Van ser les primàries amb més participació de la història de la ciutat, i aquest procés, on hi van participar més de 10.000 persones, va situar Maria Vila com a número dos de la candidatura de Barcelona és capital-Primàries. Amb l’última empenta als peus per aconseguir la representació a l’Ajuntament de Barcelona –i alguns impediments- els de Jordi Graupera aposten per “fer fora l’Estat de Barcelona” amb mesures concretes que cap altra força independentista planteja. De fet, la candidata Maria Vila és molt crítica amb la CUP quan diu que “s’ha enretirat del debat públic i la batalla política” i afirma que reprodueixen “pràctiques que critiquen”. Potser és per això que Josep Bou (alcaldable del PP) considera més radical BcnCapital que els anticapitalistes. Habitatge, seguretat i medi ambient, però també feminismes i transparència en els pactes: amb l’ai al cor, ens trobem en un bar de Balmes amb Provença, i en parlem.
Us ho estan posant difícil amb la invisibilització….
Ja sabíem que això no seria fàcil. Ja hi comptàvem. Fem campanya a través d’altres mitjans per trencar el mur. És un contratemps, però ens ha obligat a buscar fórmules més imaginatives per arribar a la gent, i el retorn que tenim és infinitament més gran que fa dos mesos.
Tot i això, a la xarxa sembla que sigueu omnipresents. Hi heu invertit molt?
Vam fer un crowdfunding i hem recollit 105.000 euros. Això ha servit per pagar l’estructura (fins i tot la carpa), però hem destinat una part a la campanya digital, encara que insisteixo que és més barat del que sembla perquè hem segmentat molt.
On no vau ser-hi perquè no us van convidar és al debat de TV3. Heu estat crítica perquè Artadi s’hi quedés. Hauria d’haver marxat com va fer Aleix Sarri?
Vaig voler posar damunt de la taula aquesta contradicció. Sarri va marxar i Artadi, no. No sé quina lectura se n’ha fet. Potser és perquè JxCat Barcelona no va demanar que Forn hi participés, com sí que va fer amb Puigdemont. El que sí que han fet és denunciar-nos a la JEC per alguns cartells de la campanya electoral.
Però Artadi ha estat la cara visible i la veu de la campanya… haguera tingut sentit que marxés?
No vull entrar en això i no ho critico. És clar que hi ha estratègies diferents i això la gent ho percep.
“La millor manera d’ajudar els presos és no fer-los servir de carn de canó com fan els partits”
Aquesta estratègia passa per posar presos polítics com a número u?
Sí. La millor manera d’ajudar els presos és no fer-los servir de carn de canó com fan els partits. És necessari que hi hagi algú al capdavant amb plena capacitat de maniobra per governar amb tota la plenitud.
Això no passa amb els exiliats?
Sí, també passa.
Com Ponsatí.
Sí, tanca la llista però no serà regidora. Per això va de 41 i no de 3. Tot i això, si anés de 3 s’hagués hagut de presentar a les Primàries, evidentment.
Les últimes enquestes us donen entre 3.5 i 5 punts. Us fa por quedar-vos al mínim per entrar?
Hi ha enquestes que asseguren que entrem però no es publiquen perquè seria un efecte crida. No ens fiem de les enquestes perquè les més grans no pregunten per nosaltres. Però fem una crida per trencar això. De fet, tot indica que entre les altres opcions no hi ha diferència: no hi ha ningú com nosaltres que tingui interès a fer aflorar tots els conflictes, quin és el paper de l’Estat en aquesta ciutat i com podem fer-lo fora de Barcelona.
I amb la representació que traieu, que pot ser la mínima, com preteneu fer-lo fora? Al programa dieu: “Espais de llibertat a Barcelona i impulsant un canvi de cultura política que possibiliti la independència de Catalunya”. També parleu de fer pressió: “presentant al ple de l’Ajuntament una moció per preguntar al Parlament quins plans té per fer efectiva la independència”…
Tot apunta que s’haurà de pactar. No hi haurà una majoria absoluta. Amb la força que puguem tenir intentarem posar condicionants sobre la taula per si hem de pactar o facilitar que algú altre sigui alcalde. La força estarà en la pressió i la visibilització del conflicte. Quins temes de conversa es van introduint en el debat públic. Ha passat amb el peatge de congestió, vam començar nosaltres a parlar-ne i ara tothom es pregunta per això.
Dieu que s’ha perdut “la Barcelona de l’1-O”. Per què?
La idea que teníem que la independència depenia de nosaltres s’ha perdut. Els partits independentistes ens han arrossegat a un desconcert que a poc a poc ha anat passant per la descapitalització de la consciència política dels ciutadans, minant-ne la capacitat d’acció. Així, l’estat d’ànim del país és molt preocupant. Si no fem alguna cosa, la independència desapareixerà de l’agenda en una generació de polítics.
