Anna Arqué és sinònim d’activisme independentista. Nascuda a Lleida l’any 1972, la seva trajectòria s’ha caracteritzat per formar part de moviments republicans que discrepaven del discurs oficial. En els darrers anys, a més de ser una de les impulsores de les consultes a favor de l’exercici de l’autodeterminació del 2009, encetades a Arenys de Munt, ha format part activa de projectes com l’European Partnership for Independence (EPI), la International Commission of European Citizens (ICEC), Solidaritat Catalana per la independència, ha participat en manifestacions a Brussel·les, mobilitzacions en pro de la Sobirania Fiscal, l’acció dels Querellants X la República i l’Associació afectats 1r octubre’. Ara, és la portaveu de les Primàries Barcelona. Una iniciativa que vol sacsejar la cultura política del país.
Les primàries es presenten com una esmena a l’autoritat dels partits, el problema de l’independentisme són els partits?
Són els dirigents dels partits, no els partits en si mateix perquè aquests són les seves bases, els militants. El que passa és que dins dels partits hi ha uns militants que en els congressos nacionals voten unilateralitat i, després, els dirigents no ho compleixen. És un problema de fons democràtic. S’ha d’eliminar el partit? No, el que s’ha de mirar és corregir aquesta dissonància de democràcia dins del partit.
Per tant, la finalitat de les primàries és sacsejar aquesta cultura política de l’independentisme.
De la cultura política en extensió de Catalunya. El que passa és que som independentistes i, per tant, estem atraient aquells partits que comparteixen aquest objectiu. Ara bé, per sacsejar una cultura política no has de sacsejar només els partits, has de demostrar suficient crèdit perquè la societat entengui que cal fer aquest pas. Estem veient un canvi en la gent, és cert que en un context on hi ha manifestacions de milions de persones tenim el cens que tenim, però fent la relació amb els censos dels partits que fan primàries ho considerem un èxit. Som ambiciosos i volem més inscrits, però el número que hi ha demostra que es vol canviar la cultura política on els mandats democràtics a favor de materialitzar la independència no es compleixen. Hem de demostrar amb fets allò que reclamem, exigim i critiquem de l’estat que no és democràtic.
Quan es comença quelcom important, com les consultes i la sobirania fiscal, a vegades cal plantejar-ho amb una perspectiva de temps.
Tenint el suport de l’Assemblea Nacional Catalana, no queda molt curt que ni tan sols s’hagi arribat al repte inicial dels 50.000 inscrits?
Hem de ser realistes i contextualitzar, l’ANC és una eina mobilitzadora molt important però tinguem present que està en sintonia amb els discursos dels partits. És un engranatge que neix per fer força amb els partits per un objectiu comú, d’aquí el mantra de la unitat. Pel que fa a la via efectiva, aquí hi ha la desavinença: Hi ha dirigents que s’han quedat amb l’eslògan mentre l’ANC fixa l’objectiu de materialitzar la independència.
Tot i que les bases de l’Assemblea van donar suport a les primàries, té molts membres de partits polítics que no volen fer-ne cas perquè la gent del seu partit no hi estan d’acord.
Us ha penalitzat que s’hagi personalitzat la iniciativa en la figura de Jordi Graupera?
És l’estratègia dels qui no volen veure que la gent el que vol és guanyar, i les primàries a Barcelona, per exemple, eren garantia de guanyar. Han buscat raons per justificar el que no és justificable, i una d’elles és el personalisme que es pot desmuntar molt fàcilment. Si et preocupa que estigui centrat en una persona, que és qui ho tira endavant sense cap necessitat, presentat tu i l’altre i això ja deixarà de ser personalista. Potser no ho fas perquè davant teu tens una persona carismàtica i tens por que no li puguis fer ombra, però això ja és inseguretat.
“Es critica molt la llibertat de premsa espanyola quan aquí hi ha un exemple flagrant amb les primàries. Si parlen de nosaltres, ens donen una igualtat d’oportunitats”
Cal afegir, també, aquesta invisibilització mediàtica. Un exemple clar és que un programa en primetime com el FAQS es parla abans d’una consulta sobre la monarquia i la república a la Universidad Autónoma de Madrid que no pas de les primàries.
Potser el que passa és que se’ns fa molt de cas, se’ns té molt present i no volen que més gent ens tingui present. A vegades no cal ordenar segons què directament perquè passi, és evident que hi ha unes hegemonies que existeixen, hi ha un poder, encara que sigui feble, autonòmic i d’anar per casa, que dona una interpretació sobre què pot agradar i què no al poder polític.
El que passa és que això no deixa gens bé al panorama periodístic de Catalunya, es critica molt la llibertat de premsa espanyola quan aquí hi ha un exemple flagrant amb les primàries. Deixa a molt poca alçada el criteri independent. A realitats tan petites com Vox, a força de bombardejar-ho al final acaben sent una realitat. Si parlen de nosaltres, ens donen una igualtat d’oportunitats.
Les primàries es van presentar a partir de dues premisses que era la d’aplegar el talent que va fer possible l’1-O i la d’unir forces. Anem per parts, vistos els candidats i candidates a Barcelona podeu dir que heu aconseguit aplegar aquest talent? Hi ha casos sonats com el candidat Salvador Bonada, de l’executiva de Barcelona de Demòcrates, que el dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones deia que donava tot el seu suport a “tots els homes que pateixen la violència de gènere, la discriminació i menysteniment maldit feminista”…
És evident que les primàries donen una oportunitat al talent, però aquest s’ha de despertar i s’ha de sentir interpel·lat. Això no s’aconsegueix en quatre mesos quan portem una cultura política basada en l’endollisme i en saber que professionals boníssim que no han passat, ni passaran mai, per un partit per la forma amb la qual funcionen. Perquè aquesta misèria no tenen per què viure-la.
