Gerard Ardanuy és regidor no adscrit a l’Ajuntament de Barcelona. Després d’haver fet esclatar Unió tal i com ell afirma i no coincidir en el projecte del partit va decidir deixar de formar part del grup municipal de CIU. Ara, fins a final de legislatura, ocupa l’espai de Demòcrates de Catalunya. Crític amb el model tradicional de partits i acusant ERC i PDeCAT d’opacs, Ardanuy decideix fer un pas més: presentar la seva candidatura a les Primàries de Barcelona. “O això o marxava a casa”.
De CIU a regidor no adscrit. S’ha dit que va ser per un problema de sigles però ho ha desmentit. Per què va decidir marxar del grup municipal?
No coincidíem. En efecte, tothom va dir que era per un tema de noms però era per qüestions més profundes, com el model i les polítiques de ciutat. Ells volien fer un tipus d’oposició destructiva i molt antiga, sota la meva perspectiva. No coincideixo amb ells en temes mediambientals, són negacionistes. Tampoc en el tema educatiu: més enllà de la independència de Catalunya, no coincidim en moltes coses. Havia de marxar d’allà. De fet, els voluntaris de Demòcrates ho vam decidir així i durant dos anys hem desenvolupat una altra via en la qual ens hem sentit còmodes.
La denominació del grup municipal segueix sent confusa i, ara, encara es podria viure un altre capítol de sigles amb la integració de La Crida al PDeCAT. Sigui com sigui, se’l va arribar a acusar de trànsfuga…
No m’agrada parlar dels altres, però van fer una campanya per acusar-me just d’això, de trànsfuga, i no he militat mai a Convergència! Vaig ajudar a rebentar Unió i vam fer un partit nou. No té cap sentit acusar-me d’això. Jo represento un col·lectiu.
I de regidor a una candidatura a les Primàries…
És un procés totalment natural. Jo sóc un vers lliure dins l’Ajuntament. No són colors, són propostes. Crec en els processos profundament democràtics i les Primàries són això. Examinant-nos i abandonant els despatxos. És trencador. Si hagués volgut, els meus antics amics m’haguessin col·locat en una llista, m’ho van oferir: Que vagin a la merda. No han entès res. Primàries permet fer un procés de selecció de talent, una tria, treballar un model de ciutat. Competeixes i, alhora, construeixes.
L’experiència de la vida de partit ha acabat influenciant en la decisió d’anar per lliure i no concórrer al projecte sense cap més suport?
Sempre es poden trobar punts d’entesa entre els altres candidats. Feia això o marxava a casa. Conec com funcionen partits clàssics i em molesta molt. És una visió conservadora. Estan utilitzant el votant, no l’empoderen: et plantegen que et mengis un plat de llenties. Ets al·lèrgic o no t’agraden? T’obliguen a menjar-les. Nosaltres proposem un menú. A Primàries plantegem un candidat davant del poble… els únics que no fan de partits conservadors som nosaltres.
Tot i trobar aquest punts d’acords, hi ha rivalitat. Com competiríeu amb la figura de Jordi Graupera i la seva candidatura, per exemple?
És una rivalitat positiva. Jo em presento per guanyar però tinc rivals dels quals n’aprenc. El meu plantejament és explicar com interpretem l’Ajuntament. Fent propostes disruptives, però coneixent l’administració. Porto 12 anys treballant-hi. En un debat seriós està bé buscar cops d’efecte i fer propostes suggerents. Destaco la competència col·laborativa de debatre amb en Jordi Graupera o l’Adrià Alsina.
Aquests punts d’entesa es podrien acabar transformant en un candidatura conjunta després de les Primàries?
Si jo guanyo, els proposaré integrar-se en la meva llista.
A qui, a tots?
Si jo guanyo la Lola, el Jordi o l’Adrià hi han de ser. Poden aportar. Ens hem barallat, discutit, però a partir d’aquí hem de sumar. Dilluns que ve fem un debat de cultura, per exemple…
Ara que parles de cultura… Serà important en la vostra candidatura?
Sí, però també medi ambient i educació. Aquesta última és la palanca de canvi més forta que tenim. He estat regidor d’Educació durant quatre anys. Tenim 600 centres educatius. Això té una potència extraordinària. Imaginem-nos si la problemàtica a la ciutat s’analitza a través d’aquesta xarxa, si afrontem reptes de convivència i seguretat a través de les escoles i instituts… Podríem detectar aquest tipus de problemes i treballar-los.
Per tant, educació com a eix central per vestir cultura, economia i sostenibilitat?
