Diversos passatgers han optat per vies alternatives per anar fins a Barcelona “farts” d’arribar tard a la feina
Els usuaris de Renfe descriuen el primer mes del tall ferroviari de “caòtic” i “desesperant”, alhora que denuncien la “manca d’informació” constant. Aquests han estat alguns dels adjectius que comparteixen el Jordi Liebanas i l’Anna Gómez, dos dels centenars de passatgers que es desplacen cada dia des del Camp de Tarragona o les Terres de l’Ebre fins a Barcelona amb transport públic. “Quan va arribar el tall, ja veníem d’una situació límit”, ha afirmat Gómez a l’ACN, qui també és la portaveu de la Plataforma Dignitat a les Vies. En el seu cas, ha acabat optant pel bus directe Tarragona-Barcelona per l’angoixa i l’estrès que li provoquen els retards i la por d’arribar tard a la feina.
Des del passat 1 d’octubre, els usuaris de les línies R14, R15, R16, R17 i RT2 han hagut de fer front al tall ferroviari provocat per les obres al túnel de Roda de Berà (Tarragonès). En total, es calcula que més de 15.000 persones s’han vist afectades per uns treballs que duraran, com a mínim cinc mesos, és a dir, fins al pròxim 1 de març.
Des de llavors, els passatgers d’aquestes línies que connectaven el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb Barcelona han hagut de modificar les seves rutines i familiaritzar-se amb el transport per carretera, concretament, al tram entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders. Un trajecte de 25 quilòmetres, on Renfe ha habilitat desenes d’autobusos en el marc de l’anomenat pla alternatiu de transport (PAT).
Per a un d’aquests usuaris, Jordi Liebanas, el “caos” i la “manca d’informació” ha estat el que més ha predominat durant aquest primer mes del tall. “Al principi estàvem espantats, perquè no sabíem què ens trobaríem ni si podríem arribar a la feina”, ha reconegut Liebanas, qui celebra que gràcies a la pressió que ha exercit la Plataforma Dignitat a les Vies, hi ha hagut una “petita millora” respecte als primers dies, on regnava “un caos total”.
Més de 20 anys utilitzant el tren
Liebanas és un veí de Reus que des de fa més de vint anys agafa el tren diàriament per anar fins a Barcelona a treballar. Segons la seva experiència, el servei ferroviari ha anat empitjorant, sobretot, durant els últims cinc anys. “He viscut de tot, des d’haver de passar d’un tren a un altre fins que et deixin enmig de dues estacions i haver d’anar fins a la més propera a peu”, ha explicat. Una situació “complicada” que s’ha agreujat amb el tall ferroviari. Tot i això, continua apostant pel tren.
Preguntat per altres transports alternatius, com el nou bus directe entre Reus-Barcelona, Liebanas ha afirmat que no l’agafa per motius econòmics. Tot i haver-hi una bonificació que permet reduir el cost dels viatges fins als 4 euros, Liebanas considera que Renfe “hauria de millorar la puntualitat i el recorregut” del seu servei, i deixar de buscar altres alternatives.
“Desesperats i cansats”
Per la seva banda, la portaveu de la Plataforma Dignitat a les Vies, Anna Gómez, ha manifestat que en l’últim mes s’ha passat del “caos” inicial a l’actual situació de “desesperació” i “cansament”. “És molt desgastant haver de lluitar per tots els canvis”, ha denunciat Gómez, qui lamenta que Renfe vagi fent modificacions del PAT “sobre la marxa” i arran de les queixes dels usuaris, “no perquè ells estudiïn que no va bé”.
En aquest sentit, Gómez ha recordat que abans del tall de Roda de Berà, els usuaris del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre “ja veníem d’una situació límit”. “Ens queixem perquè quan arribem a la feina arribem esgotats i cansats mentalment”, ha explicat Gómez, fent referència als continus retards i incidències que acumula el servei ferroviari. Per aquest motiu, i a diferència de Liebanas, Gómez ha acabat optant pel bus directe Tarragona-Barcelona.
De fet, ha afirmat que són diverses les persones que han buscat alternatives al tren per anar fins a Barcelona a primera hora del matí, però que continuen tornant amb Renfe. “Això vol dir allò que preocupa a la gent és arribar a la feina o a la universitat d’hora”, ha afirmat Gómez, qui ha denunciat que “no podem assumir més penalitzacions a la feina o entrar demanant perdó”.
Per tot plegat, considera que Renfe hauria d’haver estudiat el pla alternatiu mesos abans d’executar el tall i que s’haurien d’haver ni habilitat vies alternatives. “Ho estan solucionant tot sobre la marxa i les vides de les persones no es poden solucionar sobre la marxa”, ha conclòs.
Mesures insuficients
A les Terres de l’Ebre, la portaveu de la plataforma Trens Dignes, Cinta Galiana, ha coincidit amb Gómez a l’afirmar que “els usuaris ja tenien molts problemes i ara amb el tall en tenen molts més”. En aquesta línia, ha subratllat que “la solució que van posar dels busos ha estat insuficient”, ja que, segons considera, aquest transport alternatiu també genera “retards i esperes al mig del no-res”.
“Es tarda menys en anar de Tortosa a Madrid que de Tortosa a Barcelona”, ha criticat Galiana, qui ha detallat que, actualment, per anar de l’Ebre a la capital catalana es tarda tres hores i mitja. “Fa 30 anys tardàvem dues hores en arribar a Barcelona”, ha recordat la portaveu de Trens Dignes, qui ha denunciat que “és ben trist que en comptes d’avançar, retrocedim”.
D’altra banda, aquells usuaris que han volgut continuar apostant pel tren, Galiana ha celebrat la recuperació de l’Avant a primera hora del matí, però ha exigit, en la franja de matí, una segona freqüència des d’Ulldecona a Barcelona i que s’aturin a l’Aldea dos dels Euromed que venen de València.
Galiana també ha recordat i ha exigit la necessitat de desplegar l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) a l’Ebre, així com projectar al costat de l’estació de l’Aldea una estació intermodal, entre altres. Per això, ha demanat als representants del territori que pressionin, perquè “les Terres de l’Ebre no es quedin aïllades en termes de comunicacions”.
