ACN Barcelona – Unes 500 persones segons la Guàrdia Urbana s’han manifestat aquest 12 d’octubre a Barcelona amb motiu de la Hispanitat. L’organització ha xifrat la participació en 10.000 persones. La mobilització, organitzada per Catalunya Suma, ha començat al passeig de Gràcia amb Provença, i ha acabat a la plaça Catalunya, on s’ha llegit el manifest. Durant la mobilització s’han cantat proclames contra el president espanyol, Pedro Sánchez, l’expresident Carles Puigdemont, i a favor de Gibraltar com a territori “espanyol”, entre d’altres. PPC i Vox s’han sumat a la manifestació, sota el lema ‘Hispanitat. Passat, present i futur’. El manifest ha cridat a protegir les democràcies d’Espanya, Veneçuela, Nicaragua i Cuba, perquè estan sent “trepitjades”.
Els líders de PPC i Vox, Alejandro Fernández i Ignacio Garriga, han atès la premsa abans de començar la mobilització, però no han estat presents a la capçalera, un cop la manifestació ha començat a baixar pel passeig de Gràcia. Fernández estava a les paradetes del PPC de plaça Catalunya amb la seva militància. Sí que hi havia altres representants i càrrecs dels partits, així com de Cs i diverses entitats.
La participació segons la GUB de l’any passat va ser de 1.000 persones, per les 500 d’enguany. L’organització ha anunciat una nova mobilització el dia 20 a Madrid per defensar “la llibertat, la justícia i la democràcia”.
<strong>Institucions “antiespanyoles”</strong>
El president de Catalunya Suma, Ángel Escolano -entitat organitzadora-, ha acusat el Govern de Salvador Illa de ser una institució “antiespanyola” per “no defensar la Hispanitat” a Catalunya. Escolano, que ha parlat abans de la lectura del manifest -ho ha fet Amalio de Marichalar-, ha reclamat una llei que reguli els “drets dels hispanoparlants”.
El cap de files de Catalunya Suma també ha carregat contra la immersió lingüística i l’obligatorietat per llei a tenir els cartells en català: “A la boca de la Generalitat que diu que cal retolar en català cal endur-se-la emmanillada”, ha etzibat.
També ha reclamat que cal que a l’alcalde de Girona, Lluc Salellas (CUP), se’l tregui “per l’orella” de l’ajuntament per negar-se a penjar la bandera d’Espanya.
Un membre de l’entitat Unió de la Resistència a Veneçuela, Luis Ortiz, ha pujat a l’escenari per acusar l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero d’estar al capdavant d’un “grup criminal”, i ha reclamat el reconeixement d’Edmundo González com a “president legítim” de país.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1149″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1149″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1149″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:536px” id=”datawrapper-vis-8eU9f”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/8eU9f/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-8eU9f”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/8eU9f/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
Les <a href=”https://www.acn.cat/new/6f010c9c-8fa3-4f0b-b7a5-43ff36c730b8/texts” target=”_blank”>manifestacions espanyolistes</a> a Barcelona pel Dia de la Hispanitat van començar a agafar força a partir de l’any 2012, coincidint els anys àlgids del ‘procés’ a Catalunya. El 2012, la recent nascuda plataforma d’Espanya i Catalans va convocar una concentració a la plaça de Catalunya en reacció a la gran manifestació independentista de la Diada (1,5 milions d’assistents) que va aplegar 6.000 persones, sempre segons la Guàrdia Urbana. La mateixa entitat va aconseguir arrossegar una xifra molt més important de manifestants l’any següent -30.000-, i ja el 2014, de la mà de la recent nascuda entitat Societat Civil Catalana, es va arribar a les 38.000 persones. Aquell mateix any, per la Diada, l’independentisme havia tret 1,8 milions de manifestants als carrers de Barcelona, una xifra rècord.
La mobilització pel 12-O ha anat canviant d’organitzadors, amb plataformes de diferent nom, però que sovint han compartit algunes de les entitats constitucionalistes implicades. Les marxes i concentracions han tingut èxits desiguals de convocatòria. Després de les bones xifres del 2013 i 2014, el 2015 i 2016 no es van superar els 5.000 manifestants respectivament; però l’any 2017, coincidint amb el referèndum de l’1-0, i també el 2018, el constitucionalisme va batre el seu rècord de convocatòria: 65.000 persones es van manifestar pel centre de Barcelona.