La CUP, també hi ha contribuït? El seu programa també parla de “recuperar la Barcelona de l’1-o”, literalment.
La CUP s’ha enretirat del debat públic i la batalla política. Des del 21-D, quan van albergar l’esperança de molta gent que volia fer alguna cosa més que perpetuar la situació i les dinàmiques en aquell moment i van fer servir el vot per investir el president Torra.
“El seu document dels 10 punts de l’esperit de l’1-O acaba tendint a la retòrica buida”
No l’haurien d’haver investit?
Jo crec que no. És a partir d’aleshores on no hi ha cap rumb a Barcelona. Posen sobre la taula temes que tenen molt a veure amb la manera de fer que ells critiquen. Signar compromisos per fer l’abraçada de l’ós i dir: “No, tot el que no sigui això no hi ha debat”. A nosaltres això ens preocupa. El seu document dels 10 punts de l’esperit de l’1-O acaba tendint a la retòrica buida. S’hi han apuntat. Defensar la independència des de l’Ajuntament vol dir fer que l’Estat s’enretiri de Barcelona. Hi ha una part del nostre programa centrada en ‘capitalitat i sobirania’. S’han d’estirar les possibilitats jurídiques i fer moltes polítiques per posar llum al mateix conflicte.
I això, a la pràctica, com es fa?
Hem llistat un seguit d’edificis que són béns patrimonials que formen part de l’Estat, sense ús però que serveixen perquè l’Estat reafirmi el seu poder des d’una omnipresència física. També perseguint l’Estat judicialment i fins a les instàncies que siguin necessàries. Han legislat malament i és l’Ajuntament qui en paga les conseqüències. Una altra: aïllar logísticament la caserna del Bruc i totes les infraestructures de l’Estat.
I així es podria arribar a proclamar la República?
La independència l’ha de declarar el Parlament, que és qui insta a la sobirania del poble de Catalunya. Però s’ha de fer una política forta de pressió des de l’Ajuntament perquè expliqui quin pla té per proclamar independència i que l’Ajuntament no sigui una crossa més.
On situem Barcelona és capital en l’eix ideològic? Hi ha molta controvèrsia.
M’agrada que em facis aquesta pregunta. El Jordi sempre diu que som ‘pluralistes’. Nosaltres hem analitzat els problemes que té la ciutat sense apriorismes i a partir de dades. També les solucions, basant-nos en altres ciutats que puguin semblar-se a Barcelona. De vegades, les solucions són “clàssicament d’esquerres” com el cas de l’habitatge públic, però altres, per exemple quan parlem de la liberalització del taxi, trobem una solució “clàssicament liberal”. Això no vol dir que siguem ni estrictament liberals ni estrictament d’esquerres.
Però és com dir “no sóc ni d’esquerres ni de dretes”. I al final quan pronuncies aquesta frase s’interpreta…
…Que ets de dretes. (Riu). Mira, dissabte passat vam participar a un debat organitzat pel CDR on hi havien tots els partits independentistes. El diumenge el vespre, el company de la CUP es va enfadar perquè deia que li havia copiat les propostes. Ells no entenen que hi ha concepcions de polítiques que trascendeixen les etiquetes dogmàtiques del segle XX. Ells no entenen que rebutgem frontalment que quan es parli de seguretat només parlem de més agents de policia, que rebutgem incloure el top manta en el problema de seguretat, que critiquem l’ordenança de civisme… Però que al mateix temps proposem un model econòmic de ciutat que no passa per la nacionalització de tots els béns de producció. Això els desconcerta, però el problema és seu per no entendre el món a través de les seves etiquetes. Comparar-nos amb la dreta catalana es el clàssic argument per deshumanitzar l’adversari quan no tens cap altre argument per combatre els posicionaments. Aquestes crítiques tenen molt poc fons perquè el programa és el que és i l’hem construït a través d’una primàries obertes, un programa que ha rebut centenars d’esmenes a la pàgina web…
En aquest sentit, podeu convèncer votants de JxCat frustrats?
No fem càlculs. Defensem el que creiem que hem de defensar. No hi ha hagut cap reunió de campanya on hàgem dit “hem de dir això per agafar votants d’aquests”.
I doncs, on es troben els vostres votants?
Explicar amb fermesa les nostres conviccions, atacar problemes que no s’han atacat, posar llum als conflictes que estaven adormits perquè Barcelona ara mateix és una ciutat adormida… Això és el que fa atractiu el projecte. Si no, ens semblaria una política de baixa volada, adaptar-nos als prejudicis dels votants per colar el nostre missatge és tractar la gent de poc intel·ligent, i ho rebutgem totalment.
També heu tingut molta polèmica amb algunes declaracions sobre la llengua. Voldríeu catalanitzar Barcelona? Què li dieu a la gent castellanoparlant de la ciutat?
