Us recomanem que llegiu el seu darrer article publicat a Vilaweb: Morir-se en català
La lingüista i professora Carme Junyent i Figueras ha mort als 68 anys, segons han confirmat fonts de la família. Nascuda el 1955 a Masquefa (Anoia), Junyent era professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB) –especialitzada en les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya- i directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). És autora d’una vastíssima obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística. Junyent va ser també presidenta del Consell Lingüístic Assessor i guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2019 “per la seva llarga trajectòria en l’estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món”.
Junyent va estudiar filologia a la Universitat de Barcelona i es va desplaçar a les universitats de Marburg, la de Colònia i la de Califòrnia per completar la seva formació. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona (UB) amb una tesi sobre les llengües a l’Àfrica i la seva expansió. Va treballar com a professora de lingüística general a la Facultat de Filologia de la UB.
Fundadora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades per al coneixement i estudi de la diversitat lingüística el 1992, va formar part del comitè d’experts consultats per a la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996) i va ser membre del Comitè Científic Internacional de Linguamón – Casa de les Llengües. Va comandar l’inventari de les llengües que es parlen a Catalunya.
El gènere en la llengua
A més de la recerca en l’àmbit de les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües arribades a Catalunya a través de la immigració, Junyent va reflexionar sobre l’ús del gènere desdoblat. El 2010 va organitzar la jornada ‘Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana’, actes a partir de la qual Grup 62 va recollir en format de llibre.
El document va ser un punt clau per a la defensa del gènere no marcat o l’ús del masculí com a inclusiu, del qual va publicar nombrosos articles divulgatius. El 2021 va editar el volum ‘Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou’ (Eumo), un volum que va despertar certa polèmica i debats encesos a les xarxes socials a propòsit de la conveniència dels desdoblaments o l’ús del tercer gènere.
El llibre recull l’opinió d’una setantena de lingüistes sobre el llenguatge inclusiu i del seu ús amb arguments sobre el llenguatge i el gènere des dels àmbits de l’administració, com l’educació, la universitat, la correcció i la traducció, la informació i l’entreteniment.