El president de l’ANC, Lluís Llach, compara el tracte actual que rep Catalunya amb el d’una “entitat colonitzada” i avisa que l’Estat que “no pot concedir el que se li demana”. Així ho assegura en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, on denuncia que “amb la democràcia volen fer-nos el mateix que abans necessitaven un dictador o un Primo de Rivera”. El també cantautor posa el focus en qüestions com el retrocés del català. “En democràcia, resulta que hem de lluitar per la llengua d’una manera molt més afeblida que quan jo vaig entrar als Setze Jutges”, assegura, en referència al grup nascut sota la dictadura franquista. D’altra banda, Llach també avisa que acords com el del finançament singular “farà l’escarni encara més gran”.
Lluís Llach posa com a exemple del tracta de l’Estat la llei d’amnistia, que considera que l’únic “èxit” és per als policies que van participar en les càrregues de l’1-O. “Tot això és una presa de pèl, perquè l’Estat no pot fer-ho. No pot concedir el que se li demana, perquè som una entitat colonitzada”, sosté. I rebla l’argument: “Se’ns va colonitzar el 1700 i escaig i se’ns va tractar com a colònia, que vol dir espoli, institucions eliminades, llengua prohibida i eliminació cultural obsessiva”. De la mateixa manera, cita el cas del retrocés del català i considera que està “en una situació molt més afeblida” que amb la dictadura franquista.
A més dels governs de l’Estat, el dirigent de l’entitat independentista també en responsabilitza els partits independentistes per la política de pactes. “Si no desestabilitzen la metròpoli espanyola de matriu castellana, jo crec que hi participen, perquè la justifiquen i la fan perviure”, justifica.
En aquest sentit, Lluís Llach denuncia els acords assolits amb el PSOE tant per part de Junts com per part d’ERC. “Traspàs de què? De migració. Hi ha una resistència bestial a donar-ho de veritat. Traspàs de Rodalies? Per favor, una presa de pèl”, rebat. Un patró que també aplica a l’acord per a un finançament singular entre socialistes i republicans: “Amb 22.000 milions d’euros robats cada any, guanyar 2.000 o 3.000 milions continua fent l’escarni encara més gran”. Conclou que no entén “aquesta manera de veure la política des d’una perspectiva nacional catalana”.
Per contra, el dirigent independentista defensa el full de ruta aprovat per l’ANC, que situa el 2028 com a horitzó per a fer la independència. “Si hi hagués unes institucions que esdevinguessin independentistes, posem la data del 28. Potser és una mica optimista, però hem de treballar per fer-ho el més ràpid possible i buscar la confluència de totes les condicions que ho facilitin”, afirma. Admet que “avui no hi ha” aquestes condicions, però es conjura a “treballar-hi”.
Els Governs independentistes han “descuidat” el català
La mateixa setmana que s’ha fet pública l’Enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat, el president de l’Assemblea Nacional Catalana lamenta la situació actual de la llengua, amb dades com que menys d’un terç dels catalans la tenen com a llengua habitual. En aquesta línia, denuncia que el català “s’ha descuidat sobretot amb governs independentistes”, perquè “no s’han aplicat les lleis, les normes de costum i usos, ni res”.
Llach també responsabilitza els mitjans de comunicació, que “presenta la gent que volem defensar el català com a radicals, bojos, tancats i perifèrics”. En aquest context, expressa preocupació per les perspectives de la llengua en aquesta legislatura. “La por amb Illa és que si amb l’independentisme les institucions no feien la seva feina, què farà aquest senyor?”, es pregunta.
No entra en el cas de Ripoll
Preguntat sobre la situació política a Ripoll, després de la moció de censura fracassada contra Sílvia Orriols d’Aliança Catalana, Llach evita pronunciar-se al·legant que no és el que li pertoca com a president de l’ANC, més enllà de les seves opinions personals. “És una d’aquestes baralles de molta significació aparent, però que en realitat són polítiques autonomistes de conveniències”, insisteix, tot esquivant valorar el paper de Junts i ERC. I conclou sobre això: “L’ANC no està per això en aquests moments. Està per lluitar, per estructurar una societat forta. Difícil, perquè la situació és molt complicada, molt decebedora, i això potser forma part de la decepció”.
La caiguda de socis de l’ANC
Sobre la situació interna de l’entitat independentista, Lluís Llach explica que han perdut uns 10.000 socis des del 2019, després de la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés i defensa que estan “intentant frenar-ho”. De fet, es mostra “orgullós d’haver aturat el cop”. Segons les seves xifres, abans de la seva arribada a la presidència, perdien 450 socis cada mes, i ara en perden 175.
