ACN Brussel·les – Els estats de la Unió Europea han arribat aquest dimarts a un acord per obligar plataformes com Airbnb, Uber o Booking a recaptar l’IVA en cas que els últims proveïdors del servei -propietaris o conductors- no ho facin. Després de dos anys de negociació, s’ha esquivat el bloqueig d’Estònia per adoptar la proposta de la Comissió Europea, impulsada a finals de 2022 i que vol adaptar el sistema de l’IVA a la nova realitat digital. L’acord ha estat possible per la proposta de la presidència hongaresa del Consell, que ha fixat el 2030 com a data per l’entrada en vigor de la directiva -cinc anys més tard del que volia Brussel·les- i ha introduït un període transitori a partir de l’1 de juliol de 2028 per començar-la a aplicar de forma voluntària.
En el comunicat enviat després de la reunió dels ministres de Finances de la Unió on s’ha desencallat la qüestió, el Consell apunta que, a dia d’avui, “molts proveïdors d’allotjament en línia i de servei de transport a passatgers no paguen IVA”. Això es deu, segons els estats membres, al fet que les persones físiques o els negocis de menors dimensions “normalment no estan obligades a registrar-se per pagar l’IVA” o al fet que “simplement desconeixen les seves obligacions o les normes de compliment fiscal”.
La situació, continua el Consell, desemboca en “grans quantitats” en matèria d’impostos que no s’acaben recaptant i, al mateix temps, pot derivar en una situació de “competència deslleial entre els allotjaments tradicionals i els serveis de transport davant aquells que operen a través de plataformes”. Segons els càlculs de l’executiu comunitari, l’aplicació de la proposta permetria al conjunt dels estats membres al voltant de 6.600 milions d’euros anuals addicionals.
Amb les noves normes, “els operadors de les plataformes seran els responsables de recaptar l’IVA”, destaquen. A banda d’allargar el període d’aplicació de la directiva, el Consell també subratlla que es dotarà als estats membres de “més flexibilitat” per ampliar la definició de “lloguer d’allotjaments a curt termini”, oferint-los més possibilitats d’eximir les petites i mitjanes empreses de la norma en cas que ho considerin oportú.
<strong>Arguments d’Estònia</strong>
Fins ara, Estònia rebutjava la mesura perquè considerava que aquesta “distorsionaria la competència” i situaria individus i petites empreses en una situació de “desavantatge”. Al país bàltic, els individus que ofereixen aquest tipus de serveis han de pagar IVA si generen una facturació superior als 40.000 euros anuals, una xifra a la qual no arriben la majoria de les persones que utilitzen les plataformes digitals amb aquest objectiu.
Des de Tallinn apostaven precisament per una solució que fos voluntària i insistien que la mesura podria encarir el preu dels serveis fins a un 25%. A propòsit d’aquest desacord, l’anterior presidència belga del Consell va deixar clar que la carpeta era “important” i que confiava que Hongria podria desbloquejar la situació, tal com ha succeït.
