Damià del Clot, advocat, politòleg i alcalde de Vilassar de Mar analitza al seu darrer llibre les clavegueres de l’Estat. Anatomia del Deep State espanyol (Pòrtic Edicions) en un estudi rigorós del “costat fosc de la política” a l’Estat espanyol.
L’actual deep state endinsa les seves arrels en les estructures franquistes i aplega al seu voltant estaments polítics, judicials, militars i judicials, amb la Corona com un vèrtex destacat. Del Clot ja havia analitzat a Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català com l’estat espanyol i les seves clavegueres havien utilitzat el lawfare contra el procés sobiranista i els seus actors. Tot plegat per a protegir la raó d’estat i “la defensa de les essències de l’espanyolitat”.
Com definiríeu el deep state?
Ho definiria com una estructura paraestatal, situada fora de la legalitat, que té per objectiu la defensa de la raó d’Estat d’acord amb els silencis o angles morts de la Constitució de 1978: unitat de l’Estat, monarquia com a símbol i garant d’aquesta unitat, i sobirania indissoluble.
Qui en forma part?
Té quatre grans estaments: la política (forces d’extrema dreta que se situen als poders executius i legislatius), la judicial (principalment ubicats al CGPJ, Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional, Tribunal de Comptes i jutjats d’instrucció de l’Audiència Nacional), policial i serveis secrets (molts dels quals estan retirats i CNI que han passat anys en el congelador, però mantenen contactes) i militars nostàlgics del règim franquista. A partir d’aquí als funcionaris de l’Estat situats en llocs estratègics de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat. Al vèrtex de l’Estat profund se situa la Corona.
Quins són els enemics contra els quals actua aquest deep state?
Els enemics estan identificats d’ençà de la desfeta de 1898: els rojos i els separatistes. Són aquells que defensen projectes polítics progressistes, emancipadors republicans, que trenquen amb els principis constitucionals que mai van gaudir d’un debat públic i seré, com són els principis de la raó d’Estat. En el moment que està en risc la unitat de l’Estat, la monarquia o un augment del poder polític de les nacions històriques (Catalunya i el País Basc), aquest Estat profund emergeix de les clavegueres i no té cap reparament en mostrar la seva pitjor cara.
El deep state espanyol enfonsa les seves arrels en les profunditats del franquisme?
Les seves arrels van molt més lluny, el que passa és que 40 anys de dictadura fruit d’una guerra civil, porta el deep state a arrelar-se a les institucions i perfeccionar la seva operativa fins al punt que quan actua sembla que ho faci l’Estat institucional. Durant el franquisme l’Estat profund no s’ha d’enfonsar en les aigües fecals de la política; sinó que dissenya tot un entramat legal per quan arribi la democràcia continuar operant des de les profunditats del sistema. Les diverses famílies del franquisme necessiten el deep state polític, judicial i policial per sobreviure, ja que els atorga impunitat en la seva forma de concebre la política.
Era el fonament d’allò que es va dir “atado y bien atado” que va donar pas a la mitificada Transició espanyola?
Exacte. El franquisme el que fa és crear tot un marc legal que prepara el deep state per un futur que necessàriament haurà de ser democràtic. Crea un Estat dual similar a l’Estat nazi, de manera que arribat el moment, la cara B d’aquest Estat pugui romandre oculta i només emergeixi quan estigui en perill la raó d’Estat. La Llei per a la Reforma Política, que és la vuitena llei fonamental i el principi de tot, és una llei que menysté el principi d’igualtat (que beneficia a la dreta i la ultradreta), blinda la figura del rei i és la que acaba configurant les Corts Generals. Tot el dret electoral és dissenyat per les elits franquistes i passa, en bloc, a la Constitució de 1978. Avui encara està vigent. Un diputat de la dreta costa molts menys vots que un diputat d’esquerres. Aquest, és només, un exemple.
Al títol del llibre feu referència al Deep State espanyol? I assenyaleu que a tot arreu hi ha un estat que opera en la penombra de les institucions? Què diferencia l’espanyol d’altres models d’estat profund?
