ACN Barcelona – Els països en vies de desenvolupament han acceptat 300.000 milions de dòlars cada any en ajudes climàtiques dels països rics. Així consta en l’acord de la cimera del clima que s’ha tancat in extremis la matinada de diumenge a la COP29 de Bakú, a l’Azerbaidjan. Aquests diners aniran destinats a cobrir els costos de la transició energètica, de l’adaptació al canvi climàtic i dels desastres naturals causats per l’escalfament global del planeta. L’aportació queda lluny del bilió de dòlars anuals que reclamaven els països pobres, però triplica el compromís anual que fins ara havien fet els països rics amb el finançament climàtic.
El pacte arriba després de dues setmanes de negociacions i una recta final de converses complicada en què fins i tot algunes delegacions, com la del grup de nacions en illes petites, s’havien aixecat de la taula.
El president de la COP29, el dirigent azerbaidjanès Mukhtar Babayev, i Simon Stiell, el secretari executiu de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, s’han abraçat per celebrar l’acord. Tanmateix, poc després la representant de l’Índia ha rebutjat “l’adopció injusta” del pacte. “És una xifra miserable”, ha dit Chandni Raina.
<strong>La COP “econòmica”</strong>
La COP29 tenia com a objectiu augmentar les ajudes als països en vies de desenvolupament per fer una transició ecològica de les seves economies, així com incrementar els fons per a l’adaptació a les conseqüències de l’escalfament global, com poden ser sequeres, incendis o inundacions.
És un dels punts de l’Acord de París pendent de concretar. El pacte climàtic estableix que s’ha de limitar l’augment de la temperatura global a 1,5° i com a molt per sota dels 2°, però també recull que els països desenvolupats haurien d’assumir “el lideratge en la prestació d’ajuda financera als països menys dotats i més vulnerables”.
Ja que gran part dels diners els han d’aportar els països rics, una de les principals qüestions a la taula dels negociadors ha estat quines quantitats es comprometen a pagar i en quin termini de temps.
Una de les vies per incrementar aquest finançament i que era, precisament, el gran tema de debat a la COP29, és el Nou Objectiu Col·lectiu Quantificat (NCQG, per les sigles en anglès), un mecanisme pactat el 2009, a la COP15 de Copenhaguen, pel qual els països desenvolupats es van comprometre a mobilitzar conjuntament 100.000 milions de dòlars anuals de finançament climàtic fins al 2020 amb el propòsit d’ajudar els països en vies de desenvolupament a reduir les emissions de gas i a adaptar-se al canvi climàtic.
El compromís es va superar el 2022, quan la despesa a escala global en finançament climàtic va ascendir fins als 115.000 milions de dòlars. Una quantitat que, tanmateix, es considera insuficient per assolir els objectius de l’Acord de París.
La Climate Action Network, que agrupa 1.900 associacions de la societat civil d’arreu del món, havia reclamat als països rics almenys un bilió de dòlars anuals en subvencions climàtiques per als països en vies de desenvolupament.
