Lluís Apesteguia (Deià, 1985) és batle de Deià des de les darreres eleccions municipals, on hi va obtenir els millors resultats històrics de l’esquerra d’aquell municipi. A la seva trajectòria política també s’hi suma haver estat cap de gabinet de la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme i conseller insular de Mallorca. Abans havia estat secretari general dels Joves d’Esquerra Nacionalista, l’organització juvenil del PSM, el que avui és partit principal de la coalició Més per Mallorca. Actualment és coordinador general de Més per Mallorca. L’octubre del 2021 va ser escollit per liderar la candidatura de Més per Mallorca a les properes eleccions al Parlament de les Illes Balears.
Teniu dues conselleries al Govern de les Illes Balears. Com valoreu la coalició?
També tenim la secretaria autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística. A l’hora de fer avaluació d’aquesta legislatura i de com ha funcionat el Govern i el pacte, no podem deixar de banda l’existència de les dues grans crisis: la de la covid i la de l’hiperinflació que vivim encara ara. A aquestes dues crisis creiem que s’hi ha donat una resposta correcta i, per tant, estem satisfets. És ver que en quant als grans reptes de país han quedat moltes feines per fer i queden pendents per la següent legislatura. En quant al funcionament estricte del pacte és ver que mos ha permès desenvolupar polítiques molt potents i avantguardistes a les àrees que nosaltres hem gestionat, però també és ver que ha mancat un equilibri en el pes de les diferents forces que en formen part. Hi ha hagut una sobrerepresentació del Partit Socialista i això ha fet que es generessin algunes tensions que no haurien d’haver existit. En un pacte el que ha de passar és que totes les forces es vegin representades no només a les àrees que estrictament gestionen, sinó en totes les accions del govern.
La intenció després de les properes eleccions deu ser reeditar el pacte. O hi ha línies vermelles?
La nostra voluntat és que després del 28 de maig hi segueixi havent una majoria progressista en aquestes illes i que, per tant, sigui potencialment possible reeditar el pacte. La reedició del pacte vindrà condicionada per la capacitat d’executar mesures transformadores en aquells àmbits que són essencials com poden ser l’habitatge, la protecció territorial, la transformació econòmica, la protecció de la llengua catalana i la seva normalització… Després de 8 anys consecutius de governs progressistes no encarem el pacte amb el mateix esperit. Ara ser l’alternativa a la dreta -malgrat que som conscients del moment històric que vivim i de la importància de salvaguardar les nostres institucions d’un potencial pacte de dreta i extrema dreta- no és l’únic objectiu. Encarem aquest pacte volent-lo liderar, però, si no el podem liderar, tenim la voluntat de formar part del govern si això ens dona garanties de tenir tota la capacitat de transformació que nosaltres pretenem.
L’alternativa d’un govern de PP i Vox pot ser un fre per a les vostres peticions?
Hem de ser conscients d’aquesta realitat. Jugar a farols no és el que m’agrada, m’agrada fer política seriosa. Sóc conscient de quina és l’alternativa a la majoria parlamentària que actualment actua. També és cert que jo dic que, en el cas que les forces sobiranistes i Podem sumem un número semblant de diputats, la presidència és una qüestió que s’haurà de plantejar. Si jo m’hagués de sotmetre a una sessió d’investidura, la responsabilitat d’obtenir el suport de la majoria parlamentària seria meva o de Més per Mallorca. Si és una altra persona la que se sotmet a la sessió d’investidura, la responsabilitat de tenir una majoria parlamentària és seva. Cadascú haurà d’assumir la seva responsabilitat. Nosaltres serem tot el responsables que calgui, però no acceptarem el xantatge de la por per fer renúncies respecte a allò que nosaltres considerem que és essencial pel país i la ciutadania.
Com us pot afectar la situació de Podem? Té una conselleria i forma part de la coalició.
A les Illes Balears no es presenta cap altre partit de l’espai que representa Podem. Tot el que està passant a Madrid amb Sumar no té una repercussió electoral directa, però és ver que influeix en l’ànim de l’elector i aquestes batalles -que al final no són ideològiques, ni programàtiques, ni tenen res a veure amb allò que li pot interessar al ciutadà- resten i desanimen. Donada la situació que vivim, amb aquest fantasma de l’extrema dreta que tenim a les portes de les institucions, això que estem vivint com a espectadors la veritat és que no és gaire constructiu i no convida gaire a tenir esperances. Tots plegats hauríem de ser més responsables i traslladar a la ciutadania, cadascú des de la seva visió del món i des de la seva proposta ideològica i programàtica, que estem fent feina amb la prioritat de mantenir la qualitat de vida de la ciutadania i salvaguardar la nostra democràcia.
