Entre els requisits hi ha ser idiomes propis d’un estat membre i comptar amb almenys 10 anys d’ús a les institucions
El govern espanyol proposa a la resta d’estats membre fixar sis condicions per evitar que altres llengües utilitzin el cas del català, el basc i el gallec per demanar l’oficialitat a la Unió Europea. El document, al qual ha tingut accés l’ACN, diu que el català, el basc i el gallec s’inclouen a la llista d’oficials a la UE perquè compleixen aquests sis requisits: ser llengües “originàries” d’un estat membre, tenir “reconeixement constitucional”, ser “llengües de treball” al parlament nacional, haver-se utilitzat durant almenys 10 anys a les institucions de la UE per acords administratius, que els tractats s’hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell i que sigui un estat qui demani l’oficialitat i n’assumeixi el cost.
Els sis requisits formen part d’un annex que el document remarca “formarà part integral” del reglament sobre el règim lingüístic de la UE, el qual el govern espanyol vol modificar per introduir les tres llengües. Així ho recull l’últim article del text, el número 9, que recorda que, en cas que s’aprovi, el reglament “serà obligatori en tots els seus elements i directament aplicable a cada estat membre”.
La “proposta adaptada” amb què el govern espanyol vol convèncer els socis comunitaris més reticents, amb dubtes especialment legals i financers sobre la iniciativa, remarca que en els estats membre on hi ha més d’una llengua oficial “l’ús d’una llengua es regirà, a petició de l’estat interessat, per les normes generals de la legislació de l’estat en qüestió”.
Malgrat que fins ara es desconeixia el contingut de la nova proposta espanyola, fonts diplomàtiques espanyoles havien assenyalat que el nou text pretenia evitar que altres llengües minoritzades poguessin utilitzar el cas del català per demanar també l’oficialitat a la UE. Amb algunes de les condicions, l’executiu espanyol no només busca tranquil·litzar alguns socis comunitaris perquè l’oficialitat de les tres llengües no estableixi un precedent, sinó també barrar el pas al rus -parlat per minories als països bàltics- amb el requisit que l’idioma sigui originari de l’estat membre.
En la reunió d’aquest dimecres del Consell d’Afers Generals s’espera que es faci un “estat de la qüestió” sobre la petició del govern espanyol, però no que s’hi prengui cap decisió al respecte. Ara per ara tampoc hi ha cap calendari perquè tiri endavant la petició. De fet, s’està a l’espera que la Comissió Europea faci l’informe sobre l’impacte financer de la mesura, que Madrid ja s’ha compromès a assumir. Segons fonts comunitàries, l’avaluació està “en procés”, però el mateix govern espanyol ha reconegut que pot trigar mesos.
Malestar entre els països
Diverses delegacions consultades per l’ACN han mostrat el seu malestar perquè la “proposta adaptada” del govern espanyol sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec els ha arribat tard. “La proposta va arribar molt tard dilluns a la nit i la versió compartida amb els estats membre per correu electrònic era només en castellà, per tant inservible per a la majoria de nosaltres”, apunten fonts diplomàtiques, que critiquen que se’ls ha fet arribar la versió traduïda només un dia abans de la reunió.
Altres delegacions lamenten que la nova proposta no inclogui “massa novetat” i que no especifiqui l’impacte legal i financer de la iniciativa, tal com havien demanat des de l’inici la majoria de països. “Entre això i que se’ns ha fet arribar el text en castellà i tard, no és una qüestió que pugui ser considerada seriosament dimecres per part dels ministres”, subratllen fonts d’algunes delegacions.
