Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024
Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024

Ponsatí: “No crec que la nostra situació s’hagi de resoldre perquè hi hagi un tercer actor que forci a Espanya a portar-se bé”

"Els avocats ens havien dit que Alemanya era un lloc on potencialment la justícia tenia moltes garanties. Tenia esperança que funcionaria"

|

- Publicitat -

Clara Ponsatí es troba actualment exilia a Escòcia després de passar per Brussel·les. Publiquem aquesta entrevista amb l’exconsellera i actual delegada de la Generalitat a Brussel·les que forma part del reportatge Cap dona en l’oblit: Per què es parla menys de les preses polítiques i de les exiliades? de Revista Mirall. Aquesta entrevista, i totes les que apareixen en aquest reportatge, es van fer durant els mesos de març a juny del 2018.

Com vas viure la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya?

Publicitat

No vaig acabar d’entendre massa bé què hi feia a Alemanya, per tant, al principi, amb desconcert. Vaig pensar que potser era una gran oportunitat. Més enllà,  evidentment, que tenir-lo tancat és o seria desastrós si s’allargués i es confirmés. Els avocats ens havien dit que Alemanya era un lloc on potencialment la justícia tenia moltes garanties. Tenia esperança que funcionaria. El que va sorprendre és que funcionés tan ràpid i que la resposta fos tan contundent. Ja estic una mica curada d’espants. Els que estem fora vivim una situació difícil però els q pateixen son els que estan tancats. Sóc una persona gran i he viscut a la vida moments que són més dolorosos que aquest.

Els advocats ens havien dit que Alemanya era un lloc on potencialment la justícia tenia moltes garanties. Tenia esperança que funcionaria

Creus que es parla poc de les preses polítiques i de les exiliades?

Sempre es parla poc de les dones i crec que això és part del context general. En termes de número hi ha més presos a Estremera. Hi ha un cert oblit, sí. Per part meva no hi és però en general hi ha una tendència. Se’n parla poc? Sí, segurament sí. Però penso que forma part al context general.

Has trobat suport a Saint Andrews?

Dir que he tornat a la meva vida d’abans de ser consellera seria exagerat, però ho intento. Aquí hi he trobat molt suport entre l’equip d’advocats i diferents activistes que s’han organitzat per donar-me suport. La universitat ha actuat amb delicadesa i correcció. El suport familiar que tinc és el que he tingut sempre. Estan a Barcelona però venen i estem en contacte. Sóc una persona gran i estic acostumada a viure sola. Hi ha molta gent que m’ha mostrat el seu suport. La gent em té molt d’afecte.

Encara hi ha esperança per tornar a Catalunya?

Tinc esperança i ganes de tornar a Catalunya però no m’atreveixo a fer pronòstics de quan podrà passar. Jo estic esperançada malgrat lo catastròfic de la situació. El fangar polític en el que estem atrapats, costa molt veure l’horitzó. Jo crec q aquesta situació es pot allargar, potser encara pot empitjorar tot i que costa d’imaginar. No es viable pensar que això s’acabarà aquí. Amb els presos jutjats i empresonats i nosaltres exiliats de per vida. Espero que hi hagi una sortida política. No et sabria dir ni com ni quan.

Si poguessis tornar enrere, canviaries alguna cosa?

Tornar enrere sabent tot el que sé ara, això seria trampa. Segurament m’hauria quedat a casa, a Edimburg, a Saint Andrews. Provablement no m’hauria posat en aquest embolic. Però les decisions es prenen sabent el que saps i suposo que si em tornés a trobar en la mateixa situació, faria el mateix.

Sobretot abans hauria d’haver actuat diferent abans del 27 d’octubre, de l’1-O… fins i tot abans. Durant l’estiu, la primavera… durant els 18 mesos. Crec que moltes coses haurien d’haver estat diferents

Creus que el Govern hauria d’haver actuat d’una manera diferent?

