Immersos com estem en el dia a dia del procés, dels judicis, de la acumulació de campanyes electorals, del terrabastall mediàtic ens manca temps i ganes per aturar-nos a pensar i debatre sobre la ingent tasca que ens depara el futur. El debat sobre el país que volem no el podem demorar gaire. Dibuixar entre tots el futur, ens fa sumar, incrementa la cohesió i ens acosta més ràpidament a l’objectiu. Quan es convoquin les primeres eleccions constituents tot seran corredisses partidistes per veure qui es posiciona millor en el primer parlament republicà i segurament no disposarem de la perspectiva i la serenor que requereix un debat tan complex com aquest, ni es donaran les condicions per aconseguir els grans consensos que es necessitaran per construir una República i un país capaços d’afrontar els grans reptes globals del segle XXI. Per això és important i urgent, iniciar el més aviat possible els debats del Fòrum Cívic i Social, en la línia del que ja s’està fent en el Congrés Participatiu Catalunya i Futur.
Els reptes que ens planteja el segle XXI són brutals. La globalització, la dictadura dels mercats especulatius, la revolució tecnològica i digital, el canvi climàtic… Si no sabem dissenyar de bon començament les línies mestres de les polítiques a aplicar no solament no avançarem, si no que podem perdre el que tenim. Un atur estructural crònic, noves retallades a l’estat del benestar, la pèrdua de sobirania real dels poders públics, la gentrificació de les ciutats, la destrucció del model productiu per la voracitat dels mercats, la degradació del medi natural i l’empitjorament de la salut pública per la contaminació… No cal que segueixi una llista que tots coneixem i temem.
No cal dir doncs, com en aquest context, n’és d’important encertar des de un bon començament en posar les bases d’una nova economia i d’un sistema productiu que funcioni i creï riquesa. No es tracta del creixement pel creixement, per incrementar un PIB enganyós que generalment només beneficia a uns quants, si no d’aconseguir un funcionament de l’economia que beneficiï a tots, garantint uns estàndards mínims de vida digne per tothom, reduint les desigualtats. Cal canviar el mesurament de l’estat de l’economia basat en el PIB, per un altre que mesuri l’estat de benestar social. Alguns en diuen “decreixement”.
De les moltes reformes que caldrà encetar, crec que els dos pilars que haurien de fonamentar aquesta nova economia són la Renda Bàsica Universal i un sistema de concertació de l’administració i l’empresa que protegeixi ambdós de la voracitat dels mercats i que ordeni, impulsi i orienti la economia i el sistema productiu en un sentit respectuós amb el medi ambient i que sigui socialment responsable.
La nova revolució industrial torna a generar grans bosses d’atur estructural. La automatització, la digitalització i la intel·ligència artificial canviaran radicalment el mercat de treball. Certament es crearan nous llocs de treball basats en el coneixement i la formació especialitzada, però en destruiran molts més i en tot cas hi haurà un llarg període de temps d’adaptació en que l’atur creixerà de manera descontrolada. No podem permetre que els avenços tecnològics generin més pobresa i precarietat. S’ha de revertir la situació i que es converteixin en eines de millora de les condicions de vida per a tothom. Però això es impossible d’aconseguir en les actuals condicions imperants. Cal canviar el sistema.
Cal fer les reformes amb el màxim de consens possible, amb la participació dels empresaris i dels sindicats. Un nou model que pot ser beneficiós per a tots, pels treballadors i també per l’empresa, si més no per la petita i la mitjana, que són majoria a Catalunya.
Un model en que canviarà el concepte del contracte social, compartit pel sector empresarial, el social i el públic, basat en la cooperació, el repartiment del treball i dels beneficis, amb una nova fiscalitat més col·laborativa i eficient i una Renda Bàsica Universal que garanteixi una vida digne per tothom, fent més suportable l’atur estructural i la transició cap a un nou sistema.
Un primer i tímid pas ja s’ha donat amb l’implementació de la Renda Garantida de Ciutadania. Tampoc no es pot aplicar la RGB d’avui per demà. Alguns països estan fent uns primers experiments i cal comprovar-ne els resultats. La seva aplicació generalitzada requereix més temps i de moltes altres reformes, com la de la fiscalitat i un canvi radical de mentalitat de la societat.
L’altre pilar ha de ser la protecció de la nostra economia productiva, especialment d’aquells sectors més estratègics i innovadors. Aconseguir una interrelació entre l’actuació pública i la iniciativa privada. Tradicionalment quan es parla de col·laboració públic-privat, hom pensa en privatitzacions de serveis públics, en els contractes de serveis o en la concessió de crèdits oficials o subvencions. Cal anar més enllà. L’impuls de clústers sectorials amb la participació inversora directe de l’administració per garantir les necessitats de capitalització de les empreses (mitjançant un organisme també participat com l’Institut de Crèdit o Financer de Catalunya) on es comparteixin beneficis, serveis, recursos, formació i recerca i s’impulsi l’exportació concertadament amb el departament d’exteriors, com ja es ve fent actualment amb el Diplocat.
Posant condicions de responsabilitat social a les empreses aspirants a integrar-se en els clústers concertats, es podrien impulsar reformes en el model d’empresa. L’increment de la productivitat cada cop es basa més en plantilles altament qualificades i amb capacitat d’iniciativa. En correspondència i per aconseguir una major implicació en els objectius cal també millores retributives i la participació del personal en els beneficis i la marxa de l’empresa. Una possibilitat seria que les pagues per beneficis o per assoliment d’objectius es realitzessin en participacions de l’empresa, que es podrien recuperar en metàl·lic en cas de rescissió de contracte. Aquesta opció i la participació de l’administració pública en la recol·locació del treballador en una altra empresa del clúster, reduiria la precarietat i els temps d’atur. D’alguna manera estaríem canviant poc a poc el model productiu i acostant els dos sistemes empresarials, el privat i el cooperatiu.
Els sectors on prioritàriament caldria aplicar aquest sistema són els que resulten estratègics pel creixement de la nostra economia: la tecnologia, el sector farmacèutic, sanitari i la biotecnologia, l’automoció,…També el sector turístic, per facilitar la transició cap a un model de més qualitat i de respecte al territori i al medi ambient.
De fet estaríem bevent de la mateixa tradició catalana d’entendre el funcionament econòmic i social: la cooperació, la solidaritat i la concertació pública i privada, com d’alguna manera ja es ve fent en el sector sanitari, educatiu i del tercer sector.
Són molts els àmbits de l’economia on caldrà actuar, però només en volia apuntar un parell que em semblen fonamentals per que la nostra economia i el benestar dels ciutadans, puguin encarar amb garanties els importants reptes que ens depara el segle XXI en el context d’una nova República.
Josep Lluís Fernàndez Molinet
Exigents.cat
