El PSOE i el PP han tancat un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, reformar la llei sobre el poder judicial i el ministeri fiscal, així com per nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional. El pacte posa fi a més de cinc anys de controvèrsia per l’elecció de la cúpula judicial a Espanya. El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, i el cap negociador dels populars, Esteban González Pons, s’han reunit aquesta tarda a Brussel·les i, posteriorment, han ratificat el pacte en una cerimònia de firma amb la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, que ha fet de mediadora en l’últim tram de negociació.
En una roda de premsa per separat, però conjunta amb Jourová, Bolaños i Pons han defensat l’acord, que veuen positiu per al sistema judicial espanyol. Segons un comunicat de PP i PSOE, el pacte inclou una “immediata renovació” del CGPJ, la presentació d’una proposició de llei orgànica que “reforçarà la independència del poder judicial” i el nomenament de José María Macías Castaño com nou magistrat del Tribunal Constitucional. Macías Castaño és actualment un vocal conservador del CGPJ, que passarà al TC.
Reforma del la llei del CGPJ i de la fiscalia
La proposició de llei acordada preveu la reforma de la llei orgànica del poder judicial i la reforma de la llei que regula l’estatut orgànic del ministeri fiscal. Pel que respecta a la primera, s’inclou un règim d’incompatibilitats per als futurs vocals del CGPJ, de manera que no podran accedir a la cúpula judicial si en els cinc anys anteriors han ocupat càrrecs públics de caràcter polític. A més, hauran de comparèixer davant d’una comissió de nomenaments de la cambra legislativa que els hagi de validar. També es crearà una comissió de qualificació dins l’òrgan col·legiat per “garantir una valoració objectiva de les candidatures”.
La proposició de llei estableix una majoria de tres cinquenes parts dels vocals del CGPJ per nomenar els presidents de les audiències provincials i del magistrat del Tribunal Suprem competent del CNI.
Pel que fa a la fiscalia, la reforma prohibirà que un ministre o secretari d’estat pugui ser fiscal general de l’Estat, com va passar amb l’exministra socialista Dolores Delgado.
Nous membres del CGPJ
Mentre es tramita la proposta de llei, l’acord de renovació del CGPJ de moment estableix els 20 nomenaments per part del Congrés i del Senat. Per part del Congrés hi ha el magistrat del Tribunal Suprem Ángel Arozamena; la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Navarra Esther Erice; la magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona Gema Espinosa, dona de Llarena; el jutge del Mercantil de Barcelona José María Fernández Seijo; el jutge degà de Màlaga José María Páez, i el jutge de l’Audiència Provincial de Logroño Josçé Carlos Orga.
El Congrés també elegirà en el torn de juristes el president del Consell Consultiu de Galícia José Luis Costa Pillado; l’expresidenta de la Unió progressista de Fiscals Inés Maria Herrerors Hernández; la fiscal superior de Cantábria, Pilar Jiménez, i la professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Algeria Queralt, l’ultra filla del senador d’ERC Queralt.
Per part del Senat seran el magistrat del Tribunal Suprem José Antonio Montero; el president de l’Audiència Provincial de Cuenca josé Eduardo Martínez Mediavilla; La presidenta de l’Audiència Provincial de Valencia Esther Rojo; el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Carlos hugo Preciado; el jutge de l’Audiència Nacional Alejandro Abascal, i la jutgessa del Penal de Mataró Lucía Avilés.
El Senat també elegirà en el torn de juristes el magistrat del Tribunal Suprem Ricardo Bodas; l’expresident del Consell Consultiu d’Astúries Bernardo Fernández; el lletrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem Luis Martín Contreras, i la lletrada de les Corts Isabel Revuelta.
Cinc anys i mig en funcions
L’òrgan de govern dels jutges té el mandat caducat des del desembre del 2018. Fins ara el PP ha fet descarrilar tots els intents de dur a terme la renovació dels vocals del CGPJ, que respon encara a la majoria absoluta de Mariano Rajoy. En aquests més de 2.000 dies, els populars han trencat les negociacions adduint els pactes del PSOE amb Podem, primer, amb els independentistes catalans, després, o per la llei d’amnistia, entre altres.
Els populars han reclamat una reforma del Poder Judicial que permeti que els jutges tinguin més marge per elegir els membres del CGPJ, en detriment del sistema actual que deixa l’elecció dels vocals en mans del Congrés i el Senat.L’executiu espanyol va amenaçar d’impulsar una reforma que reduís les majories necessàries al Congrés per nomenar els vocals, amb la possibilitat de passar de les tres cinquenes parts de la cambra -fet que li dona la clau al PP- a una majoria absoluta, 176 vots.
Mediació de Brussel·les
A finals de gener d’aquest any, la Comissió Europea a acceptar fer de mediadora entre el PP i el PSOE per desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Gran part de la mediació l’ha liderat participen el comissari de Justícia, el liberal belga Didier Reynders, però l’última reunió d’aquest dimarts ha estat dirigida per Jourová, que recentment havia assumit les negociacions, ja que Reynders s’ha agafat una excedència per optar a la secretaria general del Consell d’Europa.
Brussel·les va optar per implicar-se en les negociacions sobre la renovació del CGPJ després d’anys advertint sobre l’impacte del bloqueig en tot el sistema judicial espanyol. Des que el 2020 la CE va començar a elaborar un informe anual sobre l’estat de dret a Espanya, l’executiu comunitari ha criticat aquesta qüestió. Però no només les discrepàncies entre el PP i PSOE per desencallar un pacte, sinó també el sistema d’elecció de la cúpula judicial, que Brussel·les veia massa vinculat als partits polítics.
La CE apressava l’Estat a “adaptar el procés d’elecció dels jutges membres per tenir en compte els estàndards europeus”. És a dir, que almenys la meitat dels membres de la cúpula judicial fossin designats pels mateixos jutges.
