Marisol Salanova (València, 1982) és crítica d’art i comissària d’exposicions. Va estudiar Filosofia a la Universitat de València i un màster en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació, entre els quals la Cadena Ser, l’ABC Cultural i el diari Levante. També escriu articles d’opinió periòdicament per La República. Val la pena seguir-la a les xarxes socials per veure com les utilitza per divulgar el món de l’art i les seves interioritats. Acaba de publicar el llibre “Inteligencia artística: aprende a identificar y desarrollar tu potencial creativo” (Plataforma Editorial), un volum amb el qual vol que el lector reflexioni i apliqui una visió creativa i artística a la seva vida diària.
Ets crítica d’art. En què consisteix la teva feina?
Com a crítica d’art em dedique a descriure, analitzar, interpretar i valorar tant obres d’art com projectes artístics i exposicions. Passe la major part del temps visitant museus, llegint i escrivint.
Per què és important l’art?
L’art és important perquè sense ell no s’entén la nostra civilització.
De fet, què és exactament l’art?
En cada època ha tingut un significat diferent. El que per a les persones de fa un segle era art pot no considerar-se art ara. Però sobretot és una forma d’expressió a través de l’estètica.
Què pot fer l’art per a una persona normal i corrent?
L’art pot provocar-te un canvi de perspectiva sobre la teua vida i el que t’envolta. Inspirar associacions d’idees que de cap altra manera s’haurien produït, despertar la creativitat.
El llibre es titula “Intel·ligència artística”. Què significa això?
De fet en el llibre encunye el terme “intel·ligència artística”, actualitzant la teoria de les intel·ligències múltiples. Es tracta d’una mena d’intel·ligència que totes les persones podem entrenar i desenvolupar, que se centra en innovar des de les arts.
Potser no tothom té aquesta sensibilitat artística.
Pot ser que no siga evident no obstant això està a l’abast de tots perquè s’exercita.
Hi haurà qui dirà que es tracta d’un llibre d’autoajuda. Què n’opines?
De la mateixa manera que hem de trencar els tabús sobre la salut mental i parlar d’ella, hem d’abandonar els prejudicis sobre la lectura motivacional. Sí, està publicat en una col·lecció d’autoajuda, en la qual es barreja psicologia i filosofia. Opine que és útil i el llibre està ajudant a moltes persones.
Dius que “persegueix els teus somnis i la resta vindrà darrere”. Hi ha autors que diuen que aquestes afirmacions pròpies de l’autoajuda alimenten el neoliberalisme, en tant que si no triomfes és culpa teva perquè “no has perseguit prou els teus somnis”.
No és aquest el cas perquè en el meu mètode no hi ha culpables ni res a perdre, per el contrari, tot és guanyar reconeixent les nostres qualitats. És un enfocament realista. Abandonar els nostres somnis ens deprimeix. Construir una estratègia per a acostar-nos a ells ens motiva i augmenta les possibilitats d’èxit.
Desmenteixes que es creï millor sota pressió i reivindiques el divagar per a crear. Tenim temps per a fer-ho?
Si no trobem temps en el nostre dia per a divagar fins a avorrir-nos, tindrem problemes. Creure que cal ser productiu tot el temps és viure en una mentida pensada per l’ansietat. Reivindique el dret a l’avorriment, sí, el divagar per a crear i viure millor.
Reivindiques el museu com a espai per a la inspiració. Això serveix també per a qui no és artista?
Per descomptat, els museus són llocs en els quals trobar inspiració per a qualsevol cosa. No és necessari ser un intel·lectual ni un artista per a gaudir de l’art.
Poses d’exemple l’aproximació que fan alguns museus a les xarxes socials. Algunes veus més puristes havien criticat l’ús de les xarxes dins dels museus i la pràctica del selfie davant les obres d’art.
Anar a veure una obra d’art solament per a traure’s un selfie és una estupidesa. Fotografia-la, fes-te el selfie, però observa-la, mira al teu al voltant, trobaràs estímuls que nodreixen l’ànima. Si no pots viatjar a un museu fora del teu abast, les xarxes socials t’ajudaran, aquesta és una qüestió d’accessibilitat.
Expliques que “les exigències del món de l’art sovint sobrepassen l’energia que els agents culturals hi podem dedicar”. Fins a quin punt és compatible el gran èxit professional amb portar una vida mínimament normal? És a dir, amb tenir temps per a la família, els amics, etc.
Marcar-se uns horaris és important. Jo recomane passar un temps limitat en les xarxes, que siguen una eina útil per al nostre treball i la nostra vida social però no la dominen. Això és fonamental per a compaginar l’èxit mediàtic amb una vida privada de qualitat.
Es pot triomfar al món de l’art d’avui sense dedicar un temps excessiu a les relacions públiques?
Sí, de fet han sigut les elits les que s’han encarregat de difondre la idea que l’art és per a ments privilegiades, que accedir al sector cultural és difícil i si no et relaciones amb les persones adequades no prosperes. Això és fals. Les relacions públiques a vegades es queden en aparences,el talent brilla i els qui el busquem no estem interessats en el que s’aparenta sinó en l’autenticitat.
Parles dels NFT i de les criptomonedes. És interessant això pels artistes o només és una estafa per a criptobros?
Vaig comissariar el primer projecte expositiu de NFT en l’estat espanyol a travésde la plataforma Arteinformado fa dos anys. Al principi em semblava que el criptoart podria ser beneficiós per als artistes, però ara soc bastant escèptica. El temps està demostrant que no és més que una bombolla.
Què és el criptoart?
El criptoart és art digital encriptat amb un certificat que assegura una certa exclusivitat a qui el col·lecciona. A aquesta mena d’obres les envolta l’especulació.
Dius que la intel·ligència artística pot ajudar en la resolució de conflictes. Aquesta és la part del llibre que potser m’ha quedat menys clara. Exactament, com es pot resoldre un conflicte greu des de la vessant artística?
La intel·ligència artística aguditza l’enginy és per això que ajuda a afrontar els conflictes amb creativitat. Sol buscar-se el camí més curt per a solucionar un problema i a vegades ens equivoquem o patim perquè no és la solució que volíem. De la intel·ligència artística sorgeix el pensament divergent que permet relacionar idees i processos de manera creativa, camins alternatius a la resolució d’un problema. Tenint en compte més factors que els habituals.
Al País Valencià us han posat un conseller de Cultura torero i de Vox. Com es presenta aquesta legislatura en matèria cultural?
De moment estem pendents de quins canvis pràctics es realitzen en el panorama cultural del País Valencià. Per exemple, quan formaven part de l’oposició, El PP i Vox van demanar la dimissió del director del Consorci de Museus i el Centre del Carme Cultura Contemporània, José Luis Pérez Pont, per la sentència que el va condemnar per danys al patrimoni artístic en 2022. El Carme ha sigut el museu més representatiu del govern d’esquerres i és seu del Consorci que teixeix la xarxa museística de Castelló, València i Alacant. Pérez Pont i la seua programació centrada en activitats LGBT marcarà un abans i un després. Desconec fins a quin punt s’atrevirà la dreta a complir amb el seu electorat.
