La candidatura presentarà els propers dies noms d’exconsellers en una lluita fratricida contra l’altre candidatura oficial de Junqueras
La candidatura de Nova Esquerra Nacional presentarà els pròxims dies diverses figures d’ERC que donen suport a la llista que lideren Xavier Godàs i Alba Camps. Tal com ha pogut saber l’ACN, entre aquests noms hi ha l’expresident del partit Joan Puigcercós (2008-2011); l’expresident del Parlament Ernest Benach (2003-2010); i els exconsellers Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet. Tots quatre van signar el manifest (amb més de 1.000 firmes) que demanava una “renovació de la cúpula” d’ERC. L’equip de Nova Esquerra presentarà aquesta setmana una llista més extensa de noms que aposten per la candidatura, amb més exconsellers de governs anteriors que hi donen suport, com ara David Mascort, titular d’Acció Climàtica (2023-2024).
Lluita fratricida en companys d’executiva d’aquests tretze anys de mandat continuat que ha situat ERC en una situació crítica
Més enllà dels noms que avança l’ACN, hi ha figures que també orbiten al costat d’aquesta candidatura. O que, almenys, s’han desmarcat de Militància Decidim, la llista de l’expresident que vol tornar a liderar ERC, Oriol Junqueras. Les seves paraules durant la presentació de la precandidatura, el 21 de setembre a Olesa, van provocar diverses rèpliques d’exalts càrrecs de la formació.
Qui va realitzar l’acte de falsa bandera de Sant Vicençs dels Horts?
Junqueras va acusar l’actual secretària general, Marta Rovira, i l’excap de campanyes i exviceconseller del Govern de Pere Aragonès, Sergi Sabrià, de “trair els principis” republicans a partir d'”estructures B”. “No ens deixarem donar lliçons pels qui mai han enganxat cartells electorals”, va dir Junqueras, en referència al Govern de Pere Aragonès.
“Jo he enganxat cartells. Així no”
L’exconsellera Anna Simó va replicar aquestes paraules a les xarxes: “Jo he enganxat cartells, Així no”. Simó no va signar el manifest que reclama una “renovació general” a la direcció. L’exconseller Mascort, que sí que va firmar el manifest, també va respondre Junqueras argumentant que ell sí que ha enganxat cartells: “No crec que Junqueras digui aquestes mentides perquè aleshores seria un mentider”. Tal com ha pogut saber l’ACN, Mascort és un dels exconsellers que dona suport a la llista de Godàs i Camps.
Junqueras va intentar posar com a candidat a Barcelona, el conseller Elena per substituir Maragall segons Nova Esquerra Nacional
Cal recordar que el manifest té la firma de tots els consellers i conselleres del Govern d’Aragonès amb carnet del partit, tret de Simó ni Joan Ignasi Elena. L’extitular d’Interior és proper a Junqueras i, de fet, l’expresident del partit va intentar situar-lo com a candidat a les eleccions de Barcelona el 2023, en detriment d’Ernest Maragall.
Seguir fent Junquerisme, sense Junqueras
El manifest que reclama una “renovació general” de la direcció d’ERC també el van firmar l’exconsellera Alba Vergés o l’exsecretari general d’ERC Joan Ridao. Algunes de les figures que van signar el text estarien situades més a prop de la candidatura de Nova Esquerra Nacional (Godàs) que no pas de Militància Decidim, que té Junqueras i Elisenda Alamany al capdavant de la llista.
Huguet, exconseller de Comerç i d’Universitats durant els governs tripartits, també va carregar contra Junqueras pel seu discurs d’Olesa. De fet, Huguet va respondre el missatge de Mascort: “Jo en porto 55. I no sé quants n’ha penjat ell. I em diuen que l’Alamany tampoc. La demagògia, una hora o altra, passa factura. La pena és que també la farà pagar a ERC”.
Inici del procés congressual
El procés congressual d’ERC comença oficialment aquest dilluns. El partit convocarà avui a la tarda la cita del 30 de novembre, on es decidirà si les bases opten per la continuïtat de Junqueras com a president, o si aposten per un relleu de líder. Les precandidatures es presentaran entre el 8 i el 15 d’octubre, i fins al 15 de novembre hauran de reunir els avals necessaris (un 5% de la militància).
Començarà aleshores la campanya amb les candidatures ja oficialitzades. Si durant la votació telemàtica del 30 de novembre cap candidatura aconsegueix superar el 50% dels vots, la votació es repetiria el cap de setmana del 14-15 de desembre. En aquest moment tindria lloc una mena de final entre les dues candidatures més votades en la primera volta.
De moment hi ha quatre equips anunciats: Nova Esquerra Nacional (Godàs, com a candidat a la presidència d’ERC), Militància Decidim (Junqueras), Foc Nou (Helena Solà), i Recuperem ERC-Col·lectiu Primer d’Octubre (Xavier Martínez).
Segona volta?
La militància ha d’escollir el 30 de novembre la nova Executiva Nacional, la nova presidència, i els 30 consellers i conselleres (15 dones i 15 homes), a través de votacions electròniques. No hi ha cap mínim de participació fixat per validar una candidatura. Però si cap de les candidatures arriba al 50% dels vots, la cita congressual es repetirà al cap de 15 dies. Així, el cap de setmana del 14-15 de desembre tindria lloc una hipotètica segona volta, entre les dues llistes més votades.
En aquest cas, les candidatures que hagin quedat en tercer o quart lloc es poden ajuntar amb les dues llistes que passen a la segona volta. Però amb alguns matisos: les candidatures de la final han de mantenir el candidat a la presidència del partit i, almenys, la meitat dels noms que havien proposat per a l’Executiva Nacional. En aquesta final s’imposaria la candidatura més votada, encara que fos per la mínima.
De moment una comissió electoral controlada per les dues candidatures oficials
Les 8 persones designades per l’executiva actual per formar part de la comissió organitzadora del Congrés són l’actual secretària general amb funcions de presidenta, Marta Rovira; Juli Fernàndez, Raquel Sans, Oriol López, Jordi Roig, Kènia Domènech, Noemí Egea i Pau Morales. El cens de la militància que podrà votar al congrés d’ERC és d’unes 8.500 persones. Cal esperar si l’executiva d’aquesta tarda força la dimissió dels membres vinculats a les candidatures oficials.
La nova direcció podrà activar una actualització dels documents polítics del partit, que no se sotmetrien a l’aval de la militància fins, almenys, a mitjan febrer del 2025. Arribaria aquí la segona fase del procés congressual, que se celebraria presencialment a l’àrea metropolitana de Barcelona.