Molts estats són duals. La Itàlia de les tangents va ser una modalitat d’Estat profund colonitzat per la màfia. A l’Estat espanyol, el lloc de la màfia l’ocupa les elits franquistes, que després de set anys de dictadura de Primo de Rivera, més nou anys conspirant contra la República aconsegueixen allò que buscaven: 40 anys de govern totalitari que basa la seva força en la repressió brutal de la dissidència i la impunitat de les seves elits a l’hora d’enriquir-se. La principal diferència entre l’Estat espanyol i els altres estats és, precisament, la capacitat d’arrelament i el fet que la Transició el fa aquest estat que en el futur serà un Estat larvari, que manarà i marcarà l’agenda política encara que no guanyi les eleccions. Es faran un vestit constitucional i legal a mida.
La raó d’estat se sustenta en paraules vagues i poc definides: interès general, seguretat nacional…
També en la unitat de l’Estat, rebut a la descentralització política de l’Estat, blindatge de la monarquia, tutela del poder judicial de les grans decisions polítiques, salvaguarda de la sobirania única i rebuig a les reformes progressistes.
A l’estat profund hi tenen un paper totes les branques de l’estat: judicial, militar i fins i tot política?
Totes tenen el seu rol. La judicial esmena les decisions polítiques i reprimeix la dissidència, la militar espanta, la policial penetra en la intimitat dels dissidents i fabrica proves a mida i la política marca l’estratègia i, si cal, crea marcs legals a mida o legitima les actuacions de les togues del poder perquè intervinguin.
Parleu al llibre de fonamentalisme constitucional i definiu el Tribunal Constitucional com el parlament de l’Estat profund.
El TC és el legislador negatiu (anul·la lleis) i la tercera cambra sense presència dels nacionalismes històrics. Fa una lectura excloent de la Constitució molt en sintonia amb el patriotisme constitucional que va elaborar el PP d’Aznar.
I també hi tenen un paper important els que definiu com a “periodistes d’estat”.
Són la veu del deep state, els que marquen el relat, els que fan judicis públics i condemnen mitjançant la pena del telenotícies. Elaboren fake news per descomptar els efectes nocius i antidemocràtics que per la ciutadania més o menys informada podrien tenir determinades resolucions judicials.
Dieu que els espies, els dossiers, i el tràfic d’informació es transformen en un element més de la política.
Formes part de la política de clavegueres que sempre ha interessat al deep state. Són instruments de desprestigi social i polític de la dissidència i, alhora, poden servir de proves de càrrec per condemnar i inhabilitar líders polítics dissidents.
És una “guerra híbrida jurisdiccional, mediàtica i militar” contra els enemics, com s’ha vist amb l’independentisme català?
L’independentisme català ha estat el principal enemic. El més nociu perquè és el que ha gaudit de major força social, el relat més elaborat i major legitimitat política, sobretot d’ençà de la sentència de l’Estatut. Per això ha estat objecte d’una guerra híbrida de baixa intensitat, que ha mobilitzat tots els estaments del deep state.
Es pot lluitar contra el deep state? Quina solució hi pot haver a l’Estat espanyol?
Es pot lluitar, però serà una lluita amb moltes baixes pel bàndol que planti cara. Disposen de moltes eines que, al no ser legals (com ara el lawfare) invaliden qualsevol defensa política o judicial. I una minoria nacional no pot entrar en la guerra bruta perquè ni té les eines per fer-ho ni li interessa perdre la legitimitat. Per tant, ens situem en un escenari de llarg termini on hi ha dues variables que poden ajudar: resolucions europees que restin legitimitat a l’adversari i increment de suport social que debiliti la forma d’actuar de l’Estat profund.
Atès que tot es fa en nom d’Espanya, i s’accepta amb impunitat qualsevol mena d’acció, sembla que el gran problema per l’arrelament de la democràcia a l’estat espanyol és precisament el nacionalisme espanyol?
El deep state és profundament nacionalista espanyol. Però no ho reconeix. La raó d’Estat és la defensa de les essències de l’Espanyolitat més arrelada als principis rectors de la Guàrdia Civil que són dos: “Espanya, el Rei, l’ordre i la llei” i “Tot per la Pàtria”.
Anatomia del Deep State espanyol. Damià del Clot. Pòrtic Edicions. Barcelona, 2023. 392 pàgines. 18,90 €
