El 2019 han arribat a Catalunya un 40% menys de joves migrats que el 2018. Tot i la davallada, la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, destaca que són dades ”considerables” i que cal seguir donant-hi resposta. En una entrevista a l’ACN, es mostra optimista amb el nou govern espanyol a qui demana ”lleialtat, coresponsabilitat i transparència”. En aquest sentit, defensa que repartir els menors no acompanyats entre les diferents comunitats, una proposta que no va aconseguir el suport de totes les administracions amb el darrer executiu, és una bona manera de garantir la inclusió social d’aquests joves. ”No pot ser que gairebé el 80% dels arribats el 2018 estiguin atesos a Catalunya”, conclou Oliva, per una qüestió ”d’equilibri i d’oportunitats”.
Oliva recorda que els nois que arriben sense família volen buscar un lloc on poder viure i guanyar diners per enviar a casa seva. ”Si això ho fan des de l’Alt Empordà o des de la Rioja”, recalca Oliva, ”no té tanta importància, a efectes d’aquests nois”. En canvi, per la secretària d’Infància, s’està garantint que no se sobrepassin les possibilitats d’inclusió social de l’Alt Empordà. Per això, destaca que ”possiblement” un grup de cinc o sis joves migrats sols tindran ”més oportunitats” en algunes parts del territori on no hi ha aquest col·lectiu que en parts, com Catalunya, on se n’estan atenent més de 7.000 mil. Per això, reclama ”corresponsabilitat” al govern espanyol i confia en poder desenvolupar aquesta reforma proposada en l’anterior executiu però que no va aconseguir el suport de totes les comunitats autònoms.
És una proposta recollida en un document de treball de l’Observatori de la Infància, organisme consultiu depenent del Ministeri que, segons Oliva, recull moltes de les bones experiències que s’han desenvolupat a Catalunya, com és la implantació d’un centre de primera acollida.
Bon balanç del Dispositiu d’Atenció Immediata
Precisament, Afers Socials continua buscant una ubicació definitiva del Dispositiu d’Atenció Immediata (DAI) que funciona des de l’estiu a Collserola. Oliva en fa una valoració ”molt positiva” i assegura que el 80% dels joves que han arribat a Catalunya el 2019 han passat per allà. Assegura que tots els agents implicats estan satisfets amb el seu funcionament, que ha permès donar una atenció ”humanitzada” als migrants i alhora, evitar el seu pas per les comissaries, que havien generat tants problemes i queixes els mesos més complicats del 2018.
El DAI permet, diu Oliva, entre altres coses, detectar millor situacions ”crítiques de salut” i donar-los una millor atenció hospitalària abans de derivar-los als centres de protecció.
De moment, s’està treballant amb l’Ajuntament de Barcelona per valorar altres espais i no se’n descarta, diu Oliva, cap, ni tampoc deixar-lo a Collserola, però volen actuar sobretot amb ”prudència” perquè aquest tipus d’equipaments requereixen ”acompanyament i pedagogia” sobretot de cara als veïns, malgrat que reconeix que les tensions veïnals en aquestes zones han disminuït sobretot en haver-se superat els períodes electorals que, per Oliva, potenciaven ”la instrumentalització” d’aquest fenomen per part d’alguns partits polítics.
Agilitzar els permisos de treball
La secretaria d’Infància també espera que el nou govern espanyol afronti el fenomen de forma ”valenta” i assegura que tornaran a posar sobre la taula la necessitat d’agilitzar els tràmits dels permisos de treball per aquests joves. Oliva creu que és possible ”si hi ha voluntat política” i aconseguir que els nois facin ”un tastet en l’àmbit laboral”. Per Oliva, si un jove de Barcelona, de Vic o d’Amposta pot tenir una ”feineta” a l’estiu, aquests joves també, i creu que si no ho poden fer és perquè no se’ls tracta com a ”joves adolescents” sinó com a ”persones migrades”, i recalca que aquesta consideració vulnera els principis ideològics de la convenció dels drets dels infants.
Amb dades del novembre de 2019, dels joves que van arribar a la demarcació de Barcelona, per exemple, es van demanar 68 permisos de treball i d’aquestes, se’n van concedir 64 ,a més de les cinc pròrrogues també sol·licitades i concedides. Segons la delegació del govern espanyol, la DGAIA ha de fer la sol·licitud si el jove vol treballar i adjuntar-hi un informe que asseguri que és positiu per a la seva integració.
Més transparència
Actualment el Govern treballa amb la previsió que pel 2020 es repeteixin les dades del 2019. L’any passat, les previsions es van fer sobre un augment previst del 50% que només es va complir el primer trimestre. Oliva recorda que la Generalitat ha de fer estimacions amb dades ”seves” perquè la manca de transparència del govern espanyol que són qui tenen les dades del ”flux migratori i dins l’Estat”. Critica que fins ara s’ha fet amb ”zero coordinació, informació i transparència” i confia que l’administració espanyola s’impliqui per poder actuar a temps.
”A la Barceloneta no ens arriben pasteres”, recorda la secretària d’Infància i per tant, els joves que arriben al sistema de protecció català, diu Oliva, han hagut de passar com a mínim per dues comunitats i ”trepitjar” un parell de sistemes de protecció i requerir l’atenció de més d’un cos policial. Recalca que la informació és bàsica per donar una atenció millor als infants, per exemple, hospitalària, o evitar la seva ”revictimització” amb la pràctica de les proves d’edat de forma reiterada.
La davallada respon, diu Oliva, principalment a un aspecte que tampoc és de la competència de la Generalitat, i és els acords entre el Marroc i la Unió Europea sobre el control fronterer, una situació que no només ha fet disminuir l’arribada de joves migrants, sinó també la immigració d’adults. Les xifres actuals, de 2.200, per Oliva són ”considerables” i demanen una reflexió perquè són joves que han ”abandonat” casa seva.
Acolliments i mentories
Per afavorir la inclusió social d’aquests joves, el Departament fa temps que treballa en diferents projectes com el de la mentoria, que ja compta amb 100 parelles que es troben de forma regular. A més, s’estan potenciant els acolliments familiars i ja són dotze els nois que en comptes d’estar-se en un centre residencial viuen amb una família catalana. Oliva reconeix que aquest és un projecte més ”lent” però que comença a donar fruits per les tasques de ”pedagogia i sensibilització” que s’han anat fent els darrers temps que han fet que la gent els comenci a veure ”no com a delinqüents” sinó com a joves.
