Nou gir en l’escàndol dels cartells contra els germans Maragall que ridiculitzaven l’Alzheimer. Després que el diari ‘Ara’ revelés que els cartells van ser un atac de falsa bandera promogut des del mateix partit d’Ernest Maragall, ERC, a través d’una presumpta estructura paral·lela, l’emissora ‘Rac 1’ ha revelat un seguit d’àudios que exposen la cúpula del partit. La cúpula del partit, especialment els responsables de la comunicació Oriol Duran, Sergi Sabrià, Tolo Moya i Jordi Roig, coneixen l’autoria de l’atac des del mes de febrer, i van intentar anticipar-se a la filtració de la informació.
Els àudios s’emmarquen en una reunió mantinguda el 8 de febrer d’aquest 2024, gairebé un any des de l’aparició dels cartells, entre el vicesecretari general de comunicació d’ERC, Oriol Duran; el llavors viceconseller del Govern, Sergi Sabrià; el cap de comunicació del partit, Tolo Moya; i el gerent i vicesecretari de finances dels republicans, Jordi Roig, per parlar sobre com fer front a l’escàndol un cop aquest sortís a la llum. Feia molt temps que Duran havia sigut designat vicesecretari de Comunicació d’ERC i Sergi Sabrià, nou viceconseller del Govern.
El dia de la reunió, es responsables de la comunicació del partit ja sabien que un informe dels Mossos d’Esquadra, elaborat arran de la denúncia d’Ernest Maragall, apuntava el partit com a autor dels cartells denunciats. Eren conscients que la informació tard o d’hora sortiria a la llum i, amb aquella reunió, intentaven trobar la manera de sortir del pas quan es fes pública.
A l’àudio revelat per Rac 1 se sent parlar a Oriol Duran, que dona per fet que l’informe de la policia catalana es farà públic, i subratlla la importància que algú els el fes arribar per tal de saber què deia exactament i poder respondre-hi. Sabrià també intervé, i tots dos mostren la intenció d’anticipar-se a la filtració.
En el següent àudio intervé també Jordi Roig, que intenta perfilar l’estratègia per fer front a la filtració. Tots tres coincideixen en el fet que, un cop sàpiguen a qui apunta l’informe, caldrà obrir una investigació interna per tal de carregar la responsabilitat al militant que hagi dut a terme l’acció. “Primer l’hem de mirar [l’informe dels Mossos] i veure què diu. Si surten noms, el que ha de fer el complience [la investigació interna] és cridar-los. Què dirà? Doncs depèn de qui sigui. Si mantenim el tallafoc o no mantenim el tallafoc” se sent dir a Roig.
Els responsables de la comunicació del partit també parlen d’anar a veure Ernest Maragall i demanar-li disculpes pels fets. Sabrià subratlla que Maragall s’enfadarà molt en descobrir la veritat, però es mostra confiat que, amb les explicacions i les disculpes pertinents, Maragall acabaria retirant la denúncia, fet que deixaria l’informe dels Mossos en l’oblit.
Tots quatre plantegen presentar el tema davant d’Ernest Maragallcarregat les culpes a un dels militants de l’Anoia que va penjar els cartells, és a dir, fent servir un cap de turc de manual. Als àudios se sent que parlen d’un “Pol”, però després rectifiquen i es refereixen a un tal “Víctor”. En tot cas, Duran deixa clar que la culpa l’hauran de carregar ells, i és ell el que perfila les explicacions que traslladaran a Maragall. Així, proposa carregar-los tota la responsabilitat explicant-li que els nois van actuar pel seu compte. Insisteixen molt en el fet de remarcar i deixar clar que la campanya és obra dels joves de l’Anoia, no de la cúpula de Comunicació del partit.
