Clatellot monumental del Consell d’Europa a l’Estat espanyol arran de la imposició d’un 25% de castellà a l’escola catalana per part dels tribunals espanyols. En l’últim informe publicat, el CE expressa l’enorme preocupació que sent envers la sentència del TSJC que obliga a fer un 25% de les classes en castellà si una sola família ho demana. Així mateix, també denuncia l’escàs ús del català als jutjats i altres àmbits de l’administració, i la poca protecció a les llengües minoritàries.
Les sentències sobre l’ús del castellà contravenen els compromisos de la carta europea
“El comitè d’experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials que generen incerteses sobre l’ús de la llengua en l’ensenyament en diverses comunitats autònomes” s’exposa a l’informe. En aquest sentit, el comitè d’experts del CE insta l’Estat a prendre “totes les mesures necessàries” per revertir i solucionar la situació.
El Consell d’Europa reconeix que la protecció del català no ha d’anar en detriment de l’ensenyament del castellà. Ara bé, també deixa clar que la manera de garantir-lo no és imposar un 25% per llei, fet que, tal com subratlla la institució, és contrari als compromisos adoptats per Espanya en virtut de l’article 8 de la carta europea
“Fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8 de la carta europea” exposa l’informe del Consell. A més a més, subratlla que, a banda de contravenir la carta europea, les decisions judicials per imposar el castellà també són “incompatibles” amb la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, ratificada per l’Estat espanyol.
El CE, preocupat pel pobre ús del català a la justícia i l’administració
El Consell d’Europa no es limita a denunciar la imposició del castellà a les escoles, sinó que també es fixa en el pobre ús que la justícia i altres administracions fan del català. Així, critica que la legislació espanyola actual “no garanteix que els jutjats puguin dur a terme procediments en la llengua regional o minoritària oficial a petició de les parts”, tot assenyalant que la majoria de sentències i lectures judicials són en castellà i que, fins i tot, els òrgans judicials desatenen les peticions de rebre documentació en les altres llengües oficials.
Crítiques a la poca protecció que reben les llengües minoritàries per part de l’Estat
El Consell d’Europa també critica l’escàs interès de l’Estat a l’hora de protegir les llengües minoritàries, com ara assegurant l’etiquetatge dels productes de supermercats o garantint la seva presència a les plataformes internacionals d’estríming i audiovisuals. Així, el comitè d’experts alerta que només el 10% dels productes de supermercats i grans superfícies tenen les etiquetes en català, i que el català a les plataformes digitals és molt escàs.
El comitè d’experts es mostra així mateix especialment preocupat pel cas d’Aragó, les Balears i el País Valencià, on ha detectat “un deteriorament” en la situació de les llengües regionals o minoritàries al llarg dels últims anys.
Amb tot, el Consell d’Europa insta l’Estat espanyol a “fer més esforços per assegurar la presència de totes les llengües regionals, especialment en la policia i en els serveis de salut, tot i que també en altres camps com els processos de licitació amb empreses privades, que generalment no inclouen requisits lingüístics específics”.