Sobretot abans hauria d’haver actuat diferent abans del 27 d’octubre, de l’1-O… fins i tot abans. Durant l’estiu, la primavera… durant els 18 mesos. Crec que moltes coses haurien d’haver estat diferents. Però no m’agrada criticar ara. No vull convertir-me en la veu crítica perquè al cap i a la fi és el meu govern. Dels errors se n’ha d’aprendre. Vam calibrar molt malament el potencial de l’Estat espanyol, el suport que arribarien a rebre de les institucions i de l’establishment europeu i també vam calibrar malament la potència de la mobilització popular a Catalunya. Calibrar malament aquestes coses i al mateix temps viure un nivell de rivalitat política clarament insana entre els dos partits que formaven govern, no ho sé,  la combinació de tot això, clarament no va ser la font de gaires encerts. Per dir-ho d’alguna manera.

Et pot interessar  Puigdemont, sobre el PSOE: “Hem d’estar preparats pels costos polítics i personals de la decisió que prenguem”

La situació de Puigdemont a Espanya creus que pot ajudar d’alguna manera?

No crec que la nostra situació s’hagi de resoldre perquè hi hagi un tercer actor que forci a Espanya a portar-se bé. Crec que això no passarà. El que passa és que s’exposen les vergonyes. I quan s’exposen és més difícil mantenir la política d’ignorar el problema i resoldre’l a cop de jutge salvatge. Crec que arribarà un moment que no serà tan fàcil mantenir el discurs. Em costa fer previsions, però que al mateix PP hi hagi les ganivetades, i que entre Ciudadanos i PP hi hagi apunyalaments tan cutres per veure qui és més feixista, està arruïnant tot el que pogués quedar de la democràcia a Espanya. Això no es viable a llarg termini. Ajuda molt que des de fora es mira.

Abans no ens miraven?

El que va passar abans de l’1-O és precisament que ningú ens mirava. Ara ens hem convertit en un esdeveniment que, de tant en tant, se’ns mira. N’hi ha prou amb llegir les interlocutòries de Llarena per veure que hi ha. Que una persona que escriu aquestes coses sigui jutge del Tribunal Suprem d’un país civilitzat. No hi ha ningú mitjanament educat a Europa que ho pugui defensar. El que passa és que ho han de saber. Ho miren i els costa de creure de tan bèstia que és.

L’establishment en el món occidental té tendència a la comoditat i a no ficar-se en problemes

Com han reaccionat els companys de la Universitat?

L’establishment en el món occidental té tendència a la comoditat i a no ficar-se en problemes. La idea que un govern regional es vulgui separar d’un govern democràtic que sembla que funciona… la gent no perd el temps pensant en això. Fins i tot els intel·lectuals que potser són molt bons en els seus temes no filen gaire prim, tenen prejudicis… l’establishment vol preservar també l’estatus quo. Si em preguntes si els meus companys recolzen el que faig jo, alguns ho respecten, altres ho aplaudeixen i altres es pensen que estic boja. Però el que si que hi ha, per sobre de tot, és respecte. No veuen que per una situació així hagi d’anar a presó. Però no és el seu negoci mullar-se per aquesta qüestió.

Al Regne Unit el judici serà més just?

Sí, aquí hi ha més garanties. Però volen que tot el que diem, ho demostrem. Nosaltres sabem que demostrar coses de manera fefaent tampoc es tan fàcil. Com es demostra que a Espanya no tindria jo un judici just? Es difícil. Podem donar evidències indirectes i arguments… però demostrar-ho requeriria una confessió. Es valoraran arguments i proves… però aquí les coses s’han de demostrar. Hem de demostrar que aquesta demanda d0extradició és il·legítima. I això no serà bufar i fer ampolles.

Què passaria si haguessis d’ingressar a presó?

Aquí, al Regne Unit, seria un daltabaix polític. Voldria dir que Europa s’està enfonsant com a focus principal, com a civilització occidental. Seria un símptoma. Això també es aplicable a Bèlgica i Alemanya.   

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més entrevistes

Subscriu-te al nostre butlletí

Editorial

Opinió