Al seu despatx del Parlament, Toni Castellà atén La República per valorar, entre altres, el judici als presos i preses polítics. “Res ens ha de sorprendre” expressa el diputat i portaveu de Demòcrates quan parla del “frau” que s’està celebrant al Tribunal Suprem. Castellà també té temps de valorar el futur de l’independentisme i quin paper ha de desenvolupar el Consell per la República.
Ja han acabat les declaracions dels presos i preses polítics. Com valora la primera fase del judici de l’1 d’octubre?
És la constatació que existeix una operació d’Estat i de repressió contra tot l’independentisme. En el judici ha quedat en evidència com els (presos i preses polítics) estan jutjant per coses que no van fer i es visibilitza la fragilitat dels fiscals intentant demostrar un relat inexistent.
En definitiva, l’Estat vol perseguir a totes les persones que van votar al referèndum de l’1 d’octubre.
Els fiscals han estat protagonistes pels seus constants errors durant els interrogatoris. Això es podria esperar o realment alguna cosa està passant a la judicatura espanyola?
Per mi no hi ha cap sorpresa, només és la constatació que el sistema judicial espanyol és hereu del franquisme. De fet a l’època de la transició va haver-hi una concatenació directa i cap renovació de l’estructura judicial. En el cas que s’està jutjant al Suprem, aquesta herència es posa de manifest.
Ni tan sols m’atreveixo a definir algunes accions dels fiscals i l’advocada de l’Estat com errors. Ells demostren que els hi és absolutament igual el testimoni dels encausats, ara amb alguns testimonis intentaran fer valdre el relat que han construït amb l’ajuda dels informes policials.
L’exfiscal en cap de Catalunya, José María Mena, corrobora la seva teoria
Sí i per això és coherent l’actitud dels fiscals amb les declaracions dels encausats. Reitero, s’està donant el missatge de a nosaltres ens és igual el que digueu perquè el relat ja està construït. Per tant es confirma que assistim a un frau de llei i un frau de judici.
Els advocats de les defenses han insistit que el ritme accelerat del judici pot lesionar els drets dels presos.
Estem en un punt d’aquesta història que res ens hauria de sorprendre. Si ells (l’Estat) consideren que unes eleccions poden interferir en el procés, doncs faran el que vulguin. És un judici polític i com és propi d’aquesta dinàmica actuaran a partir d’una estratègia política.
Pot haver-hi sorpreses amb alguns dels testimonis citats a declarar?
Com ja he dit abans, no hem d’esperar cap sorpresa. Amb els testimonis que s’han citat dedicaran tots els esforços a justificar el relat de la violència. Mentiran el que puguin i més. Així i tot cal recordar que un testimoni està obligat a no mentir.
I el relat de la violència no es pot desmuntar en aquest punt?
No, perquè la majoria dels testimonis tenen al cap que el concepte de preservació de la unitat d’Espanya passa per sobre i justifica qualsevol argument.
Passant a un altre àmbit, Toni Castellà com a representant de Demòcrates ha participat recentment en una reunió del Consell per la República. Quina és aquesta proposta d’estratègia unitària de l’independentisme que arriba des de Waterloo?
El Consell per la República neix donar cobertura, en l’àmbit conceptual, al Govern a l’exili. En la seva part executiva, l’organisme s’amplia a persones que podem representar diferents sensibilitats dins de l’independentisme, no exclusivament dels partits.
En la darrera reunió hem assumit la responsabilitat de crear una proposta d’unitat estratègica respecte de quin ha de ser el full de ruta per aplicar el mandat de l’1 d’octubre. Hem pres la decisió d’acord amb diferents premisses; la primera és que el Consell és un espai molt transversal i també creiem que a Catalunya hi ha una mobilització persistent per fer efectiu el mandat.
La missió no era un dels objectius inicials del Consell per la República, però per consens, tots els membres hem assumit el risc de crear la proposta. Ho dic clarament, si en aquests moments no hi ha capacitat, entre els grans partits, de tenir una proposta estratègica per donar sortida a l’1 d’octubre ho farem des del Consell.
A l’independentisme de base què se li pot dir sobre les discrepàncies entre Junts per Catalunya i ERC?
Des de la perspectiva més personal, Junts per Catalunya i ERC estan competint per l’hegemonia de l’independentisme. Això és legítim, però crec que no és oportú. Estem davant d’un repte que ens transcendeix a tots. En cas d’estar en un clima de normalitat política, la lluita seria lògica i ara crec que cal centrar els esforços a crear una unitat estratègica per fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre.
Ara és un moment no per deixar de fer partit, sinó deixar de fer partidisme i arribar a un objectiu comú que ens supera a totes les formacions polítiques. Quan vols anar per aquest camí cal assumir riscos pel partit, així és com vam arribar al referèndum.
La sentència del judici serà un punt d’inflexió real per encarar una nova etapa?
