Edició 2182

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 16 de juliol del 2024
Edició 2182

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 16 de juliol del 2024

Foment del Treball xifra en 42.500 milions el dèficit en infraestructures a Catalunya entre 2009 i 2023

Entre el 2011 i el 2020, les inversions de l'Estat per a Catalunya van situar-se per sota de l'1% del PIB, i el 2023 va ser de l'1,1%, provocant un dèficit de 3.117 milions en un sol any

|

- Publicitat -

La patronal catalana Foment del Treball ha posat xifra al dèficit fiscal en infraestructures que pateix Catalunya. Concretament, s’ha acumulat un dèficit de 42.500 milions d’euros entre 2009 i 2023, el qual prové principalment del govern de l’Estat espanyol i, de retruc, del Govern de la Generalitat, que mai rep els diners pressuposats per a Catalunya en els pressupostos generals de l’Estat. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha titllat aquesta xifra “d’escandalosa”, i ha denunciat que és una “situació intolerable” i “una presa de pèl”.

Publicitat

Foment del Treball ha presentat aquest dimarts l’estudi ‘El dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2023’, el qual ha posat de manifest el greu dèficit fiscal i la manca d’execució pressupostària que Catalunya ha patit els darrers catorze anys. Segons els càlculs sobre les licitacions en obra públiques respecte al PIB català elaborats per la patronal i exposats en aquest estudi, aquests 42.486 milions més són imprescindibles per tal d’arribar al 2,2% del PIB, que és la mitjana del que els països de la UE dediquen a infraestructures.

La inversió pública de l’Estat ha estat inferior a l’1% del PIB durant gairebé una dècada 

L’estudi de Foment del Treball no permet cap dubte sobre la realitat del dèficit i l’espoli fiscal que Catalunya pateix. Des del 2010, però, la inversió pública ha estat sempre per sota del PIB; més escandalós resulta el fet que entre el 2011 i el 2020 aquesta inversió va ser inferior a l’1% del PIB. De tota la sèrie dels últims 15 anys, el 2019 a ser l’únic any en què Catalunya va tenir una inversió pública en infraestructures superior al 2,2% del PIB, que concretament va ser del 2,8%. El 2021 i el 2022 la inversió va millorar, però el 2023 va tornar a recular fins a l’1,1% del PIB, fet que ha provocat un dèficit de 3.117 milions en un sol any, i que és la meitat del que Foment calcula que Catalunya necessita per donar resposta a les necessitats socials i econòmiques.

Et pot interessar  Montero nega la bilateralitat amb Catalunya i veu "més probabilitats d'èxit" en un acord de finançament PP-PSOE

“Com a president de Foment em causa certa vergonya denunciar públicament any rere any aquesta nefasta actuació de la gestió de les diferents administracions públiques, tant de l’Estat com la Generalitat, en totes aquelles inversions que s’haurien d’haver fet en els últims 14 anys”, s’ha exclamat el president de la patronal en la roda de premsa per presentar l’estudi ‘El dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2023.

La patronal lamenta que la manca d’inversió perjudica greument la societat i l’economia catalana 

Sánchez Llibre ha enumerat les cinc prioritats d’infraestructures que s’haurien de millorar: la mobilitat en ferrocarril (Rodalies i metro); la seguretat viària (Catalunya té una alta accidentalitat a les carreteres) i la interconnexió dels nostres territoris; la connexió internacional (en especial, ampliació de l’Aeroport del Prat); el transport ferroviari de mercaderies (el Corredor Mediterrani), i l’autoabastament hídric i la lluita contra la sequera (dessaladores i altres infraestructures). Així, ha lamentat que si no s’inverteix prou és per manca de voluntat, no de necessitat ni de projectes. 

“Apel·lo a la responsabilitat de les administracions públiques perquè es resolgui d’una vegada per totes aquests problemes d’inversions”, ha reclamat el president de la patronal. En aquest sentit, Sánchez Llibre ha advertit que la manca d’inversió suposa una “pèrdua de competitivitat” i de “capacitat econòmica de benestar i de qualitat de vida” dels ciutadans catalans.

Amb tot, Sánchez Llibre ha finalitzat el seu discurs fent una demanda als principals dirigents polítics del país. Així, ha reclamat “un gran pacte català entre les diferents formacions polítiques més representatives” per dur a terme “les grans infraestructures que necessita Catalunya”, començant per les cinc que Foment ha marcat com a prioritàries. La patronal enviarà l’informe al Govern, als partits catalans, al govern espanyol i als grups parlamentaris al Congrés.

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut