Daniel Borrell i Giró és psicòleg i treballa al despatx Quantum Psicologia. Expert en teràpia sexual i de parella a part de dedicar-se a tractar amb clients també és formador en cursos i tallers de desenvolupament personal i professional. Col·laborador del programa “Les mil i una nits de la Maria de la Pau Janer” de Catalunya Ràdio i del programa “Tot es mou” de TV3. Ara prepara uns cursos per a aquelles persones que se’ls pugui fer una muntanya haver-se de passar 15 dies (o més) confinats a casa. Parlem amb ell sobre com fer suportable aquesta situació extrema per culpa de la pandèmia i perquè ens pugui donar algunes indicacions i consells per fer més alegre i còmode el fet de no sortir de casa.
Es pot suportar estar 15 dies sense sortir de casa?
Sí que es pot suportar però ens enfronta a moltes altres dificultats. Ens pot ajudar a suportar-ho si li trobem un sentit al confinament per a nosaltres. Quina utilitat té, cercar una llum i esperança i buscar-li un propòsit. Un cop aconseguit, recordar-nos-el constantment.
Som una societat individualista, això ens ajuda a trobar un propòsit a una quarantena?
Doncs justament la nostra societat està molt basada en el “jo” i per això ens costa estar confinats. Ara pensar en el bé comú. És una oportunitat per pensar en bé col·lectiu.
Però què passa si algú té una crisi d’ansietat, si passen els dies i necessita sortir de casa sí o sí? Què pot fer prendre’s una pastilla?
No sóc partidari de l’automedicació però si és perceptiu pot ajudar. És important tenir autodisciplina i, sobretot fer coses que t’agraden. Dedicar més temps a les aficions, fer esport a casa dins els limitis que et permeti casa teva, dibuixar, escoltar música, llegir… Estic convençut que d’aquí a uns mesos sortiran grans CDs de grups que no han tingut més remei que compondre. També serveixen els exercicis de meditació, mindfulness. Consumir sèries i pantalles està bé però no en excés. Igual que no mirar les notícies tot el dia.
Jo tinc la sensació, confinat a casa, que no surto de davant les pantalles: de l’ordinador, de la TV o del mòbil…
Has de buscar un moment per a desconnectar dins del confinament. Per exemple, cuinar pot ser una opció. En el teu cas tocar el piano. Cal tenir en compte que com que això anirà a més (més de 15 dies) arribarà el moment que ens haurem d’autoobligar, que és difícil. Ara hi ha gent que s’ho pren bé, d’aquí a 5 dies ja en parlarem.
I què podem fer?
Anticipar-nos. Sobretot per evitar situacions posttraumàtiques. Cal tenir en compte que l’economia i la salut van connectats. En situacions inestables i, a més, excepcionals si no ens anticipem als problemes, hi poden haver conseqüències pitjors. Hi ha experts que parlen que poden haver-hi conseqüències a llarg termini com addicions o altres patologies i fòbies.
I anticipar-nos què vol dir…?
Ens hem d’avançar als problemes que hi hagi perquè poden passar factura en el futur com en separacions de parelles o “babie booms”. Avançar-nos i pensar que també tindrem moments on ens avorrirem i no passa res. També prendre’ns el període amb gratitud: s’hauria d’aplaudir als pares i mars que passen cada dia a casa amb els fils. Anticipar-te vol dir que et prens el desafiament com una oportunitat per poder conèixer-te més i als del teu voltant i fomentar la gratitud.
Hi haurà més parelles que tallaran?
És possible. És més problemàtic aquelles parelles en crisi que ara hauran de conviure sí o sí. Trobar un espai de soledat dins el confiament pot ajudar. És molt important que els matrimonis o les parelles parlin i empatitzin amb l’altre, de fet es tracta de recuperar idees que tots sabem i fer-les. Fins i tot fer programar reunions i organitzar-se bé. Arribar a acords com per exemple marcar horaris de separació: de 6 a 8 cada un estarà a una habitació diferent.
I aquells que han de tenir els infants tot el dia a casa?
Els experts de Col·legi de Psicòlegs sobre els infants tenen unes recomanacions molt clares: establir unes normes de convivència familiar, on hi hagi espais comuns per fer activitats, marcar uns horaris, rutines, hores de dormir i despertar, bona higiene, moments clars per als àpats i programar activitats de jocs i dibuix així com altres tasques per aprendre plegats. Però s’ha d’anar amb compte i també es necessiten espais de soledat per no hiperestimulació els fills, han d’haver-hi espais de soledat i de confinament individual.
És més complicat amb els que, a més, fan tele-treball…
Parella, fills, tele-treball… pot arribar a ser estressant, certament. Hi ha un llibre que pot ser molt útil titulat “La rosa contra el virus” que serveix per abordar el tema del coronavirus amb els infants. Explicar als nens què està passant, ja que han de saber que és una situació insòlita. A més, ells també pregunten sobretot perquè no poden jugar amb altres infants. Una bona manera d’abordar-ho és amb el dibuix.
El confinament tan llarg pot augmentar la violència masclista?
Malauradament sí, poden donar-se casos de violència intrafamiliar. Hi ha un concepte curiós que cal abordar: que el remei (un confinament contra una pandèmia) pugui ser l’origen d’altres problemes en l’àmbit de parella o familiar.
Ostres… i llavors?
El fet que una família que estigui aïllada li pot provocar probablement més situacions tenses, més conflictes. Jo crec que aquí s’ha de trencar el confinament si és necessari: si algú del domicili ha de marxar per la millor convivència de tots, que trenqui la quarantena. En aquests casos s’hauria de poder evitar la convivència.
Caram! I què més pot causar un confinament massa llarg? Aquest “remei” tan dur…?
Doncs també poden augmentar els suïcidis. De fet, és una de les meves pors. Persones soles, amb problemes d’expressió, persones depressives… Ens hauríem de preocupar que persones del nostre entorn no se sentin soles. Trucar més i estar-hi més a sobre. També ser conscient que un mateix es pot deixar arrossegar si té una parella depressiva si augmenta la convivència. Un altre cop el concepte d’anticipar-nos…
Però no tot serà negatiu…!
Clar que no! Pel que fa a les parelles és important potenciar l’espai sexual. Sobretot a les parelles que porten molt recorregut, poden provar de fer-se petons. També pensar en com voldrem recordar aquest confinament. Fem-lo bonic. Recuperar complicitats, dur a termes fantasies amb la parella, prendre-s’ho com una oportunitat de retrobament dins la relació. I molt important: cuidar la higiene i l’aspecte físic, que tants dies a casa és fàcil caure en la deixadesa o guanyar molt pes.
Manteniu les sessions, ara en línia, a la teva consulta?
Atenem consultes on-line per a poder esmortir els efectes de la salut mental que pot provocar aquest període tan insòlit. L’activitat s’ha hagut de reestructurar i hi ha hagut una davallada, però alguns clients sí que han volgut mantenir les sessions. Des de la nostra posició ajudem a ser conscients de l’alarma i la gravetat de la situació i de les conseqüències que podrà tenir però, d’altra banda, també reforcem la idea que tot plegat és una cosa temporal i que acabarà passant. Que tots estem en el mateix vaixell.
Llavors sortirem en massa al carrer!
O no…! Hi haurà gent que desenvoluparà comportaments fòbics, personalitats més obsessives o hipocondríaques que podrien tenir problemes d’adaptació, gent que evitarà espais molt concorreguts, reaccions negatives quan algú estossegui. Fa molts dies que ens diuen que quedar amb gent no és saludable i abraçar-nos o tocar-nos és contagiós… això crea un curtcircuit. Tornar a la normalitat s’hi arribarà però de manera més lenta.
En l’àmbit de psicologia de masses, el país està preparat per una aturada així fins a la Setmana Santa?
No, ningú no està preparat. Repeteixo: No tenim pensament col·lectiu sinó individual. Com que no tenim aquesta capacitat tan desenvolupada ens costa. S’ha de ser responsable i no negociar, tenir clar que ens hem d’aguantar, acatar la norma pel bé comú. Potser això ens ajuda a apropar-nos els uns als altres.
