El diputat de Junts Josep Rull ha estat escollit president del Parlament en segona votació després de rebre els vots del seu partit, d’ERC i la CUP. En total, 59 vots a favor per davant dels 42 que ha rebut la diputada del PSC Sílvia Paneque. Així doncs, la mesa d’edat ha comptabilitzat el vot dels diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig tot i que el Tribunal Constitucional (TC) hagi tombat el vot delegat i el vot telemàtic que Puig exercia en l’anterior legislatura. Per la seva banda, els comuns han votat en blanc i no s’han decantat per cap de les dues opcions. D’aquesta manera, han tancat la porta a la possibilitat que el PPC donés els seus vots a la candidata socialista.
Les votacions s’han fet mitjançant paperetes que els diputats han dipositat en una urna. I el diputat de Junts Albert Batet ha estat l’encarregat d’introduir a la urna les paperetes de part de Puigdemont i de Puig. Tant el PPC com Vox han anunciat que presentaran un recurs d’empara al TC contra la decisió d’acceptar la delegació de vot dels dos diputats de Junts exiliats.
En la primera ronda de votacions, cap dels candidats a la presidència del Parlament ha obtingut la majoria absoluta necessària dels 68 vots. Rull ha rebut els 35 de Junts; Panque els 42 del PSC; ERC i la CUP han votat en blanc; els 15 diputats del PPC han votat pel seu diputat Pere Lluís Huguet; els 11 diputats de Vox han apostat la seva diputada María Elisa García Fuster; i els 6 diputats dels comuns han votat la seva diputada Susanna Segovia. Els dos diputats d’Aliança Catalana han fet vot nul ja que han escrit la paraula “estat català” a la papereta.
Els republicans han votat en blanc en la primera volta, segons fonts del partit, per evitar sumes en la segona votació que intentessin evitar la presidència de Rull, tal com havien pactat amb Junts.
En canvi, en la segona ronda de votacions els diputats només han pogut escollir entre els dos candidats més votats en la primera: Josep Rull i Sílvia Paneque. 32 diputats han votat en blanc i els dos d’Aliança Catalana han tornat a emetre vot nul.
Les primeres decisions de Rull
Una de les principals funcions del president del Parlament i la primera tasca rellevant que tindrà Rull serà proposar un candidat a la presidència de la Generalitat després de fer una ronda de consultes amb els grups. Així doncs, serà l’encarregat de decidir si Carles Puigdemont (Junts) o Salvador Illa (PSC) se sotmeten a una investidura, que se situa en el calendari just per després de Sant Joan.
Expres de l’1-O i home de consens dins l’independentisme
Rull té 55 anys i va néixer a Terrassa, on va exercir de regidor durant més de 10 anys. Tota la seva carrera política ha estat lligada a Convergència Democràtica de Catalunya, partit del qual va ser coordinador general fins al 2016. Després va formar part del partit successor, el PDeCAT, i des del 2020 està a les files de Junts.
Amb només 18 anys es va afiliar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a Terrassa, i va ser secretari general d’aquesta organització entre els anys 1994 i 1998.
Rull es coneix molt bé el Parlament, n’ha estat diputat més de 20 anys. Va arribar a la cambra catalana el 1997 i va ocupar un dels escons de l’hemicicle fins al 2019, any que va renunciar per presentar-se a les eleccions espanyoles estan a la presó. Al llarg de la seva llarga trajectòria a la cambra catalana també ha estat membres de la Mesa, el 2010 va ser escollit secretari tercer.
Ara després de les eleccions del 12-M, Rull torna al Parlament i ho fa per ocupar-ne la presidència. A les últimes eleccions, ha sigut el número 3 de la llista de Junts encapçalada per Puigdemont.
Rull va exercir de conseller de Territori i Sostenibilitat amb el govern de Carles Puigdemont i va ser condemnat per l’1-0 a 10 anys i mig de presó i d’inhabilitació per un delicte de sedició. El 2021, després de més de 3 anys a la presó, va ser indultat pel govern espanyol de Pedro Sánchez. Està considerat un perfil conciliador dins de l’independentisme.
