Publicat el 2018
Els precedents d’un crim d’estat:
L’11M, un escàndol d’estat que el PP va superar amb l’ajuda del PSOE
El gabinet de crisi reunit a La Moncloa després de l’atemptat va decidir prioritzar guanyar unes eleccions a l’atenció a les víctimes i detenir als seus autors. De les investigacions de la comissió, algunes coses van quedar confirmades i acreditades:
El Govern d’Aznar -amb Mariano Rajoy inclòs- va decidir perpetrar un engany massiu als seus ciutadans: ETA era la culpable.
Des del primer moment, el Ministre d’Interior d’aquell govern, Ángel Acebes, sabia que la dinamita utilitzada no era l’habitual d’ETA. L’organització terrorista estava en aquella època tocada i controlada, i des del primer moment, el ministre sabia que les primeres pistes portaven a un atemptat islamista radical.
El principal assessor d’Aznar en temes electorals era Pedro Arriola, marit de Celia Villalobos, i les seves indicacions eren plenament escoltades per la direcció popular. Els seus consells marcaven una línia d’èxits: va ser ell qui va dir que si fins a les eleccions es feia creure que ETA era la responsable dels atemptats, la victòria popular seria aclaparant.
Cal recordar que pocs mesos abans, el president de la Generalitat en funcions, Josep LLuís Carod-Rovira, s’havia reunit amb dirigents d’ETA, cosa que va provocar una forta convulsió política. Molts militants i simpatitzants d’ERC van patir a les primeres hores de l’11M alguns insults i amenaces, amb la mentida orquestrada a Madrid s’infligia un bon cop a l’independentisme català.
Les proves eren més que evidents des de les primeres hores: la furgoneta amb restes d’explosius i versos “corànics” o el fet que un dels experts en explosius va dir clarament a la Comissió d’Investigació que per l’olor de l’explosió ja se sabia que no era l’explosiu que utilitzava ETA, el Tyitadine, sinó Goma 2.
L’escàndol del tràfic de dinamita a les mines d’Astúries
De sorpresa en sorpresa, els serveis d’intel·ligència dels cossos policials i el mateix CNI tenien teòricament controlat que es traficava amb dinamita que es robava quasi diàriament a les mines d’Astúries. Eren conscients que part d’aquesta dinamita era utilitzada per uns confidents de la policia per fer negocis, intercanvis amb “haixix i cocaïna”, segons les declaracions d’alguns responsables policials, amb “unos moritos”. Com a resultat d’aquests despropòsits, no van controlar que més de 200 quilos de dinamita van ser traslladats a Madrid, principalment en un sol viatge amb un cotxe sense papers i que casualment va ser aturat en un control rutinari. Degut al fet que els ocupants eren confidents, van poder continuar el viatge fins al final.
Segons les investigacions judicials, en tres mesos, a la mina “Conxita” (d’on va sortir la dinamita dels atemptats) “es van perdre 800 quilos” i es calcula que en els atemptats de Madrid es van utilitzar uns 200 quilos.
Una de les frases antològiques que consten a la comissió és la d’un responsable de la Guardia Civil d’Astúries que va dir en espanyol: “es sabido des de hace mucho tiempo que en Asturias se utiliza dinamita para fiestas particulares, pesca furtiva y otros menesteres”.
L’escàndol dels confidents de l’11M: sense ells la dinamita mai hauria arribat a Madrid
L’estat sabia que els dos confidents, un any abans dels atemptats, ja es movien per Madrid per intercanviar dinamita per droga, i segons un informe vist a la comissió, els dos confidents introduïen cada quinze dies a Astúries entre dos-cents i tres-cents quilos d’haixis.
La Comissió d’Investigació va demostrar, malgrat tot, les negligències i les mentides dels responsables polítics i policials del govern presidit per Jose Maria Aznar. En qualsevol país democràtic europeu, un escàndol d’aquelles proporcions hauria comportat una caiguda i il·legalització del partit polític responsable.
Un estat que permet un escàndol com aquest és un estat disposat a tot per impedir que la democràcia guanyi
Amb el vistiplau del PSOE, el PP va mentir, va enganyar al seu mateix poble per intentar guanyar unes eleccions. La seva desídia va provocar el pitjor atemptat terrorista de la història de l’estat, amb més 194 víctimes i més de 1500 ferits. I els responsables d’aquest engany massiu hi van sobreviure, van recuperar el poder i van perpetrar un segon assalt a la democràcia, una guerra bruta contra el procés d’autodeterminació de Catalunya.
17A, un crim d’Estat?: De la mentida de l’11M a l’atemptat fallit de falsa bandera del 17A
Demà el segon reportatge: 17A, un crim d’estat? (2): PSOE i PP van pactar blanquejar el crim d’estat de l’11M
