La revista Ajoblanco va esdevenir una de les publicacions més influents en la Barcelona contracultural de l’anomenada transició democràtica. Amb un esperit trencador i un enfocament en temes socials, polítics i artístics, Ajoblanco va destacar com una plataforma crítica, lliure i alternativa en un moment de grans canvis socials i grans esperances en el futur.
La revista va ser fundada a Barcelona per Pepe Ribas (Barcelona, 1951) l’any 1974, amb el suport d’un grup de joves que defensaven un discurs crític i plural allunyat dels dogmes polítics i culturals del franquisme. Inspirada en moviments llibertaris, contraculturals i ecologistes, Ajoblanco advocava per la democràcia directa, el feminisme, la desmilitarització i la defensa del medi ambient, amb articles sobre política, literatura, música, art i urbanisme amb entrevistes, assaigs i il·lustracions d’avantguarda. També tenia un fort component gràfic, amb dissenys atrevits i impactants.
Pepe Ribas reviu aquella “explosió libertària” dels anys 1976-1977 al llibre Ángeles bailando en la cabeza de una alfiler (Libros del K.O.), una història personal i col·lectiva, amb la revista Ajoblanco com a epicentre en què l’autor comparteix la seva experiència personal i professional, especialment al voltant de la creació i el desenvolupament de la revista. El llibre és un viatge per la Barcelona bohèmia i rebel, així com per les altres ciutats i moviments que van influir en l’evolució de la contracultura a Espanya. A través de les seves memòries, Ribas reivindica els ideals de llibertat, creativitat i transformació social que van marcar tota una generació.
Ribas exposa no només un relat íntim dels seus somnis i lluites personals, sinó també una crònica de l’esperit juvenil d’aquells anys, posant èmfasi en els reptes, els conflictes i les confrontacions que van acompanyar l’efervescència d’aquell moment històric. És una obra que combina records, reflexions i anàlisis d’un període clau en la història recent, amb una mirada especialment centrada en la cultura i el pensament alternatiu.
Van ser temps de creativitats explosives on tot era possible i tot estava per fer: teatre popular i independent, art d’avantguarda i sense lligams, música de tota mena i estils i una llibertat que es volia sense fronteres ni límits. Pau Riba, Canet Rock, La Banda Trapera del Río, l’Assemblea d’Autors i Directors, els Comediants, La Villarroel, Ocaña, o la Sala Zeleste són alguns dels molts noms que formen el contorn d’aquest relat.
Tot plegat xocava amb les estructures de poder franquistes i els nous partís polítics i sindicats que maniobraven per a posicionar-se de manera privilegiada en la nova democràcia que s’estava construint des del mateix poder. El feixisme continuava viu i les agressions d’extrema dreta eren sovintejades, mentre arribava també la droga més dura i menys recreativa.
Pepe Ribas fa un relat viu d’aquells anys agitats, sembrats de grans esperances que van portar també a grans decepcions, però que van deixar un pòsit que anys després encara es manté, amb l’ecologisme, el feminisme, la llibertat sexual o la cultura lliure i independent.
Ajoblanco va tenir una vida curta, però molt intensa, amb una primera època del 1974 al 1980 (en Pepe Ribas la va deixar, però, el 1979) i un “segon Ajoblanco” més professionalitzat entre 1987 i el 1999.
Àngeles bailando en la cabeza de un alfiler. La explosión libertària de 1976-1977. Pepe Ribas. Libros del K.O. Madrid, 2024. 336 pàgines. 22,90 €
