Una carta enviada pel Govern del Consell de la República als inscrits al Registre ciutadà va obrir la porta a una modificació de l’estructura interna. Malgrat que encara no ha estat executada, a l’espera d’una consulta ciutadana vinculant, la proposta va despertar les crítiques d’una trentena de membres de l’Assemblea de Representants, que va ser dissolta anticipadament.
Però, en què consisteix aquesta reestructuració institucional? En cas que la proposta tiri endavant, l’Assemblea de Representants serà substituïda per dues cambres, una que exercirà de representació dels consells locals i una altra dedicada a elaborar la legislació republicana. La votació s’obrirà aquest 11 d’octubre a les 9 h i finalitzarà el 16 a les 9 h, tot i que no serà fins dia 25 d’octubre que coneixerem els resultats definitius. La consulta té un plantejament obert i els votants s’hauran de limitar a respondre —amb ‘sí’, ‘no’ o vot en blanc— a la pregunta: “Estàs d’acord que cal adaptar l’actual estructura institucional del Consell per tal que pugui complir de manera més eficaç la seva missió i que, en conseqüència, es dugui a terme una reestructuració dels seus òrgans per fer possible aquesta adaptació?”.
Vallverdú: “El Consell de la República mai no ha de ser un objecte ni un objectiu en si mateix”
A La República hem conversat amb Teresa Vallverdú, advocada i jurista de professió, i consellera del Govern del Consell de la República per entendre d’on sorgeix aquesta proposta. Amb intenció de contextualitzar els possibles canvis i respondre als dubtes expressats per les contràries, Vallverdú recorda que aquesta no és la primera reforma institucional que viu el Consell.
En un primer moment, quan la institució comença a caminar, es compta amb “una assemblea fundacional amb càrrecs electes, en pensar que ja representaven les voluntats de molta gent i el resum de totes les associacions que existien en aquell moment”, exposa Vallverdú. Temps després, quan s’evidencia que aquest model no funciona, es du a terme la primera reestructuració i neix l’Assemblea de Representants, fruit de les eleccions de finals d’octubre del 2021. “I no passa res: la institució no desapareix, continua i no hi ha cartes de queixes. Els càrrecs electes entenen una cosa molt important: que el Consell de la República mai no ha de ser un objecte ni un objectiu en si mateix”, assevera.
Ara, dos anys després, el Govern del Consell ha constatat que cal tornar a fer canvis i aquests afecten directament l’Assemblea de Representants. Vallverdú aplaudeix “la feina que han fet els representants i el temps que hi han dedicat”, però apunta que el Consell ha legislat reduint-se al tema intern. “Això no ens acosta a l’únic objectiu que té la institució, que és complir el Mandat de l’1-O”, admet, remarcant que “cal entendre que ja venim d’una reestructuració i que es faran les que calguin perquè hem d’adaptar el Consell”.
“El que consultem en un referèndum, que és l’antítesi de l’autoritarisme, és si es creu necessari dur a terme una reestructuració”
Pel que fa a les acusacions d’haver emprès una “deriva autoritària” o als retrets per la manca de concreció, Vallverdú explica que no plantegen una “reestructuració acabada”: “Per descomptat, democràcia per davant. El que nosaltres consultem en un referèndum, que és l’antítesi de l’autoritarisme, és si es creu necessari dur a terme una reestructuració per poder avançar”.
Amb aquesta premissa, sí que s’ha confirmat que la proposta es basa en un sistema bicameral. “En comptes d’una cambra que legisla sobre el mateix Consell, proposem dues potes que pensem que són les que ens faran falta quan arribi el moment de complir el mandat de l’1-O. Per una banda, els consells locals, que donen sentit al Consell i, per l’altra, una cambra encarregada de la legislació no interna, que és la que ens farà falta el dia que siguem independents”, argumenta Vallverdú, tot afegint que els “membres de la nova assemblea ja hauran estat escollits en el seu propi consell” i que, per tant, “no pot existir més garantia que hi arriben de forma democràtica”.
