La trama de l’Operació Catalunya va intentar implicar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero en un cas de tràfic de drogues, segons publiquen La Vanguardia i eldiario.es. Segons la investigació periodística dels dos rotatius, entre el novembre del 2014 i el juny del 2016, es van fer 34 investigacions a càrrecs catalans sobre les seves finances i les seves relacions familiars. Entre ells, també hi ha el llavors president de la Generalitat Artur Mas, a qui se li atribueixen 90 milions en comissions; i Xavier Trias, per suposada corrupció urbanística. Així mateix, hi ha una investigació sobre Carles Puigdemont, per la seva gestió com a alcalde de Girona. Concretament per uns contractes de compravenda d’obres d’art.
Bona part d’aquests informes figuren al fitxer del Grup de Suport de Tractament de la Informació, una base de dades que s’usa per evitar investigacions duplicades en el si de la policia. Les diferents unitats introdueixen identitats, matrícules o telèfons que estan vigilant i si abans ho han fet altres policies el sistema avisa de la coincidència per no investigar el mateix dues vegades. En aquest flux de dossiers, alguns publicats en mitjans de comunicació afins, les unitats policials alertaven sobre tot tipus de moviments de càrrecs nacionalistes i de les seves famílies.
Trapero, en el punt de mira
Els dos mitjans han tingut accés a unes notes informatives de José Manuel Villarejo (amb data del 2013) en què s’explica que el ministeri de l’Interior, el titular de la qual era Jorge Fernandéz Díaz, va intentar implicar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero en un cas de tràfic de drogues. L’objectiu de l’operació era que el jutge de Barcelona Joaquín Aguirre acabés imputant el cap dels Mossos. Es tracta del cas que es va anomenar ‘Macedònia’.
Es va intentar acusar diversos agents d’aquest cos per la seva suposada implicació en l’ús de diners procedents del narcotràfic per pagar confidents i en benefici propi, amb Trapero sempre com a objectiu principal. Com a conseqüència de les accions de la policia patriòtica, el jutge Aguirre va acabar enviant a la presó provisional el subinspector dels Mossos Josep Ranea, que a més va estar any i mig suspès de sou i feina. La instrucció del cas va durar una dècada i la sentència del judici, el 2022, va dictar una absolució per a tots els implicats.
En aquest mateix sentit, els diaris apunten que els fets van anar més enllà i també es va vincular Trapero amb el procés sobiranista i el van acusar de protegir una família de narcotraficants.
Segons les informacions, l’anomenada policia patriòtica tenia el Major en el punt de mira perquè havia desmantellat un grup de policies corruptes proper a Villarejo que va rebre suborns de dos grans prostíbuls de Castelldefels a canvi d’avisos per evitar intervencions policials. L’any 2021, els Mossos van denunciar els fets a l’Audiència Nacional que va considerar que no procedia investigar els tres agents.
Comptes de Trias a Suïssa
Un altre d’aquests documents tracta sobre la presumpta tinença de béns a Suïssa de Xavier Trias i té data del 27 de novembre de 2014, quan ja se sabia que la informació publicada per ‘El Mundo’ que atribuïa a l’exalcalde de Barcelona un compte a Suïssa era falsa. El 19 de maig del 2015 és la data d’un nou atestat en la mateixa línia contra Trias amb el títol ‘Sobre corrupció urbanística relacionada amb Trias’.
Al llistat també hi ha una possible trama de corrupció relacionada amb la Sagrada Família, un presumpte sistema de finançament irregular d’ERC a través de l’exmagistrat del Tribunal Superior de Catalunya, Eduard Bajet Royo, o una informació de l’exdona d’un dels fills de Jordi Pujol, advertint de la seva possible fugida a Nova Zelanda, país amb què no hi ha tractat d’extradició.
De Alfonso, darrere els informes contra Puigdemont i Mas
En aquesta mateixa línia, els documents que publiquen els rotatius mostren que Daniel De Alfonso, el director de l’Oficina Antifrau, va fer arribar a Fernández Díaz un document per imputar Carles Puigdemont abans que s’iniciés el procés sobiranista i quan era alcalde de Girona, entre 2013 i 2014. Estava relacionat amb uns contractes de compravenda d’obres d’art de Picasso, Dalí, Miró, Llorca, Tàpies o Maruja Mallo, que va fer l’Ajuntament de Girona a través de diners procedents del cànon d’aigua que pagaven els gironins.
El cas es va judicialitzar i va arribar al Suprem, el tribunal competent per jutjar Puigdemont, i la investigació es va arxivar descartant qualsevol delicte de corrupció. El Suprem va rebaixar el cas a una irregularitat administrativa.
De Alfonso també està darrere de l‘informe que apunta a una comissió de 90 milions que suposadament Artur Mas havia cobrat de l’empresa Acciona a canvi d’un contracte de la Generalitat per la concessió del servei d’Aigües de Barcelona durant 50 anys. La font d’aquesta informació també era el llavors director de l’Oficina Antifrau, que uns mesos abans havia estat gravat conspirant amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.
