Sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia el balanç és de 193 persones amnistiades, la meitat dels quals, 96, són policies, 84 són activistes o manifestants i només 13 són polítics i càrrecs públics, segon Alerta Solidària. Els policies no han rebut cap denegació en les seves demandes d’amnistia. Per contra, 28 manifestants i 23 polítics sí que han vist com se’ls ha vetat l’aplicació de la llei de l’oblit penal. Com a estadi intermedi, entre el sí i el no, les derivacions a tercers tribunals, en forma de qüestions sobre la constitucionalitat de la llei o el seu encaix en el dret de la Unió Europea, s’han aplicat per a 15 manifestants o activistes i per a 52 polítics o càrrecs públics.
Entre els ‘no’ imposats als manifestants i activistes hi ha casos molt diversos com l’Abel Mora, empresonat des del 30 de maig, en Joel, l’informàtic a qui demanen 18 anys de presó, o els 4 antimonàrquics de Santa Coloma de Farners, segons Alerta Solidària.
La llei preveu un termini màxim de dos mesos perquè s’apliqui a tots els afectats, però molts d’ells segurament hauran d’esperar més perquè alguns tribunals han decidit o preveuen presentar qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que ha aturat almenys temporalment la seva aplicació.
El pas més important contra la llei l’ha donat la sala penal del Tribunal Suprem, que ha presentat una qüestió d’inconstitucionalitat sobre la llei al TC. Ho va fer per un cas d’un condemnat per aldarulls a Girona, però podria afectar molts altres casos ja que considera que la llei pot vulnerar la Constitució perquè vulnera principis com la igualtat davant la llei, la seguretat jurídica, la prohibició d’arbitrarietat o el principi d’exclusivitat jurisdiccional reservat als òrgans judicials. La fiscalia està d’acord amb el plantejament de la qüestió al màxim òrgan constitucional.
El gruix de les amnisties s’han concedit a la ciutat de Barcelona, tant pels policies que van agredir votants de l’1-O com manifestants independentistes processats per aldarulls.
L’amnistia preveu perdonar les conseqüències penals, com la presó, les administratives, com la inhabilitació, o les comptables, com les multes i retorn de diners públics. Però preveu expressament que les indemnitzacions per lesions no siguin amnistiades. Això deixa oberta la porta a diversos policies perquè segueixin reclamant una compensació per les lesions provocades per manifestants independentistes o viceversa.
D’altra banda, en alguns pocs casos, els propis afectats no volen que se’ls apliqui l’amnistia, encara que la fiscalia sí que l’hagi demanat per ells. És el cas de Josep Costa, absolt però pendent de recurs al Suprem per formar part de la Mesa del Parlament de Roger Torrent que va acceptar a tràmit resolucions independentistes. Tampoc demanarà l’amnistia l’exdiputat al Parlament i exregidor de la CUP a Lleida Pau Juvillà, inhabilitat per desobediència per no despenjar llaços grocs del seu despatx municipal en període electoral. També s’oposa a la seva amnistia l’investigat per escridassar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en un restaurant de Mont-ras (Baix Empordà) el juliol del 2018. El cas està pendent de judici.
Alguns sindicats de la Policia Nacional es van oposar a l’amnistia als agents processats per agredir votants l’1-O a Barcelona, i només alguns dels afectats van demanar-la, però el magistrat instructor els ha acabat amnistiant igualment.
Tribunals estatals
Els alts tribunals de l’Estat no han amnistiat completament a cap dels polítics independentistes investigats, processats o jutjats pel ‘procés’. La sala penal del Tribunal Suprem, tot i la postura polèmica i discutida a última hora de la fiscalia demanant l’amnistia, només ha perdonat la desobediència a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. En canvi, no els ha amnistiat el delicte de malversació de fons públics, cosa que fa que es mantingui la inhabilitació i la possible responsabilitat comptable. La sala presidida per Manuel Marchena ha decidit preguntar al Tribunal Constitucional si la malversació, tot i no suposar un enriquiment directe, es pot amnistiar, mentre que el ministeri públic ha presentat recurs contra la no amnistia.
Al mateix Suprem, el magistrat instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena, també ha amnistiat la desobediència i ha evitat amnistiar la malversació dels polítics exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, als quals manté vigents les ordres nacionals de detenció. En canvi, com que Marta Rovira només estava processada per desobediència, aquest delicte li queda amnistiat i l’ordre de detenció queda anul·lada.
