L’ús habitual de la llengua catalana continua retrocedint arreu dels Països Catalans, però especialment a Catalunya, on el català és ja l’idioma habitual de menys d’un terç de la població. Així ho revela l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del Departament de Política Lingüística, que es publica cada cinc anys i que s’ha presentat aquest dimecres. Les dades, obtingudes el 2023, reflecteixen que el 32,6% dels ciutadans fan servir el català per sobre de cap altre idioma, un retrocés de 3,5 punts respecte al 2018.
Tal com pot veure’s a la gràfica, l’any 2003 (quan comença la sèrie) un 46% de la població de 15 anys o més declarava tenir el català com a llengua habitual. La xifra va baixar de manera significativa els següents cinc anys fins al 35,6%, coincidint amb un augment brusc poblacional a causa de l’onada migratòria de la primera dècada d’aquest segle. Des de llavors, les xifres s’havien mantingut, però entre el 2018 i el 2023 la llengua ha sofert una nova reculada fins al 32,6%, el mínim en com a mínim 20 anys, especialment arran de la politització de la llengua, els atacs de l’Estat contra aquesta, i la ingerència judicial a les escoles públiques, entre altres motius.
En la mateixa línia, el català ja és l’única llengua materna de menys de tres de cada deu residents de 15 anys o més. L’any 2003 ho era del 36,2% de la població, una xifra que va caure en cinc punts un lustre després, i que es va mantenir la següent dècada fins al 31,5% el 2018. En el baròmetre publicat aquest dimecres, se situa en el 29%. La dinàmica és en aquest cas molt similar al castellà durant tota la sèrie històrica, ja que del 56,1% a principis de segle, va caure al 52,7% el 2018 i ara cau al 49,2%. És a dir, per primera vegada, menys de la meitat dels catalans diuen que el castellà és la seva llengua materna en solitari.
El coneixement del català també cau lleugerament des del 2018: el 93,4 % de la població l’entén i el 84,1 % el sap llegir
L’ús del català com a llengua habitual no és l’únic que recula, sinó que el coneixement de la llengua també cau lleugerament en comparació amb els últims anys. Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del departament de Política Lingüística, un 93,4% de la població l’entén, cosa que suposa un retrocés d’un punt. Les persones que el saben parlar reculen vuit dècimes fins al 80,4%, i els qui són capaços d’escriure’l, cauen gairebé un punt i mig fins al 84,1%.
Alhora, la gent que el sap escriure creix tres dècimes fins al 65,6%, és a dir, lleugerament per sota de dos terços. La tendència de coneixement de l’idioma a llarg termini també és a la baixa, ja que els qui l’entenen han reculat tres punts en 20 anys i, els qui el saben llegir, cinc.
D’altra banda, els qui tenen el castellà com a habitual cauen dos punts fins al 46,5%, mentre que els qui declaren fer servir les dues per igual pugen dos punts fins al 9,4%. De fet, els enquestats que identifiquen com a propis tots dos idiomes van vuit punts a l’alça, i els que ho fan amb un idioma o l’altre reculen sis punts.
