ACN Santa Bàrbara – Acció Climàtica ha facilitat a la federació de caçadors de l’Ebre que s’instal·lin prop de 300 abeuradors per a la fauna salvatge, repartits per les quatre comarques ebrenques. És una mesura pensada per evitar que, amb la sequera acumulada, aquests animals es desplacin cap als conreus i les zones habitades on generen destrosses en cerca d’aigua i aliments. Els membres de les societats de caçadors s’ocupen d’instal·lar-los als llocs adequats, garantir-ne unes bones condicions i omplir-los cada pocs dies. És una de les mesures pioneres del pla de xoc per al control dels danys de la fauna a l’Ebre que també ha inclòs captures excepcionals de senglars i conills, més de 400 senglars i prop de 4.500 conills l’any passat.
Com ha explicat José Pedro Tomás Callao, president de la Federació territorial de Caça de Terres de l’Ebre, la mesura dels abeuradors, pionera al país, es va demanar fa dos anys al Departament d’Acció Climàtica arran de les “moltes demandes” de les societats de caçadors ebrenques. “Els animals estaven patint molta set”, per la llarga sequera, i generaven molts problemes.
El Departament va pagar els 160 primers abeuradors. Són unes estructures de formigó molt pesades (d’uns 200 quilos) que protegeixen l’aigua, acumulen la de la pluja i tenen un petit segment que permet beure als animals. El seu ús s’ha controlat amb càmeres de moviment i la valoració que se’n fa és molt positiva. “És un èxit, perquè hi venen animals cinegètics o tota mena de fauna, també protegida”, ha remarcat Tomàs.
Davant aquest bon funcionament, s’ha demanat una segona comanda de 130 abeuradors més per acabar de cobrir tots els espais amb més necessitat, i problemes, de les quatre comarques de l’Ebre. Acció Climàtica ha pagat el cost dels 290 abeuradors, 25.000 euros, i les societats de caçadors s’encarreguen de col·locar-los -trien les zones més seques i amb menys recursos hídrics -, mantenir-los plens i garantir que l’aigua està en bones condicions. “Cal destacar tot l’esforç que fan les societats de caçadors, que són les que s’encarreguen d’ubicar-los, que s’encarreguen cada 3 o 4 dies de venir-los a omplir, una feina que té un valor econòmicament inassumible”, ha agraït Anna Sanitjas, directora general de Boscos i Gestió del Medi.
<strong>Reduir danys i perills</strong>
Els abeuradors serveixen per evitar que els animals salvatges es desplacin per trobar aigua i aliments cap als nuclis habitats i danyin els cultius, provoquin accidents a les carreteres o siguin vectors de malalties. És una mesura “especialment important en aquest període de sequera” i és la primera vegada que es du a terme aquesta iniciativa a Catalunya.
El president de la Federació ebrenca de caça ha insistit que “ha sigut un encert” perquè cal evitar “concentracions exagerades” de qualsevol espècie animal com ha passat al Port amb el porc senglar. L’abandonament de les poques zones conreades que hi havia ha desplaçat aquests animals als plans i ja ha arribat fins al Delta. “Si als animals no els dones una mica d’allò que estan buscant, arribarà un moment que això serà incontrolable. Cal una mica d’inversió com s’està fent ara perquè cobreixin necessitats i no es desplacin tant”, ha defensat Tomàs.
<strong>Altres mesures del pla de xoc</strong>
Sanitjas ha destacat també els nombrosos exemplars de senglars i conills que s’han capturat amb les autoritzacions excepcionals per controlar aquestes espècies cinegètiques. Durant dos anys i mig s’han aprovat 361 autoritzacions excepcionals a les Terres de l’Ebre, 68 de les quals per als conills i 200 per a caçar porcs senglars. També s’han rebut més de 400 comunicacions de cacera de senglar a l’estiu. Igualment, s’han donat autoritzacions per a caçar cabirols (7), estornells (28), garses (24), gavians (9), coloms (11), tudors (5) i cabres salvatges (2).
<strong>400 senglars en caixes trampa</strong>
Les accions de caça autoritzades permeten fer batudes, aguaits diürns i aguaits nocturns i capturar-los en viu amb una caixa trampa. D’aquests paranys se n’ha instal·lat en diverses localitzacions del Montsià, Baix Ebre i Ribera d’Ebre, sobretot a la zona periurbana de Tortosa, que inclou les EMD de Jesús i Campredó, i Roquetes, així com a les Illes fluvials protegides de l’Ebre i del delta de l’Ebre. Les caixes es posen en zones on és difícil fer altres accions per seguretat o per impacte ambiental.
Les caixes trampa les gestiona secció d’activitats cinegètiques, Forestal Catalana i Tragsa, que s’encarreguen de la instal·lació, sacrificar els animals capturats i gestionar els exemplars sacrificats, així com de la presa de mostres biològiques en cas necessari. La mesura ha permès capturar 433 senglars. La meitat eren exemplars joves, una seixantena estaven en zona urbana i periurbana i un centenar al riu Ebre i al Delta. “S’han notat menys afectacions i busquem l’equilibri. Feiem un càlcul i aquests 400 senglars capturats representen 4.000 senglars menys que hi haurà de cara a la temporada que ve”, ha exemplificat Sanitjas.
<strong>Caça nocturna de conills</strong>
L’altra espècie que provoca molts danys a l’agricultura és el conill, sobretot al Baix Ebre i Montsià. El Departament ha inclòs unes 31.000 hectàrees de 13 municipis i 16 àrees privades de caça, en el protocol març on caçar-los. L’any passat es van capturar 4.460 exemplars. Ara es treballa en una zona concreta de la Ribera d’Ebre on s’ha identificat un increment de danys de conill.
El Departament té una unitat operativa de control per a Lleida i les Terres de l’Ebre que, des del febrer, ha fet més de 20 actuacions nocturnes i porta capturats més de 3.000 conills. Són uns vehicles adaptats per circular amb armes de foc equipades amb sistemes de visió nocturna i tèrmica, “un sistema innovador que permet actuar amb molta més seguretat, eficàcia i eficiència que amb les escopetes i focus de llum com es feia fins ara”.