Si interpreto que la pregunta és que la sentència ha de ser el momentum per provocar una situació similar al 3 d’octubre, jo personalment crec que no. El judici és un element més en el full de ruta que hem d’establir. Ens ha de servir per demostrar que l’estat espanyol no és de dret ni una democràcia plena.
Quan es conegui la sentència, no hi haurà excuses per fer una estratègia conjunta. Farem efectiu el mandat de l’1 d’octubre quan prenguem la decisió d’exercir el control efectiu del territori, similar al 3 d’octubre. En aquest moment s’hauria d’haver proclamat la República i defensar-la. Els moments històrics han de ser proactius, no com a reacció a res.
S’està preparat per dur a terme aquest control efectiu del territori?
Crec que ho estem, no penso molt en les estructures d’estat perquè ja les va inventar Prat de la Riba. Probablement, Catalunya té més estructures que alguns països de nova creació.
S’ha de buscar un moment de complicitat entre les institucions, partits polítics i entitats amb la ciutadania. Dit clarament, quan això arribi tocarà fer un procés d’insubmissió col·lectiva.
Tornem a l’exili. Toni Comín assegura que Europa recomana una candidatura unitària de l’independentisme a les eleccions europees. Ho veu així?
Puc dir que la formació de Demòcrates va ser la catàlisi per l’aparició de Junts pel Sí. Per tant, no seré jo qui digui que estem a favor d’un front comú. Ara bé, la unitat per la unitat no és un objectiu en si mateix. Ha de ser una idea real i que posteriorment es traslladi a unes llistes unitàries o separades no em sembla important.
En cas de tenir una estratègia conjunta i unitària, les llistes no són més que un instrument. Si aquesta hipòtesi fos certa, el front comú seria més factible.
Catalunya és una República?
Catalunya en aquests moments és un territori en litigi. L’estat espanyol exerceix el control del territori sobre Catalunya? Sí i en forma d’autonomia. La majoria dels ciutadans de Catalunya accepten aquest Estat? No.
La República exerceix el control del territori? No. La majoria de la seva ciutadania accepta que el model és un estat independent? Sí. Per tant, jo parlo d’un territori en litigi i a mitjà termini és molt més difícil convèncer a la gent que no pas exercir el control coercitiu.
Sóc optimista. Esdevindrem Estat perquè el més important és allò que pensi la majoria de la ciutadania, no el que puguis exercir amb violència.
Com ha d’afrontar l’independentisme les eleccions espanyoles?
Des de Demòcrates som clars, l’únic sentit que té participar en unes eleccions espanyoles és per bloquejar les seves institucions. No per establir un programa, només es pot cedir per engegar les negociacions de cara a fixar les condicions per establir la independència. Qualsevol altra opció, no té el suport de Demòcrates.
Pedro Sánchez era la darrera esperança per Catalunya?
No hi estic d’acord, ara cal canviar el marc mental. Després de l’1 d’octubre, ja no hem de pretendre negociar amb el govern de torn, sinó amb l’Estat. En aquest sentit, m’és exactament igual el PSOE que Ciudadanos. Amb més o menys bones paraules, no ha canviat res.
Totes les formacions espanyoles estan dient que la línia vermella és la preservació de la unitat de l’Estat. La nostra línia vermella és marxar d’aquest Estat.
Pel que fa al Parlament, Demòcrates comparteix grup amb ERC i en l’àmbit municipal aposteu clarament pel procés de primàries. Com es combinen aquestes dues línies d’acció política?
Demòcrates és un partit sobirà que, a tall d’exemple, decideix no presentar-se a les eleccions espanyoles si no hi ha un front comú. A les darreres eleccions catalanes, la llista que representava una cosa semblant a un front comú era la del grup republicà amb ERC, MES i Avancem.
Ara arriben les municipals i seguim pensant que és necessari seguir creant fronts comuns. Ara bé, també observem que és complicat crear aliances en un context on els aparells del partit tenen molt a dir i per això som fundadors i impulsors del concepte Primàries Catalunya.
Quan el front comú és impossible des de dalt, nosaltres intentem incentivar-lo des d’abaix. Al territori impulsem processos en els quals volem que els partits, entitats i ciutadania presentin els seus candidats. Estem parlant de la màxima expressió d’empoderament.
Els grans partits quan parlen de primàries han fet assemblees, legítimes per descomptat, de militants. Als estatuts de Demòcrates queda clar que qualsevol candidat ha de passar per un procés de primàries obertes a la ciutadania.
A Barcelona, després de les eleccions, hi ha possibilitats d’unir tot l’independentisme?
Si és per repartir quotes de poder, sincerament no. Ara bé, si és per marcar un full de ruta comú per com arribar a exercir el mandat de l’1 d’octubre, la meva resposta aleshores és positiva.
En deu anys, Catalunya serà….
M’agradaria ser ciutadà d’un estat independent. Aquesta fita és la raó per la qual des de ben jove ja vaig iniciar la meva militància política.
