El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha rebutjat els recursos que Carles Puigdemont i Toni Comín van interposar contra l’expresident del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i la seva negativa d’acceptar-los com a eurodiputats l’any 2019. El tribunal amb seu a Luxemburg prefereix desmarcar-se i no posicionar-se sobre si el requisit de jurar la Constitució per ser eurodiputat és compatible amb el dret de la UE, i es limita a exposar que no té marge per qüestionar la llista final d’eurodiputats que envia Espanya, encara que exclogui membres que no han jurat la Constitució.
Amb tot, el TJUE diu a la sentència que l’Eurocambra, en aquell moment presidida pel popular Antonio Tajani, no podia admetre Puigdemont i Comín com a eurodiputats perquè no figuraven a la llista final enviada per la Junta Electoral Central (JEC), la qual els va excloure perquè no van jurar la Constitució de forma presencial, malgrat que la sobirania suposadament prové del poble.
El tribunal europeu afirma que els tribunals espanyols tenen la competència exclusiva per controlar “l’exactitud” d’aquesta llista en base al dret de la UE i que, si hi ha una petició de prejudicials a Luxemburg, llavors el TJUE es pronunciarà sobre el cas en última instància. Així, el TJUE insta Puigdemont i Comín a recórrer el cas primer per la via judicial espanyola i, en tot cas, que els tribunals preguntin al TJUE al respecte.
El TJUE va establir en el cas de Junqueras que la condició d’eurodiputat s’obté únicament a través de les urnes
La sentència emesa aquest dijous pel TJUE xoca frontalment amb la que va emetre el mateix tribunal en el cas de Junqueras quan aquest va ser elegit eurodiputat l’any 2019. L’aleshores president d’ERC estava empresonat per l’1-O i el Suprem va denegar-li la petició de sortir de la presó per a jurar la Constitució i esdevenir oficialment eurodiputat. Junqueras va recórrer al TJUE aquesta vulneració dels seus drets i a la immunitat europarlamentària; aleshores, Luxemburg va establir que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes.
Aquest posicionament del TJUE és el que va motivar el següent president de l’Eurocambra, el socialdemòcrata David Sassoli, a admetre com a eurodiputats a Puigdemont i Comín. Tots dos, a més a més, van decidir mantenir els recursos interposats contra Tajani al Tribunal General de la UE per no haver-los reconegut des del principi de la legislatura. El TGUE, però, a desestimar la demanda avalant a Tajani, i els serveis jurídics de l’Eurocambra van afirmar davant d’aquesta instància que Sassoli els va reconèixer “probablement de forma il·legal” perquè el Parlament “mai ha rebut la notificació que van ser escollits a Espanya”.
Els eurodiputats de Junts van recórrer la sentència del TGUE davant el TJUE, que té l’última paraula a l’hora d’interpretar el dret de la UE. Com a encarregat de recomanar la sentència final, l’advocat general del TJUE Maciej Szpunar va esmenar el TGUE i els serveis jurídics de l’Eurocambra; el mes d’abril, l’advocat va avisar que la llei electoral espanyola que obliga els eurodiputats a jurar la Constitució “contravé” la legislació europea i el principi de sufragi universal. Tanmateix, l’opinió de l’advocat general no és vinculant i, per tant, el TJUE encara podia variar la seva interpretació i el sentit de la decisió final sobre la negativa del Parlament Europeu a reconèixer inicialment Puigdemont i Comín com a eurodiputats el 2019.
Comín podria perdre el seu escó d’eurodiputat
Ara, el futur de Toni Comín com a eurodiputat de Junts és incert, ja que el Parlament Europeu estava a l’espera de la resolució judicial del TJUE per decidir sobre el seu escó. De moment, l’Eurocambra havia tornat a negar el seient de Comín aquesta legislatura al·legant que no consta a la llista definitiva enviada per la JEC en no haver jurat presencialment la Constitució.
Davant aquesta situació, Comín va interposar un nou recurs i una petició de cautelars al Tribunal General de la UE, primera instància a Luxemburg, per reclamar el seu reconeixement com a eurodiputat després de guanyar un escó per Junts en les eleccions europees del juny d’aquest any. El Parlament Europeu presidit per la popular Roberta Metsola va optar al juliol per deixar vacant el seu escó després que la Junta Electoral Central (JEC) publiqués la llista final d’eurodiputats per part de l’Estat sense el dirigent independentista perquè no havia jurat la Constitució.