També al Suprem, els exmembres de la Mesa del Parlament Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós, Josep Costa i Adriana Delgado, absolts de desobediència, estan pendents de ser amnistiats, com ha demanat la fiscalia. Costa ha demanat que no se li apliqui la llei perquè vol defensar-se als tribunals internacionals.
A l’Audiència Nacional (AN) la fiscalia i les defenses dels CDR del ‘cas Judes’ van demanar l’amnistia pel delicte de terrorisme en una vista prèvia a finals de juny, però el tribunal encara no ha pres la decisió i ha decidit retirar les mesures cautelars per si planteja prejudicials al TJUE. També a l’AN, un tuitaire de Montroig del Camp va ser condemnat a una multa per injúries a la corona per un missatge el març del 2020 on insultava i instava a tallar el coll de Felip VI.
Finalment, al Tribunal de Comptes segueixen sense ser amnistiats una trentena d’ex alts càrrecs dels governs de Mas i Puigdemont, com ells mateixos o Junqueras, per la suposada malversació en les despeses a l’estranger i en l’organització de l’1-O. El cas està pendent de sentència i la consellera enjudiciadora ha presentat prejudicial al TJUE.
D’altra banda, a l’AN, el magistrat instructor del ‘cas Tsunami Democràtic’, Manuel García-Castellón, va arxivar la causa per terrorisme que afectava Rovira, l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, el periodista Jesús Rodríguez i altres activistes com Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Jaume Campmajó, després que la sala penal anul·lés totes les diligències practicades des de finals de juliol del 2021 perquè havien caducat. Uns dies abans García-Castellón havia donat termini a les parts perquè plantegessin una possible qüestió prejudicial al TJUE. Això, de retruc, va provocar que la magistrada instructora del mateix cas al Tribunal Suprem, en la peça que afectava a Carles Puigdemont i al diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg, també arxivés la seva part. Prèviament s’havia plantejat presentar una qüestió prejudicial al TJUE sobre la possible amnistia.
L’arxivament d’aquestes causes paral·leles va provocar al juliol el retorn a Catalunya de Rovira i tots els exiliats per aquest cas a Suïssa, com Rodríguez, Wagensberg, Serra, Campmajó i Cabaní.
Càlculs de fiscalia, Òmnium i Alerta Solidària
La Fiscalia General de l’Estat va calcular, pocs dies abans que entrés en vigor la llei, que l’amnistia podia beneficiar “aproximadament 486 persones” d’un total de 82 procediments penals oberts. A banda dels casos a l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, el Tribunal de Comptes i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el ministeri públic calcula que a l’Audiència de Barcelona hi ha cinc casos, als jutjats de Barcelona, 18 més, i a la resta de jutjats de la demarcació, un total de 16 més. A l’Audiència de Girona hi ha un cas, als de la capital gironina, 12 més, a Figueres, 5, i a la Bisbal d’Empordà, un. A Lleida hi ha sis casos, i a Solsona un. A la ciutat de Tarragona hi ha vuit casos, i a la resta de la demarcació hi ha quatre casos més.
D’altra banda, Òmnium Cultural fixa en 1.616 les persones que es podrien beneficiar de l’amnistia. L’últim recompte de l’entitat comptabilitza 697 persones encausades penalment, 540 amb processos oberts o sense sentència ferma i la resta ja amb sentència ferma. Amb aquest últim recompte, Òmnium ha xifrat ara en 4.584 les persones “represaliades”. També comptabilitza 919 persones afectades administrativament, 875 sancionades i 34 pendents del Tribunal de Comptes, principalment ex alts càrrecs dels governs de Mas i Puigdemont.
Per la seva banda, Alerta Solidària calcula que la llei pot afectar almenys a 419 activistes i manifestants independentistes, un terç del total dels inicialment investigats. La resta, o ja han estat absolts, o les seves causes s’han arxivat. En aquest còmput només hi ha persones de la societat civil, i no es comptabilitzen polítics o membres de l’administració o aquells que han estat investigats per treballar sota directius de la Generalitat, ajuntaments o els seus responsables. Només s’ha afegit l’excepció dels investigats per l’Audiència Nacional del ‘cas Tsunami Democràtic’, ja que hi ha activistes que no tenen res a veure amb l’acció de cap administració. En concret, Alerta Solidària ha pogut comptabilitzar 1.168 persones objectes de diligències penals relacionades amb el ‘procés’.
