La suposada justícia espanyola amaga, de nou, la veritat sobre els terribles atemptats del 17-A ocorreguts a Barcelona i Cambrils, negant a les víctimes el seu legítim dret a saber la veritat, dret formalment reconegut per tribunals internacionals com el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Aquest dijous, 9 de maig, el Tribunal Constitucional espanyol ha rebutjat el recurs d’emparament presentat per Javier Martínez, pare de Xavi Martínez Mompart, el nen de tres anys assassinat en l’atac terrorista de la Rambla de Barcelona, contra la sentència de l’Audiència Nacional en considerar que s’havia vulnerat el seu dret a saber tota la veritat.
El tribunal espanyol ha argumentat que no pot admetre el recurs a tràmit perquè no hi aprecien “especial transcendència constitucional”, que és una condició imprescindible per admetre qualsevol recurs d’aquest tipus, malgrat tractar-se d’un dels atemptats terroristes més greus ocorreguts recentment al país. En tot cas, el rebuig del recurs d’empara obre les portes perquè les víctimes puguin recórrer davant la justícia europea.
La família de Xavier Martínez, que va personar-se com a acusació particular en representació del nen, demanava resoldre algunes incongruències sobre la investigació dels atemptats, relacionades especialment amb el líder del grup terrorista, l’imam de Ripoll Abdelbaki es Satty. Així, la família insistia que calia investigar més a fons si l’imam de Ripoll realment va morir en l’explosió d’Alcanar del 16 d’agost o fins i tot si tenia contacte directe amb els serveis secrets espanyols.
La defensa de la família assegura que “hi ha coses que no quadren” en la mort, de l’imam: la desaparició del seu telèfon mòbil tot i que l’aparell va rebre trucades de dos o tres minuts dies després dels atemptats; la fugida de la seva furgoneta minuts després de l’explosió d’Alcanar, i la no identificació d’un jove i un home gran que dies abans i el mateix dia de l’explosió van ser al xalet. També remarcava que un correu electrònic relacionat amb l’imam va funcionar dies després dels atemptats. També demanava sobre la visita que dos agents del CNI van fer a l’imam quan aquest era a presó, i es pregunta com pot ser que, en lloc d’enviar-lo al Marroc de nou tal com marca la llei, se li atorgués un Permís de Residència de Llarga Durada.
El novembre del 2023, el Tribunal Suprem va dictar sentència contra els tres terroristes que havien participat en l’organització i execució de l’atemptat, després d’una barroera investigació dels fets que ni de bon tros revela tota la veritat sobre els atemptats; per exemple, mai s’ha esclarit la relació entre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, i els serveis secrets espanyols, ni si aquest home efectivament va morir en l’explosió d’Alcanar. La sentència del Suprem va condemnar els dos principals acusats que resten vius, Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal, a 36 i 43 anys de presó, respectivament, per pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i d’estralls i lesions imprudents. El tercer condemnat, concretament per haver deixat una furgoneta i un carnet als terroristes, tanmateix, va veure la seva condemna rebaixada de 8 anys de presó a tan sols 18 mesos, ja que la sala considerava que no podia provar que conegués la finalitat.
Davant la nul·la investigació sobre el passat de l’imam de Ripoll i la seva relació amb els serveis secrets espanyols, l’acusació particular va recórrer contra la sentència, emparant-se en el seu dret reconegut de conèixer tota la veritat amb relació als atemptats i la seva autoria.