Sí. Per fer un canvi radical en la qualitat de l’aire, intervenir en la mobilitat de manera valenta. Però també posar la cultura al centre de les prioritats, com establir-ne un accés universal. Respecte a l’educació, coneixent els límits, es pot treballar per un sistema universal d’escoles bressol. Passar a 22.000 places. Això costa 35 milions més del què ens gastem. En quant al transport públic tenim una formula per buscar una tarifa plana de transport a la zona 1, com que anualment es pagui una quantitat. El pròxim mandat hi ha d’haver peatge pels vehicles que vulguin entrar a Barcelona. S’ha de ser valent. Londres, París i Berlín ho estan fent. Si ampliem les vies de carrer Aragó s’incrementaria el 40% de mobilitat. Apostar pels vehicles compartits o denunciar al port de Barcelona.
És possible establir totes aquestes mesures amb el pressupost actual de l’Ajuntament de Barcelona?
Això és factible, 2.750 milions d’euros. Cert és, però, que tenim un marc i els límits dels comptes. És la clau de les Primàries. Qualsevol dels candidats tenim el model de la ciutat que volem al cap.
Els comptes de l’Ajuntament actual no passen pel seu millor moment…
No vull ser gaire crític, però el què ha passat amb la gestió és que són víctimes de les seves pròpies mentides. Deien: “És intolerable que l’Ajuntament tingui superàvit”. Qualsevol ajuntament té disfuncions pressupostàries. Amb aquest pressupostos pots fer polítiques disruptives i de canvi de model.
L’escenari que quedarà després de les eleccions serà fragmentat. Quin paper creus que ocuparà l’espai de les Primàries després dels comicis?
No crec en les fragmentacions. El missatge a llençar a les forces independentistes clàssiques: estan al seu dret de mantenir-se però estan perdent oportunitat. Estem intentant aglutinar el vot. Ells venen a vendre el seu producte. Volen utilitzar Barcelona com a moneda de canvi i això és intolerable, ho estem veient amb els pressupostos. L’independentisme pot donar una alternativa a un govern i un canvi de prioritats. ERC està atacant les Primàries i busquen un pacte amb Colau, per això han posat aquest candidat, que més que les primàries ha guanyat les secundàries del partit.
“O rebentem el sistema de partits o farem un flac favor a la confiança que ens presten 20.000 persones”
La candidatura guanyadora de Primàries podria acabar integrant-se i fer coalició amb ERC o alguna força independentista?
Ho veig impossible. No podem pactar amb algú que vol destruir aquest procés. I és el que volen fer ERC i PDeCAT. Han tingut l’opció i l’han rebutjat.
Ni que això permetés que una coalició constitucionalista pogués governar?
No jugo en aquest escenari. Qualsevol pacte és un pacte de despatx i és un grau a la població independentista. O rebentem el sistema de partits o farem un flac favor a la confiança que ens presten 20.000 persones. No obstant això, has de dialogar amb tothom, però abans ERC i PDeCAT han de fer un exercici de transparència.
“El PDeCAT i ERC van dopats diners a les eleccions. Durant quatre anys estalvien recursos a tots els barcelonins per pagar-se la campanya”
Justament fa unes setmanes es reclamava més transparència en les subvencions que reben els partits municipals… és ambigua aquesta Llei?
Portem anys amb aquest codi de silenci. El PDeCAT i ERC van dopats diners a les eleccions. Durant quatre anys estalvien recursos a tots els barcelonins per pagar-se la campanya. Estem en l’era transparència. En què et gastes els diners? No volen explicar-ho.
De fet, Colau va portar als tribunals la Comissió de Transparència…
Això és el que hem de rebentar. És indignant. Una entitat de Gràcia demanant una subvenció i ha de justificar-ho dient quina marca de calçotets porta. Un grup municipal rep una subvenció i paga una hipoteca del seu local al carrer de Provença. Necessitem visió regeneradora.
“El grup Godó ha contractat un professional per liderar el constitucionalisme a Barcelona i li ha posat un equip de campanya. Aquest equip portava campanyes electorals fa vuitanta anys. Serà el generador de memes més important en política”
Què espereu des de Primàries d’una candidatura com el de Valls?
Tindrà un pitjor resultat del que tothom s’espera. Manuel Valls és un polític professional, que segurament té punts forts tot i que personalment no coincidim en res. És un polític experimentat al seu país. El grup Godó ha contractat un professional per liderar el constitucionalisme a Barcelona i li ha posat un equip de campanya. Aquest equip portava campanyes electorals fa vuitanta anys. Serà el generador de memes més important en política.
Però pot arribar a ser el líder constitucionalista…
Valls ens ajudarà molt a fer pedagogia i posar davant del mirall a altres formacions que fan el mateix. Hem de saber acabar amb aquest despotisme il·lustrat. També crec que, en aquest sentit, hi ha un unionisme màgic. L’unionisme pur de Barcelona representa el 38%, compost de forces antagonistes. Aquests líders han desconnectat de la realitat. Per sort, a Barcelona ha canviat i espero que en aquestes municipals es parli d’això, hi ha qui vindrà i dirà: “Jo menjaré llenties, pollastre i lluç”.
