Les discriminacions lingüístiques continuen sent la realitat de moltes persones catalanoparlants, especialment en l’àmbit de la salut. Segons ha denunciat la Plataforma per la Llengua, l’hospital privat Dexeus ha permès i deixat impune la discriminació lingüística d’un metge a una pacient catalanoparlant en situació de vulnerabilitat i, per si això no fos prou, el centre hospitalari també va permetre que el sanitari insultés la pacient. L’hospital ha admès els fets, però en responsabilitza la víctma.
Els fets van tenir lloc el vespre del passat 15 de setembre a les urgències de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona (grup QuirónSalud). La pacient va acudir-hi amb el seu marit perquè havia tingut un episodi d’amnèsia temporal hores abans; en arribar, tots dos van explicar en català la situació i les seves preocupacions. El metge que els va atendre en aquell moment, però, els va exigir que parlessin en castellà.
És en aquest moment que la pacient demana si no hi havia ningú que entengués el català, petició a la qual el metge respon amb una rotunda negativa. Quan la pacient insisteix i pregunta si hi ha algun traductor disponible, el metge li contesta de males maneres: “Estamos en España y aquí se habla español, pues hablemos español y nos entenderemos todos“.
La cosa no acaba aquí. La pacient va defensar el seu dret a ser atesa en català, tal com estipula la llei, mentre demanava al metge que tingués “empatia” amb ella per tal de “no crear més angoixa i preocupació”. Tanmateix, el metge va respondre acusant-la de ser “xenòfoba” i “maleducada”, i va acabar abandonant la sala. El marit de la pacient va seguir-lo per a recriminar-li l’actitud i el fet que la seva dona encara no havia estat atesa.
L’hospital Dexeus va obligar la dona a esperar-se més d’una hora per tal de ser atesa. Finalment, la va atendre un metge que no parlava català però que deia que l’entenia, i un traductor al costat.
L’hospital Dexeus admet els fets però en culpa la víctima
El més greu d’aquesta situació, a banda de la catalanofòbia dels seus treballadors envers les persones catalanoparlants, és el fet que l’hospital Dexeus ha reconegut els fets, però ha preferit responsabilitzar-ne i culpar-ne la víctima, segons es desprèn del volant de prestació assistencial que va obtenir la pacient.
El text el signa el segon metge, tot i que recull el testimoni del primer, i exposa que la pacient va acudir a les urgències exigint ser atesa en català “de forma grotesca i xenòfoba”. També subratlla que la dona va negar les peticions “educades” dels metges d’atendre-la en castellà, fet que dificultava l’atenció i el desenvolupament de l’activitat a l’hospital, ja que la comunicació amb ella és “impossible”. El segon metge, a més, declara que visita la pacient acompanyat del supervisor “donada l’agressió verbal als companys”.
L’hospital Dexeus, malgrat admetre els fets, no ha fet res per tal d’evitar que tornin a repetir-se, ni tampoc no es compromet a investigar els fets per sancionar els professionals implicats, de manera que deixa impunes tant l’agressió lingüística com els agressors.
Plataforma per la Llengua condemna l’actitud de l’Hospital Dexeus
L’entitat de defensa del català Plataforma per la Llengua ha denunciat i condemnat públicament els fets, els quals ha titllat de ser “molt greus”. No només per la negativa del metge a atendre una pacient catalanoparlant, sinó per la “sensació d’impunitat per poder-ne deixar constància en un document oficial”.
L’ONG cita el Codi Deontològic del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, segons el qual “el metge ha de vetllar per preservar el dret del pacient a una atenció mèdica de bona qualitat humana i tècnica, i ha de respectar les conviccions religioses, ideològiques i culturals del pacient”.
Aquesta, però, no és la primera vegada que l’Hospital Universitari Dexeus comet una vulneració de drets lingüístics. Segons la Plataforma per la Llengua, han rebut tres queixes per raons lingüístiques en només un mes, i un total de deu al llarg del 2024. Pel que fa al grup empresarial al qual pertany, QuirónSalud, l’entitat en va rebre 30 queixes el 2023, 27 de les quals a Catalunya, i aquest 2024 ja n’ha rebut 26, 23 de les quals a Catalunya i 3 a les Illes Balears.
