La majoria de consellers del Govern en funcions que són militants d’ERC aposten perquè el partit renovi els seus lideratges. A la pròpia direcció executiva d’Esquerra també hi ha més dirigents que creuen que cal canviar la cúpula. Així, la idea de la seva secretària general amb funcions de presidenta, Marta Rovira, de deixar pas a noms nous que comandin ERC s’imposa tant a Palau com a Calàbria. Ella reclama una renovació general a la direcció mitjançant una “transició tranquil·la” cap al congrés del 30 de novembre. Rovira vol abandonar el càrrec i creu que també ho ha de fer l’expresident Oriol Junqueras. Però ell estudia presentar-se a la reelecció, una aposta que no és ben vista, almenys, per la majoria d’ERC al Govern i a l’executiva.
El manifest ‘Reactivem ERC’, que signen ja prop de 500 militants del partit, aposta per una “renovació general de la cúpula dirigent”. El text, al qual va tenir accés l’ACN diumenge al vespre, el signen la vicepresidenta del Govern en funcions, Laura Vilagrà; el viceconseller, Sergi Sabrià; i els consellers i conselleres Roger Torrent, Ester Capella, Natàlia Garriga, David Mascort, Meritxell Serret i Manel Balcells. S’hi ha afegit més tard Tània Verge (militant d’ERC des de la campanya de les eleccions catalanes).
En una informació conjunta de l’ACN i Rac1, el manifest no el signarà -si no hi ha cap gir de guió- el conseller Joan Ignasi Elena, molt proper a Junqueras. De moment tampoc ho han fet Natàlia Mas ni Anna Simó. Al seu torn, Carles Campuzano, Gemma Ubasart i Quim Nadal no podrien signar el manifest ja que no són militants d’ERC.
Així doncs, la majoria a Palau és partidària -com Rovira- que ERC renovi els lideratges de la seva cúpula al congrés del 30 de novembre. I, tal com han pogut comprovar l’ACN i Rac1, després de parlar amb una desena de fonts, aquesta tesi també la subscriu la majoria de membres de la direcció executiva del partit, amb seu a Calàbria.
Alguns d’ells també han signat el manifest, com la portaveu parlamentària i adjunta a la secretaria general, Marta Vilalta; la portaveu i vicepresidenta primera de la Mesa del Parlament, Raquel Sans; la senadora Sara Bailac; l’alcalde Dionís Guiteras; la diputada i cap de llista per Girona el 12-M, Laia Cañigueral; les regidores Adriana Delgado i Marta Vilaret; i altres dirigents de la direcció com Jordi Roig, Eloi Hernàndez, Alba Camps, Marta Molina (una de les investigades per terrorisme per la causa de Tsunami), Jordi Castellana, Pau Presas, Ester Alberich, o Mariona Homs.
La majoria de partidaris d’aquesta “renovació general” també s’imposa a la direcció permanent. Tot i això, no tots els membres de l’òrgan més reduït han signat el text. Però, tal com han pogut saber l’ACN i Rac1, dirigents com el propi president en funcions, Pere Aragonès; el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové o la mateixa Rovira -tal com ja ha expressat en públic- també aposten per una renovació de lideratges.
L’entorn de Junqueras troba “lògic” que la majoria de membres d’ERC al Govern i a l’executiva del partit siguin més propers a la tesi de Rovira que a la de l’expresident republicà. Junqueras argumenta que ell no va poder escollir els noms dels consellers i conselleres (perquè era una potestat d’Aragonès). Defensa, alhora, que tampoc va poder triar els noms que voldria per a formar part de l’executiva i que, per tant, és normal que el seu entorn de confiança estigui en minoria. Així, els ‘junqueristes’ creuen que potser Rovira té majoria a l’estructura de l’organització, però que l’expresident es pot imposar entre les bases.
Junqueras i els dirigents del partit que s’ubiquen al seu voltant critiquen tant el contingut del manifest com la manera com s’ha elaborat. Fonts consultades per l’ACN i Rac1 constaten que els mateixos impulsors del manifest reclamaven, al Consell Nacional de dissabte, que el debat sobre el congrés del 30 de novembre i els lideratges del partit es vehiculés des de les bases. I consideren que el manifest l’han configurat càrrecs amb pes al partit, en comptes de consultar el parer de la militància.
Un exdirigent que també s’ha mostrat crític amb el manifest ha estat l’exlíder de Madrid Joan Tardà: “Lamento no haver estat prou mereixedor de formar part dels 300 signants a qui se’ls passà a signar el manifest en què es reivindica l’esquerra nacional i la renovació pel sol fet de creure que ambdós objectius no exigeixen necessàriament llençar Junqueras a la paperera”, ha escrit a la xarxa. L’actual portaveu a Madrid, Gabriel Rufián, ha compartit el missatge de Tardà. L’actual portaveu adjunta a Madrid, Teresa Jordà, és una de les signants del manifest, així com la diputada al Congrés Pilar Vallugera.
Junqueristes i roviristes
No se sap encara qui liderarà la nova etapa d’ERC. Només que Rovira no hi vol tenir cap càrrec. Però els dos equips del taulell d’escacs estan ja força situats. A l’equip de Junqueras hi ha un nucli reduït pel que fa a quantitat, però amb cert pes a l’estructura d’ERC, com Pau Morales (secretari d’organització) o, en menor mesura, Juli Fernàndez (secretari general adjunt). També compta amb Rufián, o el diputat al Congrés Joan Capdevila; el negociador de la investidura Oriol López; el conseller Elena; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó; càrrecs locals com Eva Baró (Barcelona) o Carles Comes Marco (Lleida).
De la seva banda, Rovira compta amb noms de confiança com el mateix Aragonès -tot i que vol deixar la “primera línia política”-, o càrrecs del Govern com Vilagrà, Capella, Torrent, Verge o Sabrià. S’hi poden sumar figures més de l’entorn d’Aragonès, com Campuzano, Núria Cuenca, Garriga o Mas Guix. A banda de Palau, el ‘rovirisme’ també compta amb figures clau a l’estructura del partit com Vilalta i Sans. Al Parlament destaca la figura de Josep Maria Jové, president del grup l’última legislatura. Així com noms destacats com Vilaret o Jordà. També s’hi ubiquen les preses indultades Dolors Bassa (exconsellera) i Carme Forcadell (expresidenta del Parlament i exlíder de l’ANC).
Caldrà veure si, a partir d’ara, la llista de 309 persones que de moment signen el manifest va creixent i, sobretot, si hi apareixen noms com el d’Aragonès o la mateixa Rovira.
Desafortunadament, el Sr. Junqueres, va trair al MHP Artur Mas i al Sr. Tena; al MHP C. Puigdemont i no pararà fins a arruïnar a ER. Que encara pot ser (al meu entendre sense el Sr. Junqueres) un noble baluardde la Independència . No és un senyor a qui incauta i confiadament, se li pot donar l’espatlla i Ja no té on anar. És el perfecte Caifàs d’un col·laboracionista Sanedrí.