La injustícia espanyola, a través del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, finalment ha amnistiat els 46 policies espanyols que estaven investigats per agredir i lesionar desenes de votants independentistes pacífics durant el referèndum de l’1-O a la capital catalana. Diverses entitats antirepressives i a favor dels drets humans, com ara Irídia, l’ANC i Òmnium, demanaven no aplicar la norma del perdó a qui sistemàticament va violar drets humans fonamentals fent un ús excessiu i desproporcionat de la violència; tanmateix, aquests arguments no han estat suficients per al magistrat, que els ha ignorat flagrantment.
Francesc Miralles, el jutge instructor de la causa que ha decidit aplicar l’amnistia i, per tant, extingir la causa judicial que investigava els més de quaranta agents espanyols acusats de brutalitat i violència policial, justifica la seva decisió perquè els actes investigats van ser “d’escassa duració individual, emmarcades en un objectiu policial definit”.
Miralles afegeix en la resolució que aquests actes “no van continuar un cop aconseguit l’objectiu, sense que es prolonguessin en el temps més enllà de la pròpia maniobra policial d’entrada i sortida dels diversos col·legis electorals”. El jutge, a més a més, argumenta que la majoria d’accions dels policies van provocar “lesions de no gravetat”, fet inclòs en el text de la llei d’amnistia. Amb tot, el magistrat diu que si la llei és clara a l’hora d’amnistiar delictes de lesions de fins a 5 anys de presó, també s’han d’amnistiar els delictes contra la integritat moral que no superen els 4 anys de presó.
Les acusacions, exercides per Irídia, Òmnium i l’ANC, volien que el cas arribés a judici per acabar de decidir si els delictes contra la integritat moral arribaven al nivell de tortures o tractes inhumans i degradants, cosa que els deixaria fora de l’amnistia. No obstant això, el magistrat considera que no hi ha discussió sobre l’amnistia de les lesions.
Pel que fa a l’amnistia dels delictes contra la integritat moral, l’instructor considera que els fets no van superar el “llindar mínim de gravetat” que els deixaria fora de l’amnistia, i tampoc no van “humiliar o degradar una persona o mostrar una disminució de la seva dignitat humana o per provocar por, angoixa o inferioritat d’una manera capaç de trencar la seva resistència moral o física”.