La mateixa formula de govern s’ha aplicat a l’ajuntament de Palma. Quina és la vostra valoració?
A Palma és ver que pel fet que totes les persones electes acaben esdevenint regidors, la composició i l’equilibri de forces ve donat pel resultat electoral. En la distribució de les àrees Més per Palma va obtenir responsabilitats molt grans dins la gestió de l’Ajuntament de Palma: duem Urbanisme, Serveis Socials, Cultura, Educació… Són àrees molt importants. L’equilibri ha estat més natural. Nosaltres veníem de tenir la batlia durant l’anterior legislatura i això ha fet que les persones que han assumit aquesta responsabilitat també mantinguessin un cert lideratge encara que ara no duguessin la batlia. Crec que el pacte ha estat més equilibrat a l’Ajuntament de Palma.
Afronteu eleccions municipals, insulars i balears. Molta feina de cop. Com es presenten per a la vostra formació?
Per a la gent del Principat, que no coneix gaire l’organització política de les Illes Balears, sempre som una qüestió estranya. I dic “organització política”, però podria dir “organització nacional”. Per nosaltres la comunitat autònoma és una realitat administrativa, no respon a una realitat d’identitat nacional de les persones. La nostra identitat nacional és cada una de les illes i l’organització política que se’n desprèn són els consells insulars. Hi ha una distribució molt clara de competències: els consells insulars tenen competències molt importants. La comunitat autònoma duu la sanitat, l’educació i l’interlocució amb l’Estat, mentre que la resta de competències les desenvolupa cada un dels consells insulars. Per nosaltres les eleccions als consells insulars també són molt importants i hi elegim directament els ciutadans. No és com passa amb les diputacions provincials, que es vota de forma indirecta. Per a Més per Mallorca es presenten bé. Hem fet més candidatures municipals que en els anteriors comicis i això ens pot fer ser optimistes també en quant als resultats insulars i autonòmics, però del que es tracta és de fer molta feina i convèncer a molta gent. Tenim un marc mediàtic que no ens juga a favor perquè el pes dels mitjans de comunicació espanyols és molt gran i ens costa fer arribar el nostre missatge a la majoria de la població, especialment a aquella que viu a l’àrea metropolitana de Palma. Les enquestes que tenim, que no deixen de ser enquestes, ens dibuixen un escenari de creixement. Som optimistes. Malauradament aquest escenari de creixement no el comparteixen la resta de socis del govern autonòmic i del Consell de Mallorca i, per tant, hem d’espitjar més.
Durant la teva darrera visita a Catalunya et vas reunir amb Pere Aragonès. Vau acordar establir un espai de col·laboració per a la cultura en llengua catalana. Quins temes vau tractar?
En Pere Aragonès és el president de la Generalitat de Catalunya i jo em presento per ser el president del Govern de les Illes Balears. Ho fem per unes formacions polítiques que tenen una certa equivalència. Al final, ERC forma part de Més per Mallorca. Podríem dir que a les Illes Balears jo sóc el coordinador d’en Pere Aragonès i, per tant, és un company meu de partit. Aspirem a tenir responsabilitats equivalents de dos governs que forçosament s’han d’entendre perquè compartim molts reptes. El cultural i lingüístic n’és un i és el que vam transmetre públicament: l’aposta per estrènyer la col·laboració cultural entre els dos governs. Compartim molts altres reptes des del punt de vista econòmic i de la relació amb l’estat espanyol. Nosaltres tenim uns nivells de dèficit fiscal lleugerament superiors a Catalunya i tenim molts problemes de finançament i autogovern. El govern de l’estat sistemàticament recorre les legislacions d’avantguarda que aprovem al Parlament de les Illes Balears, encara que els seus partits formin part del Govern de les Illes Balears. Compartim molts reptes sobre quin ha de ser l’encaix a l’estat espanyol mentre no assolim la plena sobirania a la qual tots dos aspirem.
Com veus la relació actual entre els Països Catalans? Com hauria de ser?
