La Junta Electoral Central (JEC) ha decidit ordenar la retirada de l’escó a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, després de desestimar les al·legacions de la també líder de Junts per Catalunya (JxCat), segons ha avançat ‘ABC’ i ha confirmat l’ACN. La JEC ha pres la decisió en la reunió d’aquest dimecres i comunicarà demà a l’expresidenta de la cambra catalana que queda inhabilitada per seguir essent diputada. La decisió de l’àrbitre electoral es produeix després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi condemnat Borràs a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per falsedat en document oficial i prevaricació, en una sentència que no és ferma i està recorreguda al Tribunal Suprem (TS).
En la reunió de la JEC mantinguda dijous 13 d’abril, l’àrbitre electoral no va resoldre sobre la possibilitat de retirar l’escó a Borràs i va donar deu dies a la vicepresidenta primera de la cambra catalana, Alba Vergés, per comunicar-li “les decisions, resolucions o qualsevol altra mesura” que el Parlament “hagi pogut adoptar en relació amb aquest afer” així com les al·legacions que vulgui formular.
Es tracta del mateix procediment que va seguir la JEC abans d’ordenar retirar-li l’escó a l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà. Finalment, l’àrbitre electoral va ordenar retirar-li tal com ja havia fet amb l’expresident de la Generalitat Quim Torra.
En la resposta enviada a la JEC, el Parlament va argumentar que retirar l’escó a Borràs abans que hi hagi una sentència ferma del Tribunal Suprem seria “innecessari i desproporcionat”. Els lletrats recorden que ja té els drets i deures parlamentaris suspesos des del 28 de juliol del 2022, de manera que creuen que “de moment no correspon adoptar cap decisió”.
En l’anterior resolució sobre Borràs, la JEC recordava els precedents de retirada d’escó de Torra i Juvillà quan encara no hi havia sentència ferma. Una decisió que va ser confirmada pel Tribunal Suprem. L’àrbitre electoral apuntava que el delicte pel qual ha estat condemnada Borràs entra dins dels supòsits que contempla l’article 6.2 b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) emprat en els casos de Juvillà i Torra.
L’article diu que “són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració Pública o contra les Institucions de l’Estat quan la mateixa hagi establert la pena d’inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la d’inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a lloc de treball o càrrec públic”.
En el cas de Borràs, la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la condemna a 13 anys d’inhabilitació per a empleada o càrrec públic electe o de funcions de govern o administració, a banda de la pena de quatre anys i mig de presó pel fraccionament de 18 contractes a favor d’un conegut seu quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 2013 al 2017.
