En Jaume és auxiliar d’infermeria i ha entrat com a reforç a l’Hospital de la Vall d’Hebron perquè falten efectius després dels contagis entre el personal que treballa al centre pel Covid-19. Ens explica la situació que viu l’hospital, el seu nou dia a dia a la feina i com es coordinen i preparen tots els sanitaris que auxilien als doctors i doctores. Té dos fills petits i ha demanat l’horari nocturn perquè la seva dona, que treballa a la Quirón, també fa jornades maratonianes, així, sempre hi ha algú a casa. Ens explica a La República com gestiona ell i l’hospital la tasca diària per a lluitar contra la pandèmia.
On t’han ubicat a la Vall d’Hebron, que és molt gran
Depèn del dia però normalment estic a la 9a planta dels nombres parells. L’hospital té 10 plantes i s’organitza en dues ales de l’edifici, els nombres parells i els imparells.
I la planta 9 és la destinada als malalts de Covid-19?
No. Amb la pandèmia d’aquest nou coronavirus hi ha tanta demanda i afectats que avui en dia totes les plantes de l’Hospital Vall d’Hebron es dediquen als malalts de Covid-19. Els que no estaven infectats i ingressat amb altres patologies se’ls ha derivat a l’edifici de traumatologia o l’Hospital Infantil i Hospital de la Dona.
I a hospitals privats?
També s’han derivat pacients a alguns centres privats. D’aquí sobretot han anat a la Quirón, a l’Hospital Sant Rafael i els que tenen símptomes més lleus a l’Hotel Alimara.
La teva paella treballa a la Quirón, oi? Com ho porten allà que arriben malalts de la pública?
Bé, de fet la Quirón s’ha quedat només amb 4 quiròfans dels 14 perquè ha portat els respiradors a l’UCI, que per cert, ja és plena amb els 20 llits ocupats.
Amb quines condicions treballeu?
Tenim condicions òptimes, tenim el que ens cal per a protegir-nos: les bates estèrils, guants, mascaretes dobles, ulleres… això sí, les ulleres les retem aigua i sabó i les reciclem. Però no patim per a manca de subministraments de material d’aquest tipus. Ara, això no vol dir que un dia ens quedem sense…
No aneu amb bosses d’escombraries, doncs…
No. Cal dir que anem amb molt de compte i gastem el mínim necessari però no ens falta el material que necessitem per dur a terme la nostra feina amb seguretat.
Quin torn fas?
Els torns que fem són suportables. Fem torns de 12 hores repartits així: pots fer dilluns, dimecres i divendres o dimarts dijous i dissabte. Sempre et tocarà 1 diumenge de cada 2. Hi ha el torn nocturn o diürn de 8h a 20h i de 20h a 8h. Si hi ha baixes hi ha la figura del suplent, com jo que he entrat a reforçar per la manca de personal.
Quin és l’estat d’ànim del personal sanitari?
És un moment estressant. La meva percepció general és que la gent està preocupada, sobretot els que porten més temps. Estem a l’expectativa, certa por, neguit de què passarà… Els que tenim família, nens, pares grans tenim un plus per a patir. Però d’altra banda, tenim molta formació des del centre, una intranet molt completa i estem ben secundats. Els ànims no es perden i tothom vol treballar al màxim, que això per a nosaltres vol dir tenir cura del pacient, sempre i donar-li l’atenció que necessita, la medicació i el màxim confort.
Creus que arribareu al col·lapse sanitari? No poder ingressar més gent?
No t’ho puc dir al 100% però, perquè et facis una idea, el diumenge estàvem a planta i ja estava plena, la planta de parells i senars. Diumenge a urgències hi havia més de 100 persones esperant habilitació… Això és molta gent!
Heu arribat al punt d’haver de triar en quins malalts s’han d’atendre?
En principi no hem arribat a la situació de triatge. Quan acabem aquesta setmana es podrà valorar si hem estem arribant al “tope” o no. Cal tenir en compte, també, que esglaonadament estem donant bastants altes que són els que tenien símptomes més lleus o que no tenien patologies anteriors o no fumadors…
Qui pateix més el Covid-19?
Sense dubte la gent més gran. La gent que està pitjor és clarament persones que superen els 55 anys… De joves, jo no n’he vist pràcticament ni un ingressat. Hi ha casos més curosos, per exemple, vam ingressar una embarassada infectada de 36 setmanes i clar, no se la pot enviar a maternitat. Si no té l’alta i ha de parir, doncs suposo que la ginecologia i el seu equip hauran de venir aquí…
Què és el pitjor que has vist o viscut?
No he viscut cap situació traumàtica. La nostra feina és així dia a dia. És evident que veus el patiment a les persones més dèbils que són les més grans. Són qui pitjor ho passa: a més, estan sols a l’habitació, no poden veure la família i això és encara més dur. I més tenint en compte que nosaltres, a l’habitació, hi som el mínim temps possible.
En quin cas sí o sí la gent ha d’anar a urgències?
Hi ha el 061, el 112 i l’APP del departament de Salut… Però, vaja, quan algú té febre molt altes sostingudes i problemes respiratoris, pot ser el moment.
Es fan proves de Covid-19?
En principi tota la gent que passa per urgències a Vall d’Hebron amb símptomes se li fa la prova i és quan llavors ingressa a planta si dóna positiu.
I a vosaltres, us l’han fet?
Al personal sanitari no ens han fet la prova. Només en el cas que comencéssim amb símptomes. Llavors s’inicia un protocol de riscos laborals que és on ens fan la prova i es donen altres directrius per no contagiar als companys perquè a una planta som 9 o 10 persones treballant d’auxiliars conjuntament.
Va per llarg?
Jo calculo que això durarà mínim un parell de mesos més. Els meus fills dubto que tornin a l’escola aquest mes.
Què experimentes quan sents els aplaudiments diaris de les 20h?
Potser queda malament que ho digui però et seré sincer: sento molta emoció i orgull per la feina que faig. Quan faig de Sanitari per la República, amb el casc i l’armilla, la gent et dóna les gràcies o t’aplaudeix de manera directa. Ara, vaig sol pel carrer ningú sap que sóc sanitari, i sentir els aplaudiments em provoca igual o més satisfacció.
