ACN Tarragona – El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha obligat a les empreses del polígon petroquímic de Tarragona que treballen amb gransa de plàstic (pèl·lets), eminentment de polipropilè i polietilè a aplicar, en un termini màxim de sis mesos, mesures de prevenció per evitar la contaminació de rius i platges. Ho han fet després de l’expedient de responsabilitat ambiental que van obrir el passat novembre arran de la sol·licitud presentada per Surfrider Foundation Europe. L’entitat va denunciar la presència de pèl·lets a la sorra i a l’aigua de la xarxa hidrogràfica de la conca del Francolí i de diverses platges de la demarcació. L’expedient estableix un vincle causal entre la contaminació i l’activitat d’una desena d’empreses.
El Departament d’Acció Climàtica ha afirmat haver investigat les activitats inicialment expedientades i haver ampliat l’expedient a altres empreses després de constatar la seva contribució a la contaminació per pèl·lets. De fet, el document conclou, per primera vegada, que la responsabilitat en l’abocament d’aquests microplàstics és col·lectiva.
“S’ha constatat que una deficient praxi en les diferents etapes de la cadena i mancances en les instal·lacions de transformació, emmagatzematge i distribució han comportat que els residus s’hagin anat escampant i acumulant en el medi”, han afirmat. Per evitar aquesta contaminació, el Departament ja ha instat les operadores Basell Poliolefinas Ibérica, Dow Chemical Ibérica, SK Primacor Europe, Transformadora de Etileno, Ravago Plásticos, i Repsol Química, com a fabricants, i les activitats de Katoen Natie Ibérica, Schmidt Ibérica, PGI Spaini Chemieuro, com a operadors logístics, que elaborin i apliquin un pla de gestió de pèrdues de plàstic.
Segons Acció Climàtica, aquest pla ha de contenir, entre altres, la determinació dels llocs on es poden produir fuites i pèrdues de gransa dins dels límits de les instal·lacions, el detall de les operacions de manipulació, la notificació de la quantitat estimada de pèl·lets alliberats al medi i la relació d’equips instal·lats per prevenir, contenir i netejar fuites i pèrdues i els procediments previstos.
Paral·lelament, i entre les mesures obligades, destaca el tancament hermètic de mànegues i canonades, l’ús d’envasos resistents a l’esquinçament i als cops i a la degradació en medis aquàtics, contenidors segellats o sitges externes per emmagatzemar el producte, sistemes de transport automatitzat i l’ús de sistemes de neteja, com ara aspiradors industrials i eines manuals. També s’estableixen procediments per prevenir pèrdues com ara la limitació dels volums de gransa transportada i la inspecció i el manteniment periòdics dels elements d’emmagatzematge i dels dispositius de captació, neteja i manteniment.
De fet, i segons asseguren, la Generalitat ja ha començat a incorporar en les noves autoritzacions ambientals de les instal·lacions susceptibles de treballar amb pèl·lets l’obligació d’adoptar aquests tipus de mesures per reduir al màxim el risc que aquest producte vagi a parar al medi.
<strong>Sense sancions</strong>
Tot i això, subratllen que malgrat haver quedat provada la contribució d’aquestes activitats a la contaminació de sòls, lleres i platges, “l’Administració no els pot exigir una reparació mancomunada, ja que el procediment s’ha desenvolupat d’acord amb la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, i hi ha evidències de la presència de pèl·lets abans de l’aprovació de la norma, sense que sigui possible distingir quins són anteriors i quins posteriors, quins tenen origen de terra a mar i quins poden procedir, per exemple, de pèrdues del transport marítim, o, fins i tot, d’altres països del Mediterrani”.
També han afegit que les empreses expedientades no són les úniques involucrades en la cadena de valor del plàstic, sinó únicament aquelles en què en el transcurs de les actuacions de control i inspecció, s’ha constatat alguna mancança.