El problema no és què faci la gent de Barcelona en l’àmbit privat. El problema és que les institucions han de fer servir el català amb tota la normalitat del món. El que no pot ser és que ERC i JxCat parlin en castellà durant tot un debat sobre ciència sense qüestionar-se per què. Els deu semblar que als llocs seriosos es parla en castellà i es guarda el català per a casa. El català ha patit un retrocés perquè el procés ha venut la idea que la llengua no era important, i al final ens hem trobat que no tenim ni independència i que la llengua retrocedeix. Defensem poder parlar català amb tota la naturalitat del món i que tothom i sense entrar en cap conflicte.
Passem a parlar sobre polítiques concretes. Parleu de “crear una nova llicència de venda ambulant de forma que permeti una sortida legal” per abordar el conflicte del top manta. N’és l’única solució?
Els manters ens estan dient que no volen delinquir. Si no estessin fent la venda ambulant, l’alternativa seria delinquir, i són gent que es volen guanyar la vida dignament. Hi ha un problema de tensionament amb l’espai públic. Per això, el què es pot fer és donar llicència i regular aquest espai i que l’Ajuntament digui quins espais estan habilitats i quins no. Això també vol dir regular quins productes poden posar al mercat. Estan organitzats, produeixen productes propis. Donem-hi una sortida. No és un problema de seguretat.
Qui tampoc té vides dignes són els sensesostre. Acuseu que l’ajuntament “posa traves a entitats socials” perquè no facin la feina que ells no poden fer. De veritat creieu que BComú talla les ales a entitats socials relacionades amb l’habitatge?
Això ens va dir el director d’Arrels. L’Ajuntament té molt prejudicis. Com que creuen que el sensellarisme s’hauria d’haver solucionat des de l’administració opten per la via de “si no ho puc fer jo que no ho faci ningú”. Ara mateix, l’Ajuntament té una relació molt dolenta amb les entitats del tercer sector. Hi ha situacions on les associacions poden donar resposta a molta més gent que no pas l’administració.
De fet, aquest dimarts va sortir el nou decret d’habitatge del Govern. Com el valoreu des de la candidatura? El sindicat de llogaters hi ha estat molt crític perquè diuen que “és una farsa” i que el “govern esta faltant la veritat perquè no es podran posar topalls de manera efectiva”…
D’entrada, em sembla una utilització molt burda aprovar un decret d’aquestes característiques i sobre aquest tema i tres dies abans d’unes eleccions municipals. És una posició insultant i clarament electoralista. Dit això, una llei és llei si pots fer que es compleixi. On són els topalls? Són unes recomanacions que aprova un govern perquè el titular en l’àmbit mediàtic sigui: “ERC regula el lloguer”, però resulta ser una enganyifa com una casa.
La solució de l’habitatge de Barcelona passa per expropiar els 10.000 pisos dels bancs per habilitar-los?
La CUP diu “expropiar”, però cal esmentar que fer-ho no surt gratis a l’Ajuntament. El que permet la llei –restrictiva i que no dona marge per a gaire- és expropiar en casos molt concrets, no inclosos els pisos dels grans tenidors. Hi ha altres solucions més barates per a l’Ajuntament, com les cooperatives: són qui construeixen l’habitatge amb un ús vitalici que, quan les persones que hi viuen moren, passa a ser de l’Ajuntament i es pot convertir en lloguer social. També incorporar els pisos a la borsa de l’habitatge de Barcelona -per entendre’ns vol dir que l’Ajuntament actuï com una immobiliària, que generi confiança perquè surti mes a compte negociar amb la gran empresa de Catalunya.
Creieu que s’està fent un ús partidista de la seguretat? Empoderar la GUB, més places, el conflicte amb els Mossos?
Podem estar més o menys d’acord en que falten més places de la Guàrdia Urbana però hi ha molts més problemes. La situació de la seguretat demostra fins a quin punt la política al país està completament cap per avall. El què ha passat és que Colau, per la seva posició ideològica, té mala relació amb policia i l’ha buidat de competències i funcions. No hi ha cos d’intel·ligència, per exemple. Això, combinat amb una actitud de la Conselleria d’Interior de deixar la responsabilitat i culpar l’Ajuntament de tots els problemes, ha generat aquesta situació. Tot i això cal dir que la sensació d’inseguretat és diferent a la seguretat real de la ciutat. S’ha de veure amb quines condicions es duen a terme els concursos. Per exemple, no es demana el català com a requisit.
La seguretat rau a invertir només en la gestió de la policia?
És clar que no. La il·luminació dels carrers, i sobretot per a la seguretat de les dones, també ho és. Entre d’altres també hi entra el cos dels bombers que, ara mateix, no estan preparats per fer front a un incendi, com per exemple el de Notre Dame de París.
