El Parlament ha rebutjat tramitar els pressupostos de la Generalitat per al 2024. La cambra ha aprovat les esmenes a la totalitat, i el pacte entre el Govern i el PSC ha estat insuficient per tirar endavant els comptes. El veto dels comuns al Hard Rock ha estat decisiu, tot i els intents d’última hora de l’executiu per convèncer el grup de Jéssica Albiach. El rebuig als pressupostos obre ara un escenari d’incertesa sobre el futur de la legislatura, per si el president de la Generalitat, Pere Aragonès, esgota el mandat o bé avança les eleccions. L’ACN ja va avançar ahir que cada vegada són més les veus de Palau i d’ERC que estudien l’escenari de posar fi a la legislatura. I ja calculen quan beneficiaria més als republicans posar les urnes.
La votació -68 a 67- ha començat finalment a les 15:30 hores, després que la presidenta de la cambra, Anna Erra, l’ajornés després de l’absència d’un diputat de Vox i que la diputada no adscrita Cristina Casol (ex de Junts) anunciés el seu suport als comptes. La presidenta del Parlament ha al·legat que calia “donar temps” als diputats per assistir al ple, davant la “sorpresa” del Govern i d’ERC.
El projecte de pressupostos per al 2024, que la consellera Mas va lliurar al Parlament el 28 de febrer, és el tercer que presenta el Govern d’Aragonès. Els primers van ser els pressupostos per al 2022, que el ple va aprovar el 23 de desembre de 2021 amb els vots a favor d’ERC i Junts, i l’abstenció dels comuns. I els segons, els del 2023, actualment prorrogats, que la cambra va aprovar el 10 de març de 2023 amb els vots a favor del PSC-Units, ERC i comuns.
Tots els escenaris oberts
Sense uns nous pressupostos per al 2024, a Palau no es descarta cap escenari. Ja fa dies que l’executiu avisa que, si els comuns tombaven els comptes, “hi hauria conseqüències”. Així, ara mateix tot apunta que ERC podria negar-se a aprovar els pressupostos de l’Estat.
Entre les files dels republicans -a Palau i a Calàbria- també augmenta el debat sobre què fer a Catalunya. D’una banda, el Govern pot mantenir la pròrroga pressupostària tot el 2024; intentar negociar partides concretes per ampliar els comptes del 2023 -tot i que amb poc marge-; o fins i tot presentar un nou projecte pressupostari -una via que ara mateix pren poca força.
Alhora, cada vegada hi ha més veus que estudien l’escenari d’un avançament electoral a Catalunya. Diverses fonts consultades d’ERC sostenen que, en tombar-se els pressupostos, cal valorar si val la pena “aguantar” fins al final de la legislatura, o bé avançar les eleccions. Els grups parlamentaris de Junts i Cs han aprofitat el debat d’avui per demanar aquest escenari.
En aquest sentit, ja hi ha dirigents que avaluen si, en un escenari d’avançament electoral, a ERC li convé anar a les urnes d’immediat -és a dir, just abans de les europees-; fer-ho després de les eleccions a l’Eurocambra per calibrar-ne el resultat obtingut; o bé esperar a la tardor, la via que ara mateix pren més força.
Fins ara, Aragonès sempre ha mantingut en públic que té la intenció d’esgotar la legislatura i convocar les eleccions per al febrer de 2025.
L’última esmena a la totalitat aprovada
El Parlament ha tornat a viure avui un episodi que no passava des del 2016 i que, de fet, n’és l’únic precedent. Fa gairebé 8 anys la CUP va tombar la tramitació dels pressupostos de JxSí amb Carles Puigdemont de president de la Generalitat i Oriol Junqueras de vicepresident i conseller d’Economia.
Va ser la primera vegada des de la restauració de la democràcia, el 1980, que els comptes no superaven les esmenes a la totalitat. Així ho va decidir el consell polític de la CUP amb un resultat ajustat tot i tenir un pacte d’estabilitat parlamentari. Va ser quan els anticapitalistes van afirmar que el pacte polític no s’havia trencat sinó que havia “mutat”.
La cambra es va esperar gairebé un any més per aprovar uns nous pressupostos. Va ser el març del 2017, només set mesos abans de l’1-O. Llavors dos diputats anticapitalistes van votar a favor i la resta s’hi van abstenir per permetre l’aprovació d’uns comptes que incloïen una partida per a la consulta, després del “referèndum o referèndum” de Puigdemont.
Des del 1980, el Parlament ha aprovat 39 pressupostos de la Generalitat (4 a la primera legislatura, 5 a la segona, 4 a la tercera, 3 a la quarta, 4 a la cinquena, 4 a la sisena, 3 a la setena, 4 a la vuitena, 2 a la novena, 2 a la desena, 1 a l’onzena, 1 a la dotzena i 2 en l’actual).