Justament ahir (3 de maig) vaig tenir aquí a en Joan Baldoví. Vam estar plegats fent un acte electoral a Palma. Jo tinc molt clar quin és el país i crec que és necessària la col·laboració entre les forces sobiranistes que, des de la realitat de cada un dels països, han de fer la seva feina. També és necessària la col·laboració entre els diversos governs. És ver que ara, amb els diferents partits socialistes i amb governs on hi participen les diferents forces sobiranistes al País Valencià i a les Illes Balears, no hi ha moviments anticatalanistes des de les institucions, que és el que havíem viscut obertament en altres períodes. El govern del PP a les Illes Balears i, sobretot, el de la Generalitat Valenciana tenien per bandera l’anticatalanisme. Ara mateix això no passa, però no tenim les relacions naturals que hauríem de tenir. Convé somiar una mica i preguntar-se quina realitat tindríem amb una Generalitat presidida per ERC, un Govern de les Illes Balears presidit per Més i una Generalitat presidida per Compromís. Tindríem una força de col·laboració en molts temes des del punt de vista social, econòmic, mediambiental i, evidentment, cultural i lingüístic. També podríem fer front a l’estat espanyol. Ahir feia la broma dient que, com a potencial president de les Illes Balears, no seria el mateix anar a una conferència de presidents i trobar-me davant en Ximo Puig o trobar-m’hi en Joan Baldoví. A Madrid els posa molt nerviosos la col·laboració entre els territoris dels Països Catalans. Ho viuen amb pànic i han atiat la divisió des d’un punt de vista estratègic. Cada país viurà el seu procés al seu ritme i a la seva velocitat, però mentre formem part de l’Estat espanyol el que hem de fer és un pols de contrapoder al que representen les estructures de l’estat espanyol borbònic.
Una de les principals preocupacions de Més és l’impacte del turisme i l’habitatge, dos temes que van relacionats
Nosaltres arribem a aquesta situació en matèria d’habitatge per tres qüestions. Per una banda, l’augment de la població: en els darrers quaranta anys pràcticament hem duplicat la població, un dels creixements demogràfics més grans que s’han viscut al món en època contemporània. Això crea unes tensions evidents. Per altra banda, a partir del 2010 hi ha hagut una demanda d’habitatges per destinar-los a ús turístic, sobretot lligada a l’auge de les plataformes de lloguer turístic. En tercer lloc, hem de parlar dels processos especulatius. L’habitatge ara mateix a les Illes Balears va lligat a alts rendiments econòmics i això fa que hi hagi moltes compres, sobretot de societats. El que diem és que hi ha d’haver un increment de l’impuls públic de l’habitatge per posar-nos en percentatges més semblants a la mitjana europea. A Holanda tenen un percentatge del 20% d’habitatge públic, mentre que nosaltres estem per sota del 2%. També cal que tinguem una capacitat per regular el mercat perquè hi ha certes coses que no les aconseguirem només amb habitatge públic. Volem regular el preu del lloguer. La llei estatal que s’està aprovant no dona solució a la realitat de les Illes Balears, perquè nosaltres ja estem amb uns preus de lloguer completament desorbitats. També volem que es reguli l’adquisició d’habitatges per part de no residents. Ja hem dit que el grup parlamentari de Més per Mallorca la primera proposició de llei que durem al Parlament serà sobre això. El turisme sostreu habitatges per destinar-los al lloguer turístic i és un dels causants de l’increment poblacional. En aquest sentit, nosaltres ja fa 8 anys que duem polítiques que van lligades a aturar el creixement. Ara tenim un sostre de places turístiques. A les Illes Balears les places turístiques són propietat del Govern i el Govern les ven a qui vulgui fer una activitat turística. Ara hem establert un sostre de places turístiques, les hem congelat i hem introduït mesures de decreixement. A la següent legislatura tenim la voluntat d’augmentar un 60% l’impost turístic i, la meitat d’aquests diners, volem que el govern compri places turístiques obsoletes, les doni de baixa i en aquells immobles fer-hi habitatges de protecció social, equipaments o oficines. Volem decréixer unes 1.400 places anuals impulsades pel govern.
Quina relació teniu amb altres propostes sobiranistes illenques com Més per Menorca, Ara Eivissa o Gent per Formentera? Hi ha programada una coalició per a les eleccions espanyoles anomenada Ara Més.
Sí. Gent per Formentera, pels seus estatuts, no pot participar de cap elecció d’àmbit supraillenc. Només poden tenir activitat política en l’àmbit de Formentera. Amb Més per Menorca i Ara Eivissa ja existeix aquest òrgan de coordinació que es diu Ara Més, pensat sobretot per a les eleccions d’àmbit supraautonòmic. Com dèiem abans, cada illa és un país i té el seu propi sistema polític. Nosaltres respectem la sobirania de cada un dels partits, essent conscients que representem allò mateix i que anem tots a l’una a l’hora de fer les polítiques. Cadascú decideix lliurement com executa la seva estratègia política.
També heu mostrat preocupació per a la llengua catalana. Què es pot fer des de les institucions balears?
