La República continua la seva sèrie d’entrevistes amb les diferents sectorials independentistes de l’Assemblea. En aquesta ocasió, parlem amb Enric Climent, un dels coordinadors de la sectorial LGTBI de l’ANC sobre quina són les seves activitats i com respira el col·lectiu, divers i heterogeni, la lluita per a a l’alliberament nacional.
A la sectorial de l’Assemblea LGTBI, hem d’afegir-hi també la Q de Queer?
Encara no. Hi ha altres entitats que ja l’han agafat, però ara no és el fet més prioritari, ja que no és tan senzill com posar la lletra, s’ha de fer feina.
Per què el món gai és tan poc independentista?
És cert. Sobretot a Barcelona. No ho sabem per què. Concretem: no és el món gai sinó l’entorn de l’ambient al gai-eixample i les relacions que hi ha dins aquest món. Potser és perquè és un món molt superflu i de postureig i dins d’aquest tipus de relacions no hi entra la política. La majoria de gent et diu que són apolítics…
Exacte! I ho són?
En realitat ser apolític a l’ambient sol voler dir que són del PSC, PP o Ciudadanos, que és el que voten.
Jo no havia rebut mai tants insults com quan em declarava independentista a les aplicacions gais de trobar parella…
Sí, això passa. Socis nostres ens ho comenten: “al Grindr només per parlar en català m’han bloquejat” o “m’han insultat per tenir un llaç” són fets que ens expliquen. És així.
I com es pot lluitar des de la sectorial LGTBI de l’ANC per canviar aquesta situació?
És un tema difícil. Per un costat tenim un doble objectiu: fer un discurs independentista dins del nostre sector i d’altra banda aportar el nostre discurs LGTBI a les altres sectorials de l’ANC.
També es podria “fer festa” en català. A l’ambient mai sona una cançó en català…
Nosaltres vam començar a fer ‘Independance’ que volia ser una animació LGTBI que tot fos en català. Ens va portar molts problemes i molta feina. Després vam trobar altres aliats com gent d’Òmnium i entre altra gent es va acabar transformant en ‘Allioli’.
Que ara es fa al Club Belive, oi?
Sí, ara estan a la sala Belive, havien estat a la Sala Arena, abans que traspassés el seu propietari, Aladino Nespral, que, per cert, era molt unionista.
Ostres, cada cop que anava a Arena i al Punto li donava diners a l’unionisme?
Sí. Però és que en aquest món empresarial LGTBI costa que la gent es declari independentista. Sobretot quan hi ha temes de negocis pel mig…
Sincerament, feia molt temps que no anava a Arena i fa poc, per raons que encara no m’explico, hi vaig tornar i vaig copsar que hi havia molta immigració de parla hispana. També pot ser un dels motius…
Podria ser, certament. El món d’ambient és molt “a-nacional”, no sé com dir-ho, i s’ha establert el castellà com a llengua vehicular. Però si un és africà o un llatinoamericà això no preocupa. La gent que ara consumeix l’ambient no són els que van lluitar en el seu moment pel col·lectiu i potser falta un punt de consciència de lluita política en tots els sentits: l’alliberament sexual té similituds amb l’alliberament nacional.
És difícil, doncs, fer un discurs independentista dins l’ambient?
Bé… cal tenir en compte que explicar què guanyarem amb la República catalana a favor del col·lectiu LGTBI quan l’Estat espanyol ha estat punter a favor sobre els seus drets, és difícil. Ens costa buscar un discurs diferenciador que altres sectorials sí poden fer.
Pot ser que els locals més alternatius gais els hagi capitalitzat l’esquerra anticapitalista com la CUP?
Pot ser, la Crida LGTBI, que ara tenen bastant força, i són força de l’entorn de la CUP, i fan molta feina i batalla, també les seves festes pròpies.
Parlem dels pobles: a la Catalunya interior i hi ha mola homofòbia…
A Barcelona també eh, no fa massa dies hi va haver una agressió a dos joves o quan van atacar la seu de l’ajuntament de LGTBI acabada d’estrenar. A un poble quan hi ha un acte homòfob és molt més evident. Com a societat, en general, segueix havent-hi homofòbia arreu.
Per això lluitem per a una nova República que millori això…
Sí, hem de blindar drets i aquí hi ha dues tasques: una a nivell legislatiu i l’altra en l’àmbit social. Hi ha actes homofòbics que encara que la llei no ho permeti se segueixen fent. Falta que la societat els accepti. Aquesta segona tasca ha estat plaent: veure com el nostre discurs anava entrant a sectors de l’ANC a gent de comarques o als grups de gent gran. Per entendre’ns, la típica iaiona que feia el canvi d’actitud i t’acabava abraçant, això ha estat molt gratificant.
Els valors ètico-morals republicans que també abraça la dreta catalana fa que aquí sigui més fàcil penetrar als sectors més conservadors?