“Et fa feminista proclamar-t’hi? No”
Parleu d’incloure més dones en els àmbits més masculinitzats. La política n’és un?
Sí. Absolutament. El preu que han de pagar les dones quan entren a la política és molt superior al dels homes. Així, costa molt més fer el pas. Però el fet que hi hagi dones no vol dir que sigui feminitzat: Angela Merkel té una manera de governar molt masculina. Passa que quan és la gent qui tria una llista surten les dones primer, com en el cas de les Primàries. De fet, l’aplicació de la llista cremallera a Barcelona és capital va perjudicar la representació de les dones.
Us considereu una candidatura feminista?
Hi ha molts tipus de feminisme. Si m’ho demanes a mi, et diré que sí encara que amb matisos, i n’hi haurà d’altres que et diran que no ho són. En la nostra candidatura hi ha molts debats constants i encesos, i ens agrada molt que això passi, perquè no passa en els altres partits.
El feminisme està a debat?
La qüestió és què entenem per feminisme. Si vol dir que ens manifestem i ens quedem en aquesta superfície… Què fan els partits que s’autoproclamen feministes per reivindicar el feminisme? Fa poc vaig llegir el llibre de ‘Teoria King Kong’, de la Virginie Despentes. Em va generar molts debats interns. El feminisme, tal com l’hem vist darrerament, té una part de victimisme que, combinat amb un empoderament molt ferm, s’acaba folkloritzant. Quantes de les dones que es van manifestar el 8-M toleren actituds masclistes en les seves vides diàries? Això és el que posem sobre la taula per entrar-hi en profunditat, per descobrir-ne totes les escletxes.
Però s’ha de partir d’una base. El fet que hi hagi gent a la llista que no s’hi considera fa que ho rebutgeu proclamar-vos-hi?
Et fa feminista proclamar-t’hi? No. Veurem, amb les nostres accions concretes, si som feministes o no ho som. Hi ha perspectives diferents entre nosaltres. Si el feminisme és la mítica frase de l’Angela Davis de “el feminisme és la ideal radical que sosté que les dones som persones” és clar que sí! Però això no ens farà feministes.
No parleu de prostitució al programa. Imagino que, si obteniu representació, abordareu el tema. Creieu que sou pro drets o abolicionistes?
Aquí sí que hi ha un debat molt més encès. Intentem estudiar com s’ha abordat el tema en altres països. El mercat funciona a través de la demanda i el mercat ha anat demanant cada vegada més pràctiques que poden ser denigrants per a les dones. L’Ajuntament, en aquest cas, pot fer poques coses. L’ordenança de civisme no té competències per regular la prostitució. En el cas de Barcelona, amb el treball sexual, volem defugir de l’actitud paternalista. N’hi ha que ho fan perquè ho volen i n’hi ha d’altres que estan explotades, però no es pot abordar de la mateixa manera.
Prioritzaríeu un pacte en l’eix nacional independentista?
On ens sentim més còmodes és amb els partits que reconeixen el dret a l’autodeterminació i el peatge de descongestió. No volem frivolitzar amb aquest segons concepte, és molt important i serà un condicionant. El que sí que tindrem clar és que tot el que parlem ho farem públic i ho explicarem. Es poden fer consultes fàcilment, telemàtiques. Nosaltres volem que aquesta transparència es mantingui perquè sinó es genera una frustració i un desencantament, que és el què passa ara, que hi ha una distància enorme entre el que la gent vota i el que s’acaba fent.
Amb qui descartaríeu negociar, doncs?
Volem lluitar contra la idea absurda de “no seure a negociar amb segons qui”. Volem trencar amb els prejudicis de pactes postelectorals, que cada cop se’n parla més i es basen amb uns enderrocaments absurds. A més, hi ha poca diferència entre els partits que es presenten.
“El pacte Maragall-Colau ja està fet. Queda dubte qui farà de la crossa de l’altre”
I si fóssiu decisius en el pacte Maragall-Colau?
Aquest pacte ja està fet. Queda el dubte de qui farà de la crossa de l’altre. Si som decisius explicarem quins són els condicionants per no tornar a portar Barcelona a la situació actual, i serem la garantia de que determinades coses no passin o no colin com han colat fins ara perquè només Barcelona és capital encarna la possibilitat que el país se’n surti en un termini més o menys llarg. Les dinàmiques que ens han portat fins aquí –i que les reprodueix ERC, JxCAT i la CUP- no ens porten a res de bo. Aquesta opacitat, parlar de fer república sense ni una sola mesura que vagi encaminada a això, no porta enlloc. Nosaltres, amb una posició de força, donarem el missatge que ja n’hi ha prou, que cal una altra manera d’encarar les coses, perquè sinó no ens en sortirem. Nosaltres no volem vendre fum. Les dinàmiques que es poden canviar des de l’Ajuntament tenen molt a veure en preparar el país per a un nou embat.
