Les entitats independentistes han fet aquest dimecres una crida al conjunt del moviment a “tornar als carrers” i deixar de “llepar-se les ferides”. Amb aquest clam han tancat la mobilització per la Diada, a l’Arc de Triomf de Barcelona. El manifest conjunt ha estat llegit al final de la manifestació per Lluís Llach (ANC), Xavier Antich (Òmnium), Jordi Gaseni (AMI), Teresa Vallverdú (CxRep), Núria Ferrandis (La Intersindical), David Minoves (CIEMEN) i Sònia Pascual (CDR). En el parlament consensuat, les organitzacions també envien un avís al “govern espanyolista” de Salvador Illa: “Ni estem pacificats ni ens han pacificat”. En l’acte a la capital, dedicat a la crisi d’habitatge, també una activista de la PAH, que ha denunciat la situació.
En un context marcat per la pèrdua de la majoria independentista, la conformació del govern del socialista Salvador Illa i les traves a l’aplicació de la llei d’amnistia, les entitats independentistes han fet una “crida a tots els independentistes” per aparcar la divisió interna i tornar a mobilitzar-se al carrer. “Organitzeu-vos! Que cadascú de nosaltres treballi en aquest projecte col·lectiu que és la llibertat del nostre país. Lluitem plegats fins a la independència”, han reclamat.
El text consensuat per l’ANC, Òmnium, l’AMI, el CxRep, la Intersindical, CIEMEN i CDR també ha posat el focus en els partits polítics independentistes, que “han estat incapaços de posar-se d’acord i de traçar una estratègia compartida per fer efectiu el dret a l’autodeterminació” malgrat les mobilitzacions ciutadanes. “Els hem facilitat majories parlamentàries, que uns i altres han malbaratat en discussions caïnites”, han criticat. Davant d’això, han contraposat la unitat de la societat civil independentista. “Entitats diverses ens hem unit, demostrant que és possible arribar a acords per a les qüestions que realment importen”, han sostingut, reafirmant que “aquí no es rendeix ningú”.
“La batalla permanent i les disputes electoralistes ens han portat on som: la Generalitat de Catalunya en mans d’un govern espanyolista que fa pocs dies s’agenollava davant de Felip Vim el rei del 3 d’octubre”, han censurat les entitats independentistes. “Un govern que nega categòricament el nostre dret a l’autodeterminació i que vol tancar el conflicte polític als despatxos. Diuen, fins i tot, que han pacificat Catalunya. Que ja hi ha normalitat autonòmica”, han insistit.
Crits de “puta Espanya”
En aquesta conjuntura, el comunicat conjunt rebutja que hi hagi “normalitat” política i han posat com a exemple l’exili de Carles Puigdemont. “En quin país és normal que un president de la Generalitat, que un diputat electe i cap de l’oposició, no pugui participar dels debats parlamentaris?”, han qüestionat. I han afegit: “On és la normalitat quan un cop d’estat judicial es nega a aplicar l’amnistia a centenars de companys i companyes independentistes? Quan els delictes de malversació, sedició o els desordres es desvirtuen al gust del repressor?”. També han denunciat les acusacions de terrorisme contra els CDR o que l’Estat espanyol no permeti un referèndum. “No, no és normal”, han sentenciat.
En aquest punt, part dels concentrats han interromput la lectura del manifest per part del president de l’ANC, Lluís Llach, amb crits de “puta Espanya”.
Més enllà de les valoracions del context polític, el gruix del manifest consensuat s’ha centrat en els “reptes” pels quals Catalunya “no pot esperar més”, com la promoció i defensa de la llengua catalana o “l’eliminació de l’espoli fiscal”, que han xifrat en 22.000 milions d’euros actuals “que enriqueixen la hisenda espanyola en detriment del desenvolupament econòmic, social i cultural dels catalans”.
Dret a l’habitatge
Enguany, la mobilització independentista de la Diada ha estat descentralitzada en cinc ciutats catalanes, enfocada a cinc “conseqüències de l’espoli”: a Barcelona s’ha centrat en l’habitatge; a Tarragona, en les infraestructures i Rodalies; a Girona, en la sanitat; a Lleida, en la pagesia; i a Tortosa, en l’aigua i desequilibri territorial.
L’activista de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca (PAH) Maria Antònia Castellana ha pujat a l’escenari de Barcelona per denunciar la situació de l’habitatge a Catalunya. Ha lamentat que els preus dels lloguers i de les hipoteques “fan que gran part de la població no tingui accés a un habitatge digne” i que els joves ho pateixen particularment amb uns sous que no els permeten emancipar-se. La solució, ha dit, passa per la independència de Catalunya, per acabar amb l'”espoli fiscal” i construir un parc d’habitatge públic “per poder viure tots amb dignitat”.
“Només amb la independència aconseguirem que l’habitatge, que és un dret, no es converteixi en una mercaderia, que els fons especulatius no facin negoci amb les nostres cases, podrem regular els contractes de lloguer i que cap Tribunal Constitucional espanyol ens ho tombarà”, ha conclòs l’activista de la PAH.
