A les 9 hores està previst que obrin els 2.695 col·legis electorals amb 8.940 meses repartides per Catalunya. Un total de 5.754.931 catalans i catalanes poden votar, 130.864 persones més que en les últimes eleccions del 2021. Els vetos creuats i les discrepàncies entre partits independentistes posen entredit els pactes que hi pot haver després del 12-M i plana la possibilitat d’una repetició d’eleccions. Els catalans i catalanes també decideixen si es reedita la majoria independentista a la cambra catalana, que podria dependre del partit d’extrema dreta Aliança Catalana. Tot plegat, en plena pugna entre ERC i Junts per ser la força independentista més votada i amb la mirada als efectes que el 12-M pot tenir a la governabilitat de Madrid.
Del total d’electors, 4.279.049 corresponen a la circumscripció de Barcelona, 603.688 a la de Tarragona, 553.338 a la de Girona i 318.856 a Lleida. Gairebé 300.000 formen part del cens de residents a l’estranger.
Aquests comicis s’incorporen al cens 243.004 persones per haver complert la majoria d’edat des de l’última cita amb les urnes al Parlament. Es tracta d’una xifra més alta que en les anteriors (211.667) i, de fet, la més alta des del 2003.
Als col·legis electorals, que estaran oberts fins a les 20 hores, es mobilitzen 80.460 membres de les meses, incloent titulars i suplents. I, per primera vegada en unes eleccions catalanes, tots els representants de l’Administració podran transmetre les dades a través d’una tauleta mòbil. Pel que fa als mitjans materials, aquest 12-M compta amb 5.799.820 paperetes, 6.289.920 sobres de votació i 139.590 còpies de manuals per als membres de les meses.
El dispositiu de seguretat està integrat per 4.300 agents dels Mossos i 3.000 de les policies locals. Així doncs, un 56% dels locals estan coberts pels Mossos i el 44% restant per les policies locals.
L’escrutini començarà a les 20 hores i està previst que acabi a les 22.30 hores. Els resultats definitius però no se sabran fins al 17 de maig quan es faci l’escrutini general a les Juntes Electorals Provincials. Prèviament, s’haurà fet el recompte dels vots dels electors residents a l’estranger. Els resultats que es facin públics aquest dilluns a la nit sí que inclouran el vot per correu. Prop de 97.500 persones han votat per correu al 12-M, un 63’8% menys que el 2021 però un 36,6% més que el 2017.
Diputats i candidatures en joc
S’escullen els 135 diputats del Parlament: 85 per a circumscripció de Barcelona, 18 per la de Tarragona, 17 per la de Girona i 15 per la de Lleida. Els ciutadans poden triar entre 64 candidatures i s’hi presenten un total de 2.164 candidats (1.038 dones i 1.126 homes). Unes xifres no gaire diferents a les de fa tres anys, quan s’hi van presentar 1.020 dones i 1.155 homes. Així doncs, hi ha 18 dones més i 29 homes menys entre els candidats.
Pactes postelectorals en entredit
Els partits independentista afronten el 12-M pendents d’una possible reconciliació després del trencament del govern ERC-Junts presidit per Pere Aragonès i que la CUP se n’hagi desmarcat situant-se a l’oposició. Junts ha deixat clar que no farà acords amb els socialistes i confia en l’efecte que pugui tenir la promesa de restituir Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat. ERC prefereix no ensenyar les cartes dels pactes i els condiciona al contingut dels acords que es puguin fer. Els vetos creuats de Junts i PSC poden donar a ERC la clau de la governabilitat.
El candidat del PSC, Salvador Illa, aposta per un govern “estable i transversal” i només exclou clarament Vox i Aliança Catalana tot i que en campanya també ha donat per fet que no hi haurà pacte amb Junts. Illa va guanyar les eleccions fa tres anys però no va poder formar govern.
El PPC no aclareix tampoc si farà Illa president de la Generalitat per barrar el pas a l’independentisme, mentre que els comuns aposten obertament per un govern progressista amb PSC i ERC. Per la seva banda, Cs aspira a no desaparèixer del Parlament i condiciona un eventual suport a la investidura d’Illa a entrar al Govern.
Finalment, PSC, ERC, Junts i comuns han signat un pacte per aïllar Vox i Aliança Catalana. Un acord que també inclou que no donaran suport a cap iniciativa parlamentària que impulsin aquestes formacions d’extrema dreta.
Elecció del president de la Generalitat
El primer pas per posar en marxa la nova legislatura és constituir el Parlament, que s’ha de fer dins els vint dies següents al dia de la celebració de les eleccions. En aquesta sessió constitutiva els diputats escullen els membres de la Mesa, inclòs el de la presidència del Parlament.
Una vegada es constitueixi el Parlament, el president o presidenta de la cambra catalana tindrà deu dies màxim per proposar un candidat i candidata a la presidència de la Generalitat, després de consultar els representants dels grups parlamentaris.
En el primer debat d’investidura, perquè sigui investit, el candidat o candidata ha d’obtenir el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, un mínim de 68 diputats. Si no aconsegueix aquesta majoria absoluta es pot sotmetre, dos dies després, a un segon debat i a una segona votació, en què serà suficient la majoria simple. És a dir, que rebi més vots a favor que en contra.
En cas que en aquesta segona votació el candidat tampoc sigui elegit, la presidència del Parlament pot fer una altra proposta de candidat.
Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament queda dissolt automàticament i el president de la Generalitat en funcions convocaria eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