“Si estàs en una entitat en la qual no et sents representat, sempre pots marxar”
La carta oberta al president Carles Puigdemont —signada per 31 membres de l’Assemblea de Representants— expressa el malestar que ha generat la decisió de plantejar aquesta reestructuració. “Les formes, que s’haurien de fonamentar en el respecte mutu, semblen haver estat completament obviades en aquesta decisió”, comença el contundent comunicat d’aquests representants, que lamenten la idea de dotar el Consell d’una “estructura piramidal i autocràtica” i pregunten si l’Assemblea ha esdevingut “una molèstia” per a l’actual govern de l’ens.
Davant aquest “desacord legítim”, Vallverdú contextualitza que la carta la firmen una trentena de persones d’una Assemblea de 121 representants i que els registrats són més de 103.000 persones. “Per tant, tot i que representa un sentiment o un neguit, crec que la proporció fa que li hàgim de donar la mesura justa”, considera l’advocada. “També hi ha gent que el dia que es va dissoldre l’Assemblea de Representant ens va felicitar”, apunta, tot assegurant que “si estàs en una entitat en la qual no et sents representat, sempre pots marxar”. Ara bé, Vallverdú vol que quedi clar que “encara que hagin expressat la seva opinió, ningú els ha demanat que marxin”.
Les reprovacions d’aquest sector crític se centren sobretot en la figura del vicepresident Toni Comín, a qui acusen de pressions, “actituds desautoritzadores” i, fins i tot, de moure’s per “interessos personals”. En aquesta línia, en la carta oberta, insinuen que “la llista de despeses innecessàries i no sol·licitades” pot ser “una via de negoci d’un cercle reduït de persones pròximes al vicepresident”. Des del Govern del Consell es va respondre en un comunicat afirmant que les decisions s’havien pres “de manera consensuada”, d’acord amb els Codis que l’Assemblea ha aprovat, i defensant el paper i la tasca de Comín.
“Tots els membres del Govern som gent que voluntàriament posem el nostre temps i tota la nostra empenta”, subratlla a La República la consellera Teresa Vallverdú, qui adverteix, des de la seva experiència com a lletrada, que “no es pot associar la paraula corrupció al conseller Comín, entre altres coses perquè quan algú comet un delicte se l’ha de jutjar, però per descomptat s’ha de provar el que es diu”.
Preguntada per com afecten aquestes disputes a la imatge del Consell, Vallverdú lamenta que “estan regalant notícies als diaris que més ens odien” i que “confonen la llibertat d’expressió amb donar municions a l’enemic”.
Mantenir l’estructura actual, “un gran error”
Però què passarà si guanya el ‘no’ a la reestructuració? “D’entrada, s’hauria de continuar com estem ara i convocar eleccions”, exposa Vallverdú, que puntualitza que part del malestar prové perquè “s’ha associat la dissolució de l’Assemblea al fet que no hi havia convocatòria d’eleccions”, tot i que “el codi estableix que el president té la facultat de dissoldre-la i no convocar”.
A títol personal, Vallverdú opina que mantenir l’estructura igual seria “un gran error”. “No avançaríem i ens dedicaríem a legislar internament més òrgans dels que ens hi caben”, argumenta, tot insistint que es plantejaran les reformes que calguin per continuar adaptant el Consell.
Finalment, Vallverdú conclou amb una reflexió en què contraposa l’immobilisme entorn de la Constitució espanyola a la voluntat de millorar el Consell: “Hi ha una cosa que està per sobre de qualsevol norma de rang superior que és la voluntat. Les lleis serveixen a les voluntats. Per això fem una consulta, per conèixer la voluntat dels registrats i, si aquesta és tirar endavant, això està moltíssimes vegades per sobre d’un codi. Si el Consell deixa de ser una eina i passa a ser un objectiu ja no val la pena tenir-lo”.
