaratament i es van adonat que solien fer més quantitat de menjar de la que necessitaven, els menús no estaven prou ben ajustats “o hi havia plats que no agradaven tant”. És per això que també han fet un esforç per ajustar les mesures ja d’entrada.
