Primera part de l’entrevista a “Mossos Guilleries” en aquest enllaç
8.- Una part d’aquesta desconfiança vers els Mossos d’Esquadra potser vingui motivada per diferents actuacions de la Brimo en les mobilitzacions de l’independentisme després de la sentència del “Procés”. Quina opinió en teniu?
És evident que la Brigada Mòbil (Brimo), ha actuat en ocasions amb excés de força contra les protestes de caire independentista i amb injustificada tolerància envers les accions de grupúsculs feixistes.
Aquests excessos i la diferència de tracte ens preocupen i posen de manifest que dins d’aquestes unitats d’antiavalots hi ha agents i comandaments que actuen guiats per motivacions ideològiques personals que els impedeixen complir amb les obligacions inherents a una policia democràtica, situació que la direcció dels Mossos d’Esquadra hagués hagut de solucionar d’immediat, identificant i removent els protagonistes, com ha fet recentment Alemanya amb membres policials, i malauradament no ens consta que hagi fet.
9.- Coincidint amb l’aniversari de l’1-O del 2020 vàreu publicar un llibre titulat “Guilleries: Mossos independentistes, 101 comunicats”.
Què destacaríeu d’aquesta publicació?
El llibre inclou pròlegs del politòleg Ramón Cotarelo i del primer director general dels Mossos després de la dictadura, el Sr. Miquel Sellarès, i recopila els comunicats que aquest col·lectiu ha publicat des de l’inici de la confrontació amb l’estat espanyol, donant la nostra visió dels esdeveniments més rellevants durant aquest període, tot il·lustrat amb fotografies d’un reconegut fotoperiodista.
A més, es recullen uns documents inèdits fins ara, com és el parlament d’un mosso que va tenir l’honor de formar part de l’escorta del Govern a l’exili i la resposta que va tenir del President legítim, MHP Carles Puigdemont.
10.- La sentència del procés judicial contra el major Trapero fou absolutòria i ha estat restituït com a cap del cos de Mossos d’Esquadra. Quina opinió us mereixen aquests successos?
Guilleries, des del principi de la destitució del major Trapero pel 155, ja va denunciar aquest fet que considerava totalment injustificat i que era un atac contra tot el cos policial.
En els nostres comunicats hem manifestat que la ignominiosa acusació de rebel·lió, organització criminal i sedició al cap del cos dels Mossos d’Esquadra i a la cúpula d’Interior no era més que un acte de revenja del deep state en front a l’eficaç gestió dels atemptats terroristes del 17-A i de l’impecable dispositiu realitzat durant el Referèndum de l’1-O.
L’absolució ha estat un acte de justícia i la seva restitució en el càrrec de cap dels Mossos d’Esquadra una conseqüència lògica.
Malgrat això, ens va indignar i avergonyir el primer discurs del Major, quan va sol·licitar la independència del Cos respecte del Govern i va manifestar que havia contactat amb els alts comandaments del CNP i de la GC per “posar el Cos a la seva disposició”.
Cal recordar que la demanda del Major suposaria incomplir la llei, ja que segons aquesta el nostre Cos depèn del Govern i el seu comandament suprem correspon al President i s’exerceix ordinàriament a través del conseller d’Interior.
I sobre la ‘posada a disposició’ del Cos a les FCSE és totalment incomprensible, perquè, conforme a dret també, el nostre és un cos de policia de Catalunya ordinari i integral, amb competències exclusives en la majoria d’àmbits, i en conseqüència no està ni supeditat ni subordinat a les FCSE.
11.- En un comunicat recent de Guilleries heu demanat la fi de les relacions del vostre Cos amb la Guàrdia Civil.
Quines són les raons d’aquest posicionament?
Hem observat com des de l’any 2012 la Guàrdia Civil, a través bàsicament de la unitat de policia judicial de Catalunya, dirigida pel tinent coronel Baena (àlies Tácito) i del coronel Pérez de los Cobos, ha emprès una croada contra el moviment independentista català i contra el nostre Cos, situant la unitat d’Espanya a la cúspide de l’ordenament jurídic (“Todo por la Patria”?), quebrant l’estat de dret i sacrificant els drets fonamentals. Un dels darrers exemples d’això és l’operació Volhov, havent escollit un nom que fa apologia del nazisme al·ludint a una batalla en la que va participar la División Azul integrada per membres de la Guàrdia Civil.