La dreta catalana pot ser que no sigui tan homòfoba com l’espanyola però no podem oblidar que segueix sent-ho. La llei del 2014, la gent d’Unió era reticent i Convergència va donar llibertat de vot perquè hi havia gent que no volia votar-la. Hi ha feina a fer aquí.
També passa un factor LGTBI a Catalunya que és l’èxode rural, tothom va a Barcelona.
Sí, això pot tenir una doble explicació: una per la part d’homofòbia que comentàvem o de por a sortir de l’armari a la Catalunya interior i l’altra per la gran oferta que dóna la gran ciutat.
Oferta laboral o de ‘ligoteo’?
De ligoteo! A Barcelona tens locals d’ambient, oci LGTBI, i hi ha més gais i lesbianes i, important, no es coneixen tots com als pobles!
Recordo que a Sabadell a la zona hermètica hi havia hagut un local d’ambient, també a la zona de festa del port de Tarragona. Però és cert que quasi tota l’oferta LGTBI està a Barcelona…
Sí… a Figueres sí hi havia un lloc que es deia ‘Naturalment’ que estava en un polígon, molt amagat, i venia molta gent de Girona ciutat i gent de la Catalunya nord. Ara quasi tot està centralitzat a Barcelona.
Una altra cosa a canviar…
Sí, és una qüestió de números. Passa igual amb el teatre, està tot concentrat a Barcelona o sales de festa concretes…
És difícil sortir de l’armari a Catalunya?
Suposo que depèn de l’ambient on et belluguis. Ja no tant per ser poble o ciutat. És difícil en funció de l’entorn on visquis tot i que, cada cop és més fàcil.
La tele també ajuda a normalitzar la situació. A TV3 sempre hi ha sèries de ficció on hi ha temàtiques homosexuals.
Sí, i això forma part de la normalitat i quan això és així ja no crea ni rebuig ni desconeixement. És molt important i ajuda molt. La sèrie Merlí ha estat un bon exemple.
Quin perfil d’edat sou a la vostra sectorial?
A nivell de socis hi ha de tot. La gent que milita són pocs i el perfil d’edat és bastant gran. Ens faltes dones, bisexuals i transsexuals.
Com es pot engrescar a joves, lesbianes, transsexuals?
Fa temps que intentem resoldre aquesta qüestió. Les festes Allioli, o altres activitats. Les grans activitats sí que tenim de tot però són fets puntuals com les grans manifestacions de l’11-S o l’1-O, el dia de l’orgull… aquí sí que venen. Però participar en reunions i accions regulars és difícil.
Catalunya ja és un punt de peregrinació gai de tot Europa, Barcelona o Sitges. Pot ser un element a favor per explicar la República.
Sí, tenim campanyes amb diferents idiomes en llocs on hi ha turisme gai. A Sant Jordi vam fer una campanya en aquest sentit, per exemple, que va anar molt bé i va tenir un gran impacte.
Des de la sectorial LGTBI de l’ANC col·laboreu amb altres associacions?
Sí, tenim relació amb la comissió unitària del 28 de juny, de les quals som membres i hi participem. I amb altres associacions hem fet coses puntuals quan hi ha grans manifestacions com els 11 de setembre o per l’1-O. Quan hem engrescat a més gent ha estat quan hi ha hagut períodes de campanya electoral.
Com pot la gent que llegeixi aquesta entrevista contactar amb vosaltres?
Doncs nosaltres encantats que ho facin, tenim el correu de la sectorial que és lgtbi@assemblea.cat tenim el Facebook o el nostre Twitter i després tenim un grup de WhatsApp amb els que ja hi col·laboren habitualment.
Què prepareu ara?
Preparem pel 6 d’abril, amb altres sectorials, un fòrum intersectorial aquí a Barcelona conjuminat amb la de dones, immigració i convidem la gent a participar-hi. I aviat des de la nostra sectorial pròpiament, farem xerrades sobre la llei, sobre LGTBI fòbia, sobre la Prep, la gestació subrogada… I sempre anem treballant el calendari i el que ens ve és el Sant Jordi. També el 28 de junt participem al Pride i a la comissió unitària del 28 de juny.
El Pride… Quina “gran festa”… I diners que toca!
Ens vam plantejar si participar-hi o no perquè és cert que és un tipus de festa que fomenta el consumisme, un tipus d’estereotips de gai que no es correspon amb la diversitat. Però la visibilitat ha estat un element clau per a participar-hi com a ANC. Ho veuen 100.000 persones i sortir amb una estelada allà al mig és un punt molt a favor, pragmàticament hi participem.
Catalunya està preparada per tenir un president gai?
Jo crec que sí, en Santi Vila s’hi postulava… però vaja. A Barcelona tenim una alcaldessa bisexual, o això diu, i tenim gent a Govern… Jo crec que sí, la societat catalana està preparada per tenir un president o presidenta LGTBI.