Som en un inici, que voldríem que hi hagués molta més gent? Sí, però això ens passarà sempre. Les primàries no es tanquen a uns números, qualsevol pot ser candidat. La qüestió està a posar la dinàmica sobre la taula. Hi ha molts tipus de talent. Les primàries hi són per quedar-se, a poc a poc s’anirà coneixent més i s’anirà equilibrant. És un exercici molt potent del que podem interpretar com a talent, perquè estem acostumats al polític que ha de saber de tot i ara veiem, amb els debats que fem, que això no és així, que es pot admetre que desconeixes sobre una qüestió. Trenquem clixés del que és realment el talent, tenim una imatge més real, més honesta. En aquestes primeres primàries demostrarem que s’ha d’anar normalitzant.
L’objectiu segon era unir forces i ens podem trobar amb un ventall d’opcions independentistes encara més ampli.
És curiós que ens diguin que quatre llistes fan mal, és la mateixa gent que defensava tres en lloc de dues en el seu moment. Les justificacions són utilitàries, curt terministes i propagandístiques perquè no va bé al seu espai de poder. Som una esmena a la totalitat, i no caurem en aquest xantatge. És el mateix que dir, “com que els espanyols no volen un referèndum, no el fem”. Si els partits no volen guanyar a Barcelona, que es fa amb majoria absoluta o amb un vot més, només per mantenir el poc, o molt, espai de poder és perquè potser no agrada que hi hagi una llista que estigui farta dels incompliments dels mandats electorals.
Després es queixen que anem a les seves seus a manifestar-nos, i on hem d’anar? Sou vosaltres els qui heu incomplert el compromís que heu adquirit d’implementar la República amb els nostres vots, dels quals en sou gestors, no propietaris.
Però, l’objectiu d’aquestes primàries és l’alcaldia de Barcelona i alguns municipis clau o fer la independència?
Unes municipals són per gestionar una ciutat de la millor manera, i la millor és amb un Estat independent. Però cada cosa té el seu espai.
Per tant, l’alcaldia és important sempre que la Generalitat faci la seva part…
Exacte, la capital ha d’estar governada i preparada amb gent independentista per quan nacionalment es materialitzi la independència proclamada.
“És cert que, per molt que guanyis el consistori de Barcelona, si tens homes i dones al Parlament i al Govern que no volen fer la independència difícilment la faràs des de Barcelona”
I veieu que es pugui materialitzar en els pròxims quatre anys, és a dir, durant la legislatura municipal?
Amb el govern que tenim es veu molt difícil, perquè diu que vol un referèndum acordat. Si desautoritza el mandat de l’1-O dient que un altre referèndum seria millor, és evident que estem perdent força cada dia que passa. És cert que, per molt que guanyis el consistori de Barcelona, si tens homes i dones al Parlament i al Govern que no volen fer la independència difícilment la faràs des de Barcelona. Hem d’anar a pams, guanyem els municipis i les estratègies socials, però sempre mirant a les institucions que són gestionades pels independentistes. Per tant, el que necessitem de manera urgent és que aquesta gent faci la independència i la materialitzi o que dimiteixin, vagin a casa i posin a gent que compleixi amb el que implica tenir un govern i parlament independentistes.
Apunteu que qui guanya les primàries escollirà tres membres de la llista, això no s’assembla als tics partidistes de despatx?
No, perquè les persones han estat votades per la gent.
Encara que només tinguin cinc vots, només cal presentar-se…
No és com els partits on els pots treure de casa teva si vols. Aquí tothom passa per un procediment de primàries, pensa que el procediment que fan als Estats Units és que qui guanya fa tota la llista. Nosaltres votem tota la llista, però som conscients que qui guanyi ha de liderar el projecte i necessita gent que comparteixi aquesta idea.
I si aquest projecte desobeeix el compromís electoral? Hi ha algun mecanisme de control?
Les eines de fiscalització les perfilarem durant els mesos vinents, ara tenim la ferma decisió de tenir-les. Un cop feta la llista hi haurà temps per concretar, serà part de l’oferiment electoral. Hi haurà mecanismes. Tot i això, cal tenir en compte que aquí la relació amb el candidat/a és més propera i directa.
“Estem sacsejant amb valors republicans i de llibertat les estructures de la política catalana, enfangada per la política autonomista”
Us mostreu molt durs amb el paternalisme institucional.
Tenim clar que el moviment independentista és molt seriós, amb homes i dones molt seriosos. Molt més del que es pensen els polítics que, vist com han actuat, podem dir que hi ha hagut una manca de respecte al vot dipositat per la gent. Tenim una majoria absoluta al Parlament que no es respecta, si no es fa doncs vés cap a casa.
Nosaltres som una generació que quan parlem d’efectivitat li donem tot el contingut que té la paraula, ens agrada que les paraules siguin les adequades i tinguin el significat que tenen. La independència és possible, fer una política de gestió diferent també. Estem sacsejant amb valors republicans i de llibertat les estructures de la política catalana, enfangada per la política autonomista. Volem una política efectiva i amb uns marcs mentals diferents, explicar les coses perquè la gent entengui què passa.
El projecte de les primàries municipals, vist el discurs que doneu, entenc que farà el salt a les eleccions nacionals.
Sí, és del tot necessari per a la gent que milita en un partit i pensi que la independència és possible faci un pas endavant. Qui no ho vegi possible que entengui que no és el seu moment, ara és moment d’una llista amb gent que té molt clar que es pot fer la independència i que l’únic mandat és materialitzar la República.
