El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat definitivament l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a impartir una “matèria principal” en castellà. Els magistrats consideren que la legislació i la jurisprudència obliguen a fer vehicular el castellà, com a mínim, en una assignatura troncal.
Amb aquesta decisió, el tribunal dona la raó parcialment a la família d’una alumna que va exigir més hores de classe en castellà i que va presentar recurs contra el Departament d’Ensenyament per haver-li denegat. Tanmateix, la sentència reconeix que no es pot establir percentatges en l’ús de les llengües pels recents canvis legislatius empresos pel Govern.
El cas d’aquesta escola del Maresme és un dels més sonats i mediàtics, ja que va obrir les portes a més peticions similars i a la imposició judicial del famós 25% de castellà, que comprometia greument el model de l’escola catalana. L’aplicació forçada de percentatges de llengües va generar neguit a la comunitat educativa i va desfermar una campanya de desprestigi de la immersió lingüística.
El TSJC qüestiona la immersió
La sentència del tribunal català apunta que, tot i que l’objectiu de l’educació obligatòria és que els alumnes dominin les dues llengües per igual, no es poden oblidar les famílies que estan de pas a Catalunya. Per això, com ja ha fet en altres pronunciaments previs, el tribunal considera que el sistema d’immersió només hauria de ser legal en un sistema dual de centres o aules separades per llengües.
Pel que fa a quin pes hauria de tenir el català, si bé la sentència reconeix que pot ser el centre de gravetat del model educatiu, considera que tant la Constitució espanyola com diverses lleis d’educació no admeten el dret a rebre l’ensenyament obligatori en una sola llengua oficial. Per tant, el TSJC sosté que s’ha d’impartir almenys una assignatura principal no lingüística en castellà.
El TC encara no s’ha pronunciat
La mesura cautelar dictada pel TSJC l’octubre de 2021 —que reconeixia el dret de la nena a rebre el 25% de les classes en castellà— va propiciar una resposta a correcuita del Govern en forma d’una nova llei d’educació i un decret llei per garantir que el català fos llengua vehicular a l’escola.
El TSJC va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) perquè tenia dubtes de la constitucionalitat d’algunes disposicions de la nova normativa. Tot i que el TC no s’ha pronunciat encara, el TSJC considera aquest cas com una qüestió individual i, per tant, tira pel dret.