Em preocupa l’estat de la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans, no només a les Illes Balears. Diria que vivim processos molt semblants arreu dels Països Catalans. Nosaltres és ver que tenim una situació que és molt complicada a nivell lingüístic, però encara el català gaudeix d’una certa salut que ens permet ser optimistes si es fa allò que cal fer. Hem de tenir en compte això que et deia, que en 40 anys hem duplicat la població, incorporant-se majoritàriament població no catalanoparlant. Gràcies a l’escola de les Illes Balears hem aconseguit que el nivell de coneixement de la llengua catalana estigui en nivells superiors al 90%. El coneixement és molt estès, però el seu ús social va a la baixa. El compromís amb la llengua no és exclusivament de la gent catalanoparlant, sinó que és molt estès entre el conjunt de la societat. El 2011 i el 2015, quan vam viure els pitjors atacs contra el català a les Illes Balears, el 90% dels pares triaven sistemàticament l’ensenyament en català, quan no hi havia un 90% de pares catalanoparlants. Hi ha una consciència estesa que la llengua és un patrimoni de totes les persones que vivim a les Illes Balears, però si no l’emprem correm el risc d’acabar essent una Irlanda amb un alt coneixement de l’irlandès, però amb un ús social irrisori. Cal un impuls públic en aquest sentit, cal augmentar els recursos que s’hi destinen. A dia d’avui el pressupost de la Direcció General de Política Lingüística és el 25% del que tenia l’any 1999, en el primer pacte de progrés. Això és una qüestió que no tornarà a passar en els següents pactes. Cal que tinguem els recursos suficients. I, sobretot, cal una resposta transversal: totes les àrees de tots els governs han de tenir inserida, en totes les seves polítiques, la voluntat de normalització lingüística. No ens hem de tornar a barallar per qüestions tan bàsiques com que tots els treballadors públics hagin de poder garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania. Hem d’implicar-hi el conjunt de la societat civil. Si fos elegit president, el primer que faria seria convocar dos grans pactes socials: un per l’habitatge i l’altre per la llengua. Són dues emergències que no es poden posposar més.
Has explicat que si no surts president d’aquestes eleccions, no prendràs cap conselleria. Quin serà el paper de Lluís Apesteguia aleshores?
Em presento com a president del Govern. Si no fos elegit perquè la ciutadania hagués donat una correlació de forces diferent, hem de treballar per aconseguir liderar les institucions el 2027. Necessitem que aquella persona que ha assumit la responsabilitat de liderar Més no quedi jeràrquicament per sota d’una persona d’un altre partit polític. Jo em quedaria al Parlament. Crec que hem de revaloritzar el Parlament, que en aquesta legislatura no ha tingut el pes que hauria de tenir. La covid va fer que la dinàmica dels decret llei fos molt freqüent, però passada ja aquesta realitat hem de tornar al Parlament el protagonisme que ha de tenir. Independentment que Més formi o no formi part del futur govern -hi ha persones suficientment preparades per assumir aquestes responsabilitats si cal-, la meva responsabilitat serà mantenir una interlocució directa de Més amb el conjunt del pacte per impulsar les polítiques que necessitem i anar bastint la majoria social que aspirem a representar.
Podríem enumerar algunes de les propostes estrella per a les eleccions? Heu parlat d’instaurar una policia pròpia de les balears. També heu reclamat un salari mínim illenc i la devolució de les propietats monàrquiques a les institucions autòctones.
L’Estatut Autonomia actual ve del 2007. Hi havia previstes tot un seguit de transferències competencials que no s’han fet. De les millores de finançament que hi havia previstes no n’hem rebut ni un 10%. Nosaltres el que posem sobre la taula és que volem augmentar el marc competencial perquè creiem que quan gestionem des d’aquí, gestionem millor. Volem desenvolupar l’estatut al màxim i la policia autonòmica n’és una de les banderes. A més, tenim un problema molt gran de manca d’efectius policials per una qüestió d’insularitat: els guàrdies civils i els policies nacionals no volen venir per les dificultats que van lligades a la insularitat. Ens és necessari dotar-nos nosaltres mateixos d’una policia, més enllà del fet que, des del punt de vista ideològic, volem que nosaltres mateixos gestionem totes les àrees de govern. A més d’això, creiem que l’estat ha donat per caducat l’estatut del 2007 i necessitem avançar en un nou encaix entre les Illes Balears i Espanya. Obrirem un nou procés perquè l’estatut del 2007 ha estat incompler sistemàticament per part de l’estat i, per tant, no funciona. A la següent legislatura iniciarem aquest procés de renegociar aquesta situació.