Si la nostra missió essencial, així com la de la resta de cossos policials, és la defensa i protecció dels drets fonamentals dels ciutadans, entenem que hauríem d’actuar en coherència, repudiant a la mal anomenada Benemérita i trencant totes les relaciones amb aquesta, almenys fins que no comencin a actuar com una policia democràtica.
12.- Pot semblar que el moviment independentista de Catalunya ha anat perdent força i cohesió i això en un moment cabdal com l’actual a les portes d’unes noves eleccions catalanes.
Quina valoració en feu vosaltres?
Estem convençuts que el moviment popular independentista és tant o més fort que abans, malgrat la seva lògica desil·lusió i fins i tot decepció, provocades per la desunió de l’independentisme institucional i la seva incapacitat per acostar-nos a la culminació del Procés durant els darrers tres anys.
Això no obstant, confiem plenament en la responsabilitat de la conciutadania independentista i estem segurs que acudiran massivament a les urnes per exigir als partits polítics la materialització del procés a la major brevetat.
13.- Aleshores, feu una valoració negativa d’aquest darrer cicle electoral?
De l’acció institucional interior, negativíssima, amb l’excepció de les lloables accions de desobediència del president Torra.
En aquests tres últims anys d’activitat institucional, malgrat tenir el Govern i la majoria absoluta del Parlament, la restitució que es va prometre a les campanyes electorals s’ha incomplert totalment, la mesa de diàleg a canvi de la qual es va investir al president del govern espanyol ha esdevingut una nova presa de pèl amb nuls resultats i malgrat això encara s’ha apuntalat aquest govern aprovant uns pressupostos que ens donen engrunes i que tampoc compliran.
S’ha manllevat sobirania al Parlament i al seu òrgan representatiu, el dret a l’autodeterminació i l’amnistia s’han negat sistemàticament des del Gobierno, des de Catalunya no s’ha presentat una proposició legislativa d’amnistia al Congreso, s’han acatat tots els actes de repressió de l’Estat contra els nostres representants electes i els ciutadans, arribant a col·laborar amb la repressió d’aquests darrers des de les nostres pròpies institucions.
Han estat tres anys de fracàs total des del punt de vista del projecte d’alliberament nacional, en haver suposat un allunyament de la finalització del procés, un debilitament de les nostres forces i una correlativa potenciació de les de l’enemic i que tampoc ha tingut un impacte positiu en el creixement de la base social independentista ni en el suport exterior a la nostra causa.
Valoració antagònica ens mereix la tasca que s’ha dut a terme des de l’exili.
14.- Donareu suport a alguna/es candidatura/es en concret de cara a les properes eleccions?
A aquestes alçades tota la ciutadania coneix perfectament quines són les estratègies dels partits pel que fa al procés independentista, com ha conegut també la resposta de l’Estat quan des de Catalunya s’ha optat pel diàleg, la negociació, la col·laboració, la subordinació, l’acatament i la reducció de la intensitat del conflicte.
L’estat espanyol no ens ha deixat, ni ens deixarà mai, ni a nosaltres ni a cap dels més de 100 pobles que havien format part de l’Imperio, cap altra via per aconseguir la independència i superar la situació d’ocupació colonial que la de la confrontació, la desobediència i la unilateralitat.
Per tant, ens veiem obligats a demanar als nostres seguidors que no votin aquelles formacions que malgrat puguin autoqualificar-se d’independentistes, o bé rebutgen de pla l’única estratègia possible que ens pot portar a la independència o bé, malgrat contemplar-la, neguen en aquests moments la seva aplicació.
Cal que la ciutadania s’adoni que, igual que passa amb el PSOE i el socialisme, a Catalunya tenim partits per als quals la independència és només un horitzó, el qual per definició no arriba mai, perquè no estan disposats a fer allò que ens portaria a la seva consecució, assumint els alts costos personals i patrimonials que se’n deriven, i a aquestes formacions lògicament no els podem donar el nostre suport.