El president a l’exili Carles Puigdemont fixa aquest dimarts les condicions de Junts per accedir a negociar la hipotètica investidura de Pedro Sánchez. Puigdemont ha donat el tret d’inici a l’esperada conferència exposant el “dilema” que té l’Estat espanyol. “Espanya es veu confrontada a un dels seus dilemes que no sempre es resol bé: o viu en el bloqueig, que podria cronificar la confrontació entre els dos blocs ideològics que han polaritzat les darreres eleccions, o pacta”.
“Però el pacte té un problema, de fet en té dos” ha dit el president, que tot seguit ha recordat que un exemple dels problemes de pactar que té l’Estat espanyol és la incapacitat del PSOE i el PP per pactar la renovació del CGPJ, i l’altre, que el pacte ha de ser ni més ni menys que amb Junts per Catalunya. L’eurodiputat ha recordat que és precisament la formació amb què els socialistes tenen la necessitat de pactar la que ha estat “arraconada, menystinguda i atacada sense descans per part dels dos grans partits espanyols”. Sense anar més enllà, ha recordat que just fa dos mesos, tant el PSC com el PP i els comuns van aliar-se per impedir que la capital de Catalunya estigués ostentada per la formació independentista.
Així, Puigdemont ha insistit que existeix una distància “profunda” entre els dos objectius polítics de Junts i el PSOE, però l’eurodiputat té clar que Junts té una oportunitat daurada davant l’Estat espanyol, i, per aquest mateix motiu, “si hi ha acord, ha de ser històric, un compromís històric”. Tanmateix, ha admès que “avui no existeixen les condicions per arribar a aquest gran acord”, i que, per tant, s’han de crear, encara que “siguin forçades per la necessitat i no pas per la convicció”.
El president a l’exili ha revelat que la primera condició és “identificar els elements del conflicte, perquè ignorar-los no permetria en cap cas resoldre el conflicte”. El primer fet és la sentència contra l’estatut aprovada per les corts espanyoles, sense la qual “no es pot entendre res del que ha passat”. El segon fet que ha exposat Puigdemont és la criminalització de l’1-O, “un referèndum que és la resposta legitima del poble de Catalunya a totes les negatives de resoldre el conflicte presentades pels representants democràtics i legítims”. El tercer és l’incompliment dels pactes, la manca d’inversions, o l’ofec sistemàtic de l’economia catalana.
Finalment, Puigdemont ha exposat que fet més rellevant és que “Catalunya és una nació europea que ha vist atacada la seva condició nacional pels règims polítics espanyols des del 1714, fet pel qual veu en la seva independència política l’única manera de continuar existint com a nació”.
Amb tot, però, Puigdemont diu que “res no fa pensar que la necessitat de suport parlamentari sigui suficient per a empènyer a Espanya cap a un canvi històric”, però ha donat el benefici del dubte. “Espanya o repeteix eleccions o pacta amb un partit que manté la legitimitat de l’1-O i que no renunciarà a la unilateralitat com a recurs legítim per fer valer els drets del poble català” ha reblat.
Davant aquesta dualitat, Puigdemont ha assegurat que “estem preparats per si hi ha eleccions, però també per a una negociació que pot culminar amb un acord històric. No ens hem de preguntar si nosaltres estem preparats per a una negociació, sinó si ho estan els dos grans partits espanyols; si estan preparats per negociar amb nosaltres amb tot el que representem, o volen sortir del pas”. “Estaran preparats per començar a negociar un acord històric si es creen les condicions prèvies que habilitin un eventual procés de negociació seriós, honest i ambiciós. Si no ho fan, no tindria cap sentit embarcar-nos en una negociació posterior, perquè tractant-se de la política espanyola, totes les precaucions són poques”.
Algunes d’aquestes condicions prèvies necessàries per a iniciar les negociacions són el “reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme“, perquè “no es pot negociar amb qui ens considera la segona amenaça més important després del terrorisme jihadista”. La segona condició prèvia ha de ser “l’abandonament complet i efectiu contra els independentismes”, perquè “l’1-O no va ser cap delicte, com tampoc ho va ser la declaració d’independència, ni les manifestacions massives”. “Això està a l’abast del parlament espanyol, a través d’una llei d’amnistia“, ha dit, tot defensant que s’ha de fer per a reparar, però no per a oblidar ni per posar un punt i final “a res”.
La tercera condició prèvia consisteix en la creació d’un mecanisme de mediació i verificació el qual porti “garanties del seguiment i compliment dels acords que els dos grans partits polítics espanyols no estan en disposició de donar.nos”. Puigdemont ha defensat que aquest mecanisme és “imprescindible” i que ha d’operar des de l’inici de les negociacions, al·legant que “l’experiència ens impedeix tenir cap confiança en la seva paraula”. Els límits en què aquesta negociació ha de desenvolupar-se són “els definits pels acords i tractats internacionals que fan referència a drets humans”.
“Si es donen, ens comprometen i ens obliguen a treballar per un compromís històric. Només depenen de la voluntat política” ha assegurat Puigdemont. Tot seguit, el president ha recordat que “allò determinant és el reconeixement nacional de Catalunya i, per tant, el seu dret a l’autodeterminació. El poble català té dret a fer realitat de manera democràtica la decisió que ja va prendre l’1-O del 2017. Només un referèndum acordat amb l’estat espanyol podria substituir el mandat polític de l’1-O”.´
