De fa temps es va escampant la idea de “Fer República”, i molts col·lectius independentistes locals organitzen tota mena de “mercats” o “fires” per animar a les persones a ser coherents amb el pensament republicà.
Si volem exercir el Dret a l’Autodeterminació política, com està reconegut en el text dels Tractats internacionals, hem de posar a la pràctica allò de “si no fas el que penses, acabes pensant el que fas”. Per tant, comencem a fer el que pensem: autodeterminar-nos personalment en la nostra vida quotidiana.
Hi ha moltes maneres d’autodeterminar-nos personalment, en el que fem cada dia: què mengem i a on mengem, que comprem i a on comprem, de què treballem i a on treballem, on tenim els diners i per què els fem servir, etc.
Però hi ha una forma d’autodeterminar-nos que, sense ella, no podríem fer la vida que fem cada dia. I aquesta no és cap altra que l’autodeterminació energÈTICA. Totes les persones fem servir energia en la nostra vida quotidiana. Per una banda, l’energia endosomàtica, aquella que ens permet estar vius, i que no és altra que l’energia generada per la ingesta d’aliments. Però, per una altra banda, hi ha l’energia exosomàtica, que és aquella que ens permet viure bé, doncs és l’energia que fa que disposem dels serveis que socialment volem tenir a l’abast i a disposició per quan els necessitem. Bàsicament a la nostra vida quotidiana disposem de serveis que són proveïts amb l’ús energia tèrmica (per escalfar-nos, escalfar aigua, cuinar aliments, etc.), d’energia motriu (per moure’ns) i d’energia elèctrica (per alimentar els nombrosos artefactes que fem servir dia a dia).
El problema és que, a la nostra societat, hem heretat una manera de fer que cremem tota mena de materials fòssils per disposar dels serveis que requereixen energia. I això, a banda de minvar-ne la seva disponibilitat per a les generacions futures, té severes conseqüències ecològiques: l’augment de les concentracions de CO2 a l’atmosfera, fent que aquesta es vagi escalfant. Avui, estem molt per sobre de les 400 parts per milió (ppm) de CO2 a l’atmosfera, quan als inicis de la industrialització la concentració era de 280 ppm. El passat 8 de juny, l’Observatori de Mauna Loa va fer públic la xifra de la concentració de CO2, corresponent al mes de maig de 2019. Va ser 414,83 ppm, la més alta que mai s’ha registrat, i la més elevada del darrer milió d’anys.
Ja hi comença a haver-hi països que declaren emergències climàtiques per fer front al problema. El govern de Catalunya ho ha fet. I, ben recentment, fa ben pocs dies, fins i tot el Papa Francesc declarava l’emergència climàtica global, advertint dels perills de l’escalfament, i que la manca d’acció urgent per reduir els gasos d’efecte hivernacle podria significar “un brutal acte d’injustícia vers els pobres i les futures generacions”. El cap de l’església catòlica va donar per bo el llindar d’1,5 graus d’increment de temperatura, per sobre del qual hi podrien haver efectes catastròfics. Fins i tot va dir “es necessita una radical transició d’energia que ens permeti romandre dins del llindar” i va encoratjar a la gent jova i als líders de les indústries de l’energia a liderar aquesta transició.
Si aquest és el repte i donat que totes les persones que compartim aquest planeta fem servir energia en les nostres vides, comença a ser l’hora de mostrar que som responsables i prendre en les nostres mans els afers de l’energia, responsabilitzant-nos de l’aprovisionament de l’energia que emprem, dia a dia. I això no vol dir altra cosa que autodeterminar-nos energÈTICAMENT.
I per on podem començar?. Donat que la crema de materials fòssils és el problema, les accions més importants a fer són aquelles que ens permeten que en el nostre dia a dia podem anar-nos desconnectant de la dependència dels combustibles fòssils.
I avui, com que ja no es fa necessari cremar res per disposar de cap de les formes d’energia que ens proveeixen dels serveis que disposem, podem fer altrament. Avui, tots els serveis que la crema de materials fòssils ens permet disposar, poden ser proveïts per energia obtinguda sense cremar res.
Per això és tan important la realització de múltiples actes d’apropiació social de les tecnologies que ens permeten disposar d’energia mitjançant la captació i la transformació de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics. I aquí hi ha un ampli camp d’activitat: des d’actuacions a nivell d’habitatge familiar, fins projectes col·lectius que mostrin l’esperit comunitari que els inspira.
Cada kWh que generem de forma local, distribuïda i participada és un kWh que traiem de les mans de l’oligopoli de l’energia. Avui els lemes republicans de llibertat-igualtat-fraternitat són més vigents que mai en les tasques que tenim al davant per autodeterminar-nos energÈTICAMENT. Llibertat per captar, transformar i utilitzar les fonts d’energia locals, netes i renovables, cosa que ens permet ser, a la vegada, generadors i usuaris d’energia. Igualtat per poder actuar en el món de l’energia en les mateixes condicions que ho fan aquells que, fins ara, l’han dominat. Fraternitat per considerar l’energia com un bé comú sense el qual no és possible dur una vida digna al nostre planeta.
L’energia és un dels factors clau per avançar cap a la República Catalana, i si volem que aquesta República estigui al servei de les persones no podem permetre que l’energia continuï en mans d’aquells que ens volen dominats, esclavitzats i colonitzats, encara que sigui en les formes de domini, esclavatge i colonialisme pròpies del segle 21.
Recordant Hermann Scheer: “La revolució tecnològica no es dona només per la tècnica en sí mateixa, sinó per les persones que aprofiten les noves possibilitats que ofereix la tècnica. D’una innovació tècnica en sorgeix un moviment social. Es pot impulsar des de dalt. Però el desplegament massiu es fa des de baix. La revolució energètica es basa en l’establiment de múltiples nous fets sense demanar permís als titulars de les estructures energètiques existents”.
Pep Puig i Boix
Doctor en Enginyer Industrial. Vicepresident d’Eurosolar. Membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear.
