L’Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l’1 d’octubre del 2017. Referma, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. En la resolució, el tribunal descarta investigar més agents —motiu dels recursos d’apel·lació de les acusacions—, però també descarta arxivar la causa contra cap d’ells denegant les peticions de les seves defenses, amb el suport majoritàriament pel ministeri fiscal.
La interlocutòria estableix que “la qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament a que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic”.
La interlocutòria del jutjat, ara confirmada, envia a judici 46 policies i arxiva la causa per a 21 més. Òmnium, Irídia i l’ANC van recórrer contra alguns d’aquests arxivaments, però l’Audiència els ha confirmat. Pel que fa als agents investigats, s’han desestimat els seus recursos contra la seva imputació. El tribunal diu que hi ha moltes evidències i imatges que indiquen que es podrien haver comès abusos policials com lesions i delictes contra la integritat moral contra els votants independentistes. De fet, el tribunal retreu a alguns policies que van assegurar que no eren al lloc dels fets tot i que les imatges els desmenteixin. L’Audiència també avala que siguin jutjats alguns comandaments per donar les ordres de càrregues desproporcionades.
L’Audiència també ha confirmat que s’aparti la Generalitat com a acusació popular, ja que diu que no hi ha cap norma amb rang de llei que l’habiliti per a fer-ho en delictes com els que s’investiguen. El Sindicat Professional de Policia també va ser apartat com a acusació particular.
Òmnium Cultural i Irídia, acusacions populars, consideren que aquesta resolució suposa un gran pas endavant en la lluita contra la “impunitat d’una actuació policial no només desproporcionada sinó també delictiva”, que va provocar la condemna dels principals organismes internacionals de drets humans. Segons les entitats, aquesta resolució suposa “un nou pas per acabar amb la impunitat de la violència policial i reconeix el paper imprescindible de la societat civil com a eina de protecció de drets humans davant la manca d’impuls de la fiscalia d’una investigació efectiva”.